«Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia;» MATEU 6:9-11 BEC.
Avui estarem veient la frase que descriu la major part de les oracions: ”Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia” Quan algú et demana que preguis per ells, sol ser perquè Déu els ajudi amb alguna cosa. Solem anar al Senyor a demanar que supleixi les nostres necessitats.
La veritat és que a Déu li agrada que els seus fills hi vagin quan en tenen necessitat. El Senyor Jesús diu a Lluc 11:9* «I jo us dic: Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui truca, li obren.» Això és una benedicció què podem gaudir els fills de Déu.
Voldria disseccionar la frase per veure allò que el Senyor Jesús ens està ensenyant aquí. Com hem vist anteriorment, aquesta frase no és exhaustiva, i abasta molt més que la simple petició del pa per al dia que estem. En aquesta frase tenim representades totes les nostres necessitats.
En primer lloc, aprenem que hem de pregar pel nostre pa pel dia, allò que necessitem nosaltres per al sosteniment diari. La majoria de nosaltres vivim en un món on no només tenim el que necessitem avui, sinó que tenim les nostres necessitats cobertes a llarg termini. Això ho hauríem de veure com un luxe, una benedicció de Déu.
És en els moments en què no tenim per comprar el que necessitem avui que ens adonem de tot el que Déu ens ha donat. I a Mateu 6:31* diu: «Per tant, no passeu ànsia pensant: què menjarem? o, què beurem? o, amb què ens vestirem?» Perquè Déu que té cura de les flors del camp i dels ocellets, també tindrà cura de nosaltres. Però la veritat és que això ens sol semblar poc. 1 Timoteu 6:8** ens exhorta a: «Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets.»
El text de l’oració diu “Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia” Si avui en tenim prou per avui, hem d'agrair a Déu per haver proveït, i no preocupar-nos pel que menjarem demà.
Per això hem de venir a Déu agraïts, i amb confiança, presentar-li les nostres peticions, sabent que el Senyor «el vostre Pare, ja sap el què necessiteu abans que li ho demaneu.» MATEU 6:8 BEC. Continua el text dient: «Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més. Per tant, no passeu ànsia per l’endemà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.» MATEU 6:33-34 BEC.
Ara bé, voldria llançar una advertència per a aquells que puguin pensar que com Déu ha promès proveir per als seus fills, no ens hauríem de preocupar per proveir per a tu i els teus demà i l’endemà. Alguns justifiquen la manca d'organització perquè al cap i a la fi, Déu ens donarà cada dia allò que anem necessitant. Això no és fe, sinó manca de discerniment.
Antigament, es cobrava per dia de treball, però tot i així, Déu ens va ensenyar a reservar una dècima part d'això en agraïment a Déu i la resta, fer-lo servir amb prudència, considerant la idea d'estalviar per a qualsevol necessitat inesperada o per ajudar els altres.
Avui dia cobrem mensualment. Amb més motiu hem d'organitzar els diners que Déu ens dóna per mitjà de la nostra feina per poder donar a Déu, per suplir les necessitats diàries de tot el mes i no ser una càrrega a ningú. Proverbis 31 lloa la dona que no s'havia de preocupar perquè estava preparada per a qualsevol eventualitat.
En conclusió, Déu vol que confiem en Ell per suplir les nostres necessitats, però també desitja que siguem majordoms responsables del que Ell ens dóna, perquè puguem ser generosos els uns amb els altres.
Gràcies a Déu per l'oportunitat de treballar, i per la provisió diària en qualsevol circumstància.

*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana.**BCI: Bíblia Catalana, Traducció interconfesional.