Running RUA

El dimecres 11 de juny vam acomiadar la primera temporada de Running RUA amb set convidats molt especials. Set atletes de l’Escola d’Atletisme del Ripollet Unió Atlètica. Vam conversar durant una bona estona i vam riure molt amb l’Álvaro Carmona, l’Alejandro Sánchez, el Bernat Pubill, la Laura Torres, el Toni González, el Pau González i el Marc González.

També vam repassar extensament els fantàstics resultats que han aconseguit els atletes del RUA durant la temporada de pista a l’aire lliure, a falta de les finals dels Campionats de Catalunya.

El dimecres 14 de maig vam rebre a tres exatletes del RUA que van participar a campionats europeus i mundials. Es tracta del Quim Carlús, l’Alberto Ramírez i la Nuria Puig. Vam parlar de com van ser els seus inicis en el món de l’atletisme i de com van arribar al màxim nivell. Actualment, treballen en àmbits diversos com la nutrició, la banca o la filosofia i, evidentment, segueixen vinculats a l’atletisme, “una teràpia” que mai podran deixar de banda.

<img decoding="async" class="aligncenter size-medium wp-image-10115" data-tf-not-load src="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2014/04/marc-225x300.jpg" alt="Running Rua" width="225" height="300" srcset="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2014/04/marc-225x300.jpg 225w, https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2014/04/marc-768x1024.jpg 768w, https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2014/04/marc-900x1200.jpg 900w, https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2014/04/marc.jpg 1200w" sizes="(max-width: 225px) 100vw, 225px" />

El passat dimecres 9 d’abril vam entrevistar a l’entrenador personal Marc Sanz, llicenciat en Educació Física per l’INEFC. Vam parlar amb ell sobre el fenòmen del “running”, ens va donar consells i eines per entrenar sense patir lesions, i en definitiva, ens va explicar coses molt interessants per aplicar-les a la nostra vida quotidiana i així, portar una vida d’allò més saludable.

<img decoding="async" alt="Lógica de la crueldad - JC Mèlich" data-tf-not-load src="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2014/03/Lógica-de-la-crueldad-JC-Mèlich-300x218.jpg" width="300" height="218" />

El passat dimecres 12 de març vam parlar de les moltes competicions disputades pels atletes del RUA, saldades amb victòries individuals i podis a diversos Campionats de Catalunya i amb posicions d’honor als Nacionals. També vam fer menció a l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Ripollet (AECC) i vam parlar breument sobre la Malaltia d’Stargardt -enfermetat que afecta a la retina i no té solució actualment-. Finalment, vam rebre com a convidat del dia a en Joan-Carles Mèlich, mestre de Filosofia de l’Educació a la UAB, amb qui vam poder parlar extensament sobre el nou llibre que presenta “Lógica de la crueldad”, sobre filosofia, ètica, educació i fins i tot, sobre la relació de tots aquests àmbits amb l’esport.

La previsió era conversar amb en Joan-Carles Mèlich durant 40 minuts. A priori semblava que seria suficient, però a l’estudi se’ns va fer exageradament breu. De fet, hi ha encara moltes coses per preguntar-li. Tornarà la temporada vinent, segur. Al menys per part nostra serà benvingut de nou.

Vam parlar de diversos temes, a més del seu llibre recent sortit del forn, “Lógica de la crueldad”, el qual, per cert, presentarà el dia 10 d’abril, a les 19.30 hores, a la llibreria La Central (BCN).

En Joan-Carles ens va explicar que amb aquest llibre es tanca una trilogia -sempre amb Herder Editorial-, inaugurada al 2002 amb la “Filosofia de la finitud”, passant per “Ètica de la compassió”, escrit al 2010. Però ens va donar una primícia, la qual cosa és d’agraïr. Aquesta trilogia es convertirà, d’aquí a uns quatre anys, en una tetralogia. El nom del futur llibre serà “Crítica del perdó”.

Mèlich defineix la figura del filòsof com aquell que problematitza, és a dir, que qüestiona la normalitat. Defensa una filosofia per a tothom, que “s’ha trepitjar el carrer”, ja que entén que molts filòsofs han escrit pels propis filòsofs, i això no ha fet sinó que allunyar-los de la gent.

