En Romans 11, Pau afirma que Déu no ha rebutjat el poble d’Israel, tot i el seu rebuig a Crist. Posa com a exemple ell mateix i un "restant" fidel que Déu ha reservat per gràcia. Explica que el rebuig d’Israel ha permès la salvació dels gentils, però això no és definitiu: Israel serà restaurat en el futur. Fa servir la metàfora de l’olivera per descriure com els gentils són empeltats a l’arrel del poble de Déu, i adverteix contra l’orgull espiritual. El capítol conclou amb una exaltació de la saviesa i els designis insondables de Déu.