Rècords

El 24 d'octubre del 1999, Àlex Crivillé es converteix en el primer català que guanya el Mundial de la categoria reina del motociclisme, en aquella època els 500 cc. Aquest és el record d'un títol extraordinari, molt celebrat però poc imaginat només uns anys abans, quan els pilots catalans semblaven incapaços de governar les motos grans. Crivillé va ser el pioner.

Els Jocs Olímpics de París són història. Per no oblidar-los, aquí hi ha la història de les sis medalles catalanes a París 2024, amb el testimoni directe dels medallistes. Laura Ester, Arnau Tenas, Iris Tió, Dani Fernández, Florian Trittel i Saúl Craviotto recorden per a "Rècords" els moments més emocionants de la seva experiència als Jocs de la 33a Olimpíada.

Després de 12 anys a la Santboiana, Afa Tauli deixa el rugbi forçat per una lesió. Aquesta és la història d'una institució del rugbi al bressol d'aquest esport a casa nostra. De Nova Zelanda a Sant Boi. Ferro!

Arantxa Sánchez Vicario ens atén des de Miami per reviure el 10 de juny del 1989, quan es va convertir, amb 17 anys, en la campiona més jove fins aleshores de Roland Garros. I en la primera tenista de l'estat espanyol que va aixecar un Grand Slam. Contra pronòstic, es va imposar a l'alemanya Steffi Graf a la final. Amb Arantxa repassem punt per punt aquell partit. Ho analitzem amb Emilio Sánchez Vicario, Conchita Martínez, Matías Prats i Jaume Boix. Acompanyeu-nos que reviurem una de les pàgines més sorprenents i memorables de la història de l'esport.

La històrica temporada del Girona mereix un homenatge radiofònic. Recuperem els millors moments radiofònics de l'any que ha portat el Girona a la Champions amb el testimoni del director esportiu, Quique Cárcel, que explica per a "Rècords" de Catalunya Ràdio els seus records i algunes històries no sabudes d'una temporada per emmarcar.

El 21 d'abril del 1994 la Penya aconseguia la primera Copa d'Europa per al bàsquet català. Aquesta és la història d'aquell equip a partir dels testimonis directes dels principals protagonistes d'un equip inoblidable. Jordi Villacampa, Zeljko Obradovic, Juanan Morales, Tomàs Jofresa i Corny Thompson, el nord-americà que va aconseguir el triple de la victòria abans que el rellotge s'aturés uns quants segons per intentar que l'Olympiacos fes un bàsquet. Tots parlen per a "Rècords", el pòdcast d'històries de l'esport de Catalunya Ràdio, i per a l'Ernest Macià i la Sònia Oleart, que ens recorden la història d'un equip històric.

Aquesta és la història del millor equip d'handbol de tots els temps. El Barça de finals dels 90, el Barça de Valero Rivera que va guanyar cinc Copes d'Europa consecutives, el que ningú abans havia aconseguit i cap altre equip ha pogut repetir. La història coneguda dels èxits d'un equip inoblidable i la història menys coneguda de les relacions personals dels seus membres, no sempre fluida. Ni abans, ni ara. Un superequip dividit en dos bàndols liderats per Enric Masip, en un cas, i per David Barrufet, en l'altre. Com recorden aquella època els Masip, Barrufet, Urdangarin, Ortega, Svensson, Barbeíto i companyia? Tots en parlen per al "Rècords" de Catalunya Ràdio en aquest documental del Ramon Salmurri.

Johan Cruyff i Josep Lluís Núñez van ser dos dels protagonistes principals d'uns dels millors Barces de la història, el que va aconseguir la primera copa d'Europa a Wembley el 20 de maig de 1992. La seva relació, però, va ser de tot menys amistosa. A "Rècords" la recuperem a partir de l'arxiu documental de Catalunya Ràdio i TV3 i de testimonis directes d'aquella època com Joan Gaspart, Miquel Àngel Nadal, Ramon Besa, Lluís Canut i Albert Perrin.

La relació entre Josep Lluís Núñez i Johan Cruyff mai no va acabar de ser amistosa en els vuit anys que van coincidir com a president i entrenador del Barça respectivament. Ni el moment de màxima felicitat col·lectiva després de guanyar la primera Copa d'Europa. En els últims anys de convivència, els desafiaments en públic entre tots dos van ser constants.

El diumenge 19 de maig de 1996 Josep Lluís Núñez dona explicacions per la destitució de Johan Cruyff en una de les rodes de premsa més recordades de la història del Barça. La recuperem íntegrament en aquest capítol.