Rebutja rotundament la idea de l’existència d’un paradís, “perquè partint de la base de que l’ésser humà és finit“, aquest fet implica que mai no podem obtenir qualsevol desig “del tot”, mai podem ser absolutament feliços, en majúscula. Respecte a aquest àmbit concret, va concloure que l’aprenentatge que hauríem de fer dels universos totalitaris -no ho diu tan sols en referència als estats totalitaris, manté que el totalitarisme es pot trobar a tot arreu- és que aquests sistemes són “paradisos trobats“, on ja s’ha assolit la plenitud, i per tant, no hi hauria lloc a crítica o transgressió. En resum, “no hi ha res menys democràtic que dir que som democràtics, perquè mai ho som del tot. Sempre podem ser més democràtics“. Mèlich en estat pur.

Si no existeix el paradís, tampoc hi ha infern? En Joan-Carles no va parlar concretament de l’infern, però si va explicar, a través del testimoni de Primo Levi -supervivent del camp de concentració d’Auschwitz que va escriure “Si això és un home”, obra que recomana Mèlich- com una persona pot ser extremadament cruel, no tenir cap tipus de compassió per un altre ésser humà, matar, i a la vegada ser un amant de la música, llegir literatura o tenir sensibilitat per l’art. Enllaçant aquest tema amb l’educació i amb l’aprenentatge que hem d’extreure, va comentar breument que Theodor Adorno va escriure al respecte “L’educació després d’Auschwitz”, obra que molt segurament va inspirar al propi Joan-Carles per escriure la seva “La lliçó d’Auschwitz”.

Evidentment, no podíem deixar marxar al nostre convidat sense parlar d’educació. A destacar la diferència que va establir entre educar i adoctrinar. Afirma que “el bon mestre és aquell que s’educa a ell mateix, que també aprèn dels seus propis alumnes, que fins i tot és alumne dels seus alumnes. En canvi, aquell que adoctrina és arrogant, és aquell que se sap amb la veritat absoluta i no permet que ningú li digui què ha de fer. No mereix el nom d’educador.”

***

Si voleu assistir a la presentació de Lógica de la crueldad:

Dijous 10 d’abril, a les 19.30 hores, a la llibreria La Central, situada al carrer Mallorca, 237, entre Balmes i Rambla Catalunya. La presentacio es durà a terme conjuntament amb l’Anna Pagès.

També té previst presentar el seu nou llibre a Girona, Madrid, i donarà el salt viatjant a Sudamèrica (Colòmbia i México).

***

Si us interessa un tema en concret:

<img decoding="async" class="aligncenter size-medium wp-image-9591" alt="Pep Mari" data-tf-not-load src="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2014/02/PepMari-300x191.jpg" width="300" height="191" srcset="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2014/02/PepMari-300x191.jpg 300w, https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2014/02/PepMari.jpg 800w" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" />

El dimecres 12 de febrer, en el quart programa de la temporada, vam fer un ampli resum de les moltes competicions disputades des de l’anterior programa, on destaca la victòria aconseguida per l’atleta juvenil Carlos Roguera al Campionat de Catalunya de 3000 metres llisos en pista coberta. Després del repàs a les curses, vam tenir el plaer d’entrevistar a Pep Marí, psicòleg d’esportistes d’alt rendiment. Marí és el Cap de Departament de Psicologia del CAR Sant Cugat, i també és l’autor dels llibres “La felicidad no es el objetivo” i de “Aprender de los campeones”, que recentment ha estat reimprès per cinquena ocasió.

En Pep Marí es considera un privilegiat, o millor dit, un escollit. Assegura que si li toqués la loteria, faria el mateix. I què fa exactament aquest psicòleg amb més de 20 anys d’experiència en el sector? Segons les seves paraules “la meva feina com a psicòleg consisteix en quedar-me sense feina… Treballo per fomentar l’autonomia de les persones.” Tota una declaració d’intencions.

Precisament, Marí ens va explicar que tot allò que ha après dels esportistes i els entrenadors durant la seva carrera professional, es podria extrapolar per a la resta de la població. De fet, la tesi del seu llibre “Aprender de los campeones” és que l’alt rendiment es pot aconseguir per qualsevol activitat professional, i ens va donar les claus per aconseguir-ho, o com a mínim, apropar-nos el màxim possible: 1- Poder aprendre, 2- Voler aprendre, 3- Saber aprendre, i finalment, demostrar tot allò après quan estem sota pressió. Si aconseguim controlar les pròpies emocions i tenim assolits aquests passos, podrem aconseguir rendir al màxim en qualsevol activitat.

