Un dels grups més recordats de la incipent música indie de finals dels 80 és Pixies. La banda nord-americana de Boston, citada recurrentment per Kurt Cobain com una de les més importants influències de Nirvana, va marcar un abans i un després en el panorama musical mundial, amb uns primers discos curts, ràpids, divertits i trepidants que no van deixar indiferents a ningú.

La formació la va crear el 1986 el cantant, guitarrista i compositor Black Francis, que va reclutar en poc temps a la baixista Kim Deal, al baterista David Lovering, i al guitarrista Joey Santiago. Pocs mesos després, Pixies va enregistrar la seva primera maqueta, de la qual van sortir els temes del seu primer treball discogràfic “Come on Pilgrim”, un EP publicat el 1987. La música rock-surf-punk dels Pixies va sorprendre, amb els canvis de tonalitat intercalats amb crits de Black Francis, la melòdica veu de Kim Deal, l’energia de la bateria de Lovering i l’erràtica forma de tocar la guitarra de Santiago.

És realment difícil escollir un tema dels primers discos de Pixies, perquè tenen cançons excel·ents que són veritables himnes. També és difícil quedar-se amb un disc, això sí, si deixem de banda els discos del seu retrobament del segle XXI, que va tenir lloc després d’un silenci d’onze anys. Potser és de justícia escollir “Doolitle”, el seu segon llarga durada, publicat l’abril de 1989.