Entrevista a Roser Amills en el magacine 'Un rayo de sol' de Radio Buñol con motivo de la presentación de su libro. Hablamos de complejos, contradicciones y malentendidos del sexo en el siglo XXI y cómo afrontarlos individualmente y en pareja.

Una lección sobre la vida: venimos del sexo | No te preocupes por “el qué dirán” | El sexo no es quejarse… | Si quieres una pareja motivada, dale motivos | El sexo no es criticar… | ¿Quieres ser feliz o tener razón? | “Me masturbo porque me da la gana” | El rogar se va a acabar | Acaricia en vez de lamentarte | Deja de fingir orgasmos | No soy bonita, ¡soy feliz! | Sé egoísta en vez de esperar que sea generoso | El libro definitivo sobre la felicidad sexual...

Perdre’s en un racó de la Plaça reial

Roser Amills LA XARXA

La passejada d’avui té de protagonista el Bar Glaciar de la plaça Reial, un indret on m’agrada perdre’m una estona a soles i mirar com passa la gent.

Acostumo a fer-ho a la font del mig, la de les Tres Gràcies, o asseguda en una terrassa com si fos una turista, lluny del soroll dels cotxes i immersa en el xivarri dels cambrers que feinegen, aliens potser a la història trista de la plaça, que va començar quan van cremar cap al 1800 un convent, per convertir després el solar en teatre (es deia Teatre Nou) fins que el Liceu li va prendre tant públic que ho van deixar estar i van fer-hi la plaça que avui dia coneixem.

No sóc la única que gaudeix d’aquest petit plaer urbà, i per això la plaça es converteix cada dia en punt de trobada de molts turistes que van a fotografiar les faroles, que són de Gaudí.

Tot el perímetre està porticat i fa pensar en un claustre laic i multicultural on es resa per a que et portin la cervesa fresqueta, i és en una dels cantonades de la plaça on se situa aquest establiment que, com la resta de locals del perímetre, aprofita la zona coberta del pòrtic els 365 dies de l'any.

És BAR DE COPES amb les clàssiques patates fregides de bossa, les olivetes, entrepans sucosos i plats combinats per apaivagar la gana. Però, a més, és molt maco.

Quan vaig arribar, l’any 92, a estudiar a Barcelona, ja el vaig triar com el més bonic de la zona, doncs manté la decoració càlida i informal d’antuvi i els sostres alts i amb ventiladors, amb una imponent barra de marbre que només té un defecte: no té tamborets.

Però encara us en vull explicar quelcom més, i és l’activitat gairebé clandestina que s’amaga al pis de dalt. No malpenseu: allà dalt es practica el noble art de recitar versos i presentar llibres. Aquest local porta tota la vida convidant a les muses, i sobre les parets pintades en tons ocres i beig hi ha una gran quantitat de fotos d'artistes i escriptors. Els recitals i les presentacions passen quan passen, no hi ha un dia assenyalat, i cal que esteu atents a la programació, molt discreta, i hi coincidireu amb estrangers residents a Barcelona, com el col·lectiu d’anglesos Barcelona Ink, universitaris i poetes de totes les edats., i en acabar, si hi feu amistat, podeu anar a algun concert del Sidecar o a ballar al Jamboree, que són a la vora.

El plaer d’un carrer peatonal

Quan l’any 2005 es va decidir la conversió en zona de vianants del carrer Astúries, entre Gran de Gràcia i Torrent de l'Olla, el meu amic José Rivero, dissenyador de moda que no falla –a ell li agrada dir que els vestits que fa, a mida, cauen bé a tothom-, va pensar que li havia tocat la loteria. Era una mena de loteria, si, però urbanística, doncs la proposta s'emmarcava dins del Pla de Mobilitat de Gràcia.

I va sortir que si, i la petita boutique de roba per a homes i dones va fer un sospir de satisfacció, com totes les altres botigues de la zona, que van veure en pocs anys com millorava notablement la seva afluència de públic.

Encara recordo aquest canvi: el carrer, que tenia aceres minses i incòmodes, era un circ de cotxes que avançaven com podien per aquest carrer estret i en aquella època brut de fum i antipàtic. Situat al costat mateix del metro més freqüentada del barri, l'estació de Fontana, de la línia 3, era un trajecte gairebé obligatori per anar als cinemes Verdi per veure pel·lícules en versió original, i posava de mal humor el xivarri i l’estrès automobilístic.

El pla va partir d'una primera proposta feta pels veïns de convertir el carrer en zona de vianants amb prioritat invertida per a vehicles, és a dir, només hi havien de tenir accés els vehicles de càrrega i descàrrega.