Respecte a l’altre llibre “La felicidad no es el objetivo”, ens va explicar que és una revisió de les necessitats psicològiques de la gent. En resum, ens ofereix les claus per valorar si tenim cobertes aquestes necessitats, i en cas de no tenir-les, ens proposa tècniques per incorporar-les (seguretat, acceptació i sentit)

Li vam proposar fer un petit joc, consistent en anar enumerant frases extretes del seu llibre. Seguidament ell les aniria comentant i explicant més extensament. Destaquem les següents sentències i conclusions:

– “Amb passió, les renúncies que un esportista (o qualsevol persona en un àmbit diferent) ha de fer, no ho són pas”.

– “Sóc un enamorat de la competició, i la justifico la competició a qualsevol edat. Però amb una condició primordial: L’objectiu no es guanyar. L’objectiu és no parar de créixer, és superar-se, deixant-se la pell. Guanyar és el mitjà, però créixer és l’objectiu. Sense esforçar-se, no te cap mèrit guanyar.”

– “Amb preparació psicològica no millorem el rendiment, sinó que l’estabilitzem dins del nivell de cadascú. És a dir, hem de buscar rendir de forma regular dins del nostre nivell, sota pressió.”

Finalment, en Pep, en un gest que mai no podrem oblidar, va escriure a la seva pàgina de twitter unes paraules que, d’una banda, no mereixem, però que d’altra banda, ens dóna una empenta d’un valor incalculable per continuar endavant, per seguir “sembrant”. La frase és aquesta: “Avui els conductors del programa Running RUA, amb passió i preparació, m’han fet la tercera millor entrevista de la meva vida. Gràcies per fer màgia!”

Si us interessa un tema en concret:

Cançó d’acomiadament:

En el tercer Running RUA de la temporada -emès el dimecres 11 de desembre- vam fer un repàs a les competicions dels nostres atletes i, posteriorment, vam rebre al nostre estudi al Regidor d’Esports de Ripollet, Xavier Peñarando, que ens va parlar del seu passat com a integrant del club en totes les vessants possibles (atleta, entrenador, membre de la Junta directiva i finalment pare d’atletes), i d’altres temes d’actualitat relacionats amb el Ripollet Unió Atlètica i les seves funcions com a Regidor.

També vam poder conversar amb dos músics excepcionals, l’Ernest “Joe” Armengol i el Salva Criado, veu i guitarres de la banda Matilda Blue. Per acomiadar el programa i l’any 2013, ens van regalar el tema “Vuelvo al fin”, inclòs al seu proper disc, que sortirà a principis de l’any vinent.

Cançons del programa:

<img decoding="async" class="aligncenter" alt="Xavier Peñarando" data-tf-not-load src="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2013/12/entrevista-peñarando-300x199.jpg" width="300" height="199" />

Sobre els patrocinis, creu que s’hauria de tornar a plantejar obrir una fundació per poder ajudar a les entitats esportives de Ripollet. També té clar que, quan les administracions superiors tornin a obrir programes de promoció de l’esport, “ens acollirem per aconseguir subvencions i repartir-les als clubs ripolletencs“.

Per acabar, va felicitar públicament a la junta directiva del RUA -de la qual no descarta tornar a formar part en el futur- destacant al president, Juan Arias, i a totes aquelles persones que han participat al llarg de la història de l’entitat, seguint el camí marcat pel Juan Suárez, i que continua en l’actualitat amb el Tasio Hileno i els seus monitors.

<img decoding="async" class="aligncenter size-medium wp-image-9340" alt="GRUP" data-tf-not-load src="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2013/12/GRUP-300x225.jpg" width="300" height="225" srcset="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2013/12/GRUP-300x225.jpg 300w, https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2013/12/GRUP-900x675.jpg 900w, https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2013/12/GRUP.jpg 1000w" sizes="(max-width: 300px) 100vw, 300px" />

Matilda Blue és el nom d’un quintet musical encapçalat per l’exvocalista de Sol Lagarto, Ernest Armengol. El propi Ernest va venir al nostre programa acompanyat del Salva Criado, excel·lent guitarrista que complementa la càlida veu del líder d’aquesta banda barcelonina.

