Els nord-americans Beach Boys tenen una discografia llarguíssima, que va sortir a la llum primer en forma de singles que van tenir molt èxit durant els primers anys de la dècada dels 60 amb l’anomenada música surf, que ells mateixos van popularitzar. Hi ha molts temes que podríem recordar d’aquest periode, com “Barbra Ann” o “Surfin’ safari”, autèntiques icones de la música i la cultura nord-americana.

El 1965, després d’haver sonat intensivament a totes les emissores de ràdio i d’haver tingut molt èxit en els seus concerts, Brian Wilson, cap visible de la formació, va decidir abandonar progressivament els escenaris i concentrar-se en la composició i l’experimentació de noves tècniques d’enregistrament i mescla, més o menys en consonància amb el que els Beatles estaven fent a la Gran Bretanya. Un dels seus temes més innovadors va ser el que estem escoltant, “Good vibrations”, un single enregistrat durant les sessions de gravació del disc “Pet Sounds”, i publicat l’octubre de 1966 amb molt d’èxit. No obstant, els fans no van entendre el canvi d’estil del disc “Pet Sounds”, ja que esperaven poder disfrutar de més cançons ballables que parlessin de noies i surf, no pas cançons reflexives i melancòliques.

Aquell estiu de 1966, els Beatles van publicar el disc “Revolver”, un treball ple d’innovacions que va fascinar a Brian Wilson. Per aquest motiu, i aprofitant la bona acollida que va tenir el single “Good vibrations”, va aplicar el seu nou sistema de gravació per al que havia de ser el seu següent disc, “Smile”. El sistema consistia en l’ús de diferents estudis per a enregistrar els mateixos temes i escollir les parts amb millor so, la superposició de capes i capes de gravació, i l’ús d’una banda de músics professionals en lloc del instruments dels propis Beach Boys. El projecte “Smile” prometia molt, però la discogràfica finalment el va cancel·lar, cansada dels elevadíssims costos i de les excentricitats que Wilson, producte del seu abús de les drogues, va cometre.

Tres dècades després, es va treure la pols a les cintes de les sessions de “Smile” amb la publicació de “The Smile Sessions”, el 2011, on es va fer un acurat treball de restauració per a aconseguir un invent que s’assemblés el màxim possible a com hauria sonat el disc si s’hagués pubicat el 1967.