Així és com el carrer Astúries va passar de ser una de les vies transversals més transitades a ser el paradís comercial de qualitat actual, i a més de passar a saludar al meu amic sovint faig un te d’autoservei (et venen una bosseta de te a la caixa i et serveixes aigua calenta al teu gust) al pati interior de la botiga d’artesania i comerç just Olokuti, molt recomanable per llegir o escriure fresquets ara que a la fi ha arribat el bon temps.

Submergida en la calma d’aquest carrer peatonal, que ha tornat als orígens de com era el barri de Gràcia quan era una vila separada de Barcelona, altres dies tafanejo a Nagore, la botiga d’abarques menorquines autèntiques i acolorides, i si m’entra gana aprofito per comprar una peça de pastisseria dolça o salada a Barcelona Reykjavik, un dels pocs forns de Barcelona, artesanal, que utilitza llevat natural i blat d’espelta ecològic, mentre vaig pensant quina pel·lícula aniré a veure als cinemes Verdi, i en quin idioma.

Roser Amills entrevistada en Periodista Digital, 10 de junio de 2013 a las 10:29

"Tengo a veces pensamientos muy sucios, porque se me ocurren cosas que estarían prohibidas"

Roser Amills: "'Me gusta el Sexo' puede parecer agresivo, pero es tierno; venimos del sexo, no de jugar al parchis"

"Hay demasiado recato a la hora de hablar de sexo con los niños, cuando el tema debería tratarse con naturalidad desde el principio"

En 'Cuidarnos' con Javier Cansado y María Talavera hablamos de sexo con Roser Amills, que proclama en su nuevo libro '¡Me gusta el sexo!'. Entrevista de Gemma Nierga en su programa de la mañana, "Hoy por hoy", del pasado mes de junio de 2013. Intervienen los oyentes con divertidas e interesantes preguntas

El llibre de l’autora mallorquina, Roser Amills és sexi, provocador, i útil per a tothom. El llibre clau per gaudir de la felicitat sexual al S. XXI.

Didac Romagós Coordinador de Ràdio Vilablareix

Sempre he estat molt vinculat al nostre poble, però, ha estat la dedicació a l’actual Ràdio Municipal, el que realment m’ha permès apropar-me a tothom. Per fi, puc dir que Ràdio Vilablareix és la ràdio de tots.

Radio Euskadi

La Noche Despierta

Estimular la lectura... ¡con orgasmos!

22/04/2013

Descargar

Código de inserción

Compartir

Enviar

Roser Amills pone interpretación, pasión y orgasmos (fingidos, pero muy bien fingidos) a una campaña sobre el placer de la lectura. Es un éxito arrollador en Internet que nosotros llevamos a la radio... para comprobar su gran poder de sugestión

Escoltem la música que fa feliç l’escriptora mallorquina i també periodista Roser Amills, autora de M’agrada el sexe, on la Roser dona les claus per aconseguir la felicitat sexual, plantejant als lectors múltiples qüestions sobre el sexe que, segons ella, no ens atrevim a parlar amb veu alta. El llibre s’ha publicat en català per l’editorial Columna i en castellà per l’editorial Paidós. Amb la Roser començàvem parlant de com la música pot contribuir a la felicitat sexual, de quines cançons li semblen més eròtiques i hem acabat parlant dels seus gustos musicals personals.

Zapatos de tacón: nos gustan más a nosotras que a los hombres?

Hay una altura máxima?

Detenido el pasado mes de abril en Jerez un fetichista que empujaba a las jóvenes para robarles los tacones

Un poco de (enrevesada) historia de los zapatos de tacón: Leonardo Da Vinci los inventó?

¿UN REY USANDO TACONES?

Símbolo de sumisión?

Carlos Baute, Ricky Martin y los tacones

Mujeres de armas tomar II parte

Isak Dinesen (1885-1962), Se pidió comer macarrones con Marilyn y terminó bailando con ella sobre la mesa (con más de 90 años!)

Dolly Wilde (1895-1941), sobrina de Oscar Wilde, y sus morbosos postres (imaginación calenturienta)

Marlene Dietrich (1901-1992), Campeona a dos bandas: le daba igual un hombre o una mujer, y por decenas

Edith Piaf (1915-1963), Excesos a granel, sobre todo con chicos malos

Ava Gardner (1922-1990) & Frank Sinatra (1915-1998), Ella siempre quería ser más promiscua que él

Marianne Faithfull (1946), de la inocente chocolatina entre las piernas a declararse bomba sexual