Vam xerrar amb ells sobre el seu present i futur com a grup. Ens van avançar, entre d’altres coses, que tenen el disc pràcticament a punt per sortir, i que si tot va bé, serà a principis de 2014.

En un ambient relaxat i distès, ens van explicar d’on ve el nom de la banda (una menorquina que va lluitar molt per les dones), ens van dir que poder viure de la música és molt complicat, però tot i així “tenim moltes ganes de tirar endavant“, i van confessar-nos que la música els hi serveix com a teràpia. De fet, segons les paraules del Salva, “la música em permet poder explicar coses, sentiments, que potser no podria explicar de cap altra manera”, i l’Ernest va afegir que “el punt de satisfacció més gran que puc tenir és composar una cançó, és el clímax. Feia mitja hora no hi era, i de sobte, pren vida”.

Més info sobre Matilda Blue: facebook.com/matildaoficial

El passat dimecres 13 de novembre vam parlar sobre les tres primeres competicions que han fet els atletes del club,  i vam rebre com a convidats de luxe al Tasio Hileno, entrenador del RUA, i als músics Frank Montasell i Lucas Peire (Minimal Knurf), els quals ens van presentar un avanç magnífic del seu proper treball.

L’entrevista amb el Tasio (a partir del minut 5’40”) va deixar clara la seva filosofia de vida. Va recalcar que la seva missió és transmetre informació als infants per a que siguin campions com a persones, per davant de tot, perquè en cas contrari, “de què servirà tenir un campió?”. També va insistir en el paper fonamental dels familiars en la relació amb els seus fills esportistes, destacant que “hem de donar temps al temps, no tenir pressa, ajudar-los, gaudir d’ells i recolzar el treball dels entrenadors”, i va concloure que “som persones, per sobre de tot, i a través de l’esport hem d’intentar buscar la felicitat i passar-ho bé”.

Quant a la fama del club de ser exclusivament d’atletes de fons va dir que “Al RUA som fondistes perquè no tenim més medis, si tinguéssim unes pistes millors i més entrenadors, seriem més complets.”

Per aquells que combinen estudis amb esport creu que “amb motivació es pot fer tot, sempre hi ha temps“, i pels que han estat fent esport a un gran nivell i han de deixar-ho, opina que “una bona manera de deixar l’esport d’alt rendiment és reciclar-se i fer-se monitor, ajudar al club en tasques organitzatives…és quelcom positiu per l’aspecte psicològic”.

A més, va donar la seva opinió sobre molts altres temes, com per exemple, el dopatge: “És evident que molta gent es dopa. És una lacra, crec que haurien de fer-se sancions de per vida als tramposos, i no deixar que segueixin vinculats a la competició de cap manera”.

Per acabar, va convidar als oients a que vinguin aviat al RUA, perquè “els rebrem molt bé, som una família, tenim bon ambient i amb el temps serà encara millor”

Després de l’entrevista amb el Tasio Hileno vam rebre a l’estudi al Frank Montasell i el Lucas Peire, presentant Minimal Knurf, un duo elèctric (acústic en el programa) que ens van mostrar la “preqüela” -segons ens va dir Montasell- del que serà un quartet de versions pròpies, Knurfettes.

Es tracta d’una banda de versions d’artistes molt diversos, des de Sam Cooke o Ray Charles, passant per Michael Jackson, fins arribar a Beyonce o Adele. “En un futur farem temes propis, però és que pràcticament hem fet nostres les cançons originals, les hem canviat moltíssim i hem afegit la nostra personalitat, per això diem que són versions pròpies”.

Lucas i Frank ens van explicar que han començat a fer concerts des de fa un mes, i que ja tenen dos vídeos promocionals preparats, i que la intenció és gravar un disc com a quartet.

Finalment, ens van regalar un tema espectacular per acabar el programa, “The way you make me feel“, de Michael Jackson. (Entrevista a partir del minut 27′. Tema al minut 39’05”).

Cançons del programa:

13’36”- Esos locos bajitos (Joan Manuel Serrat)

<img decoding="async" class="aligncenter size-medium wp-image-8960" alt="Juan Arias" data-tf-not-load src="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2013/10/ripollet-esp-rua-president-091013-copia-225x300.jpg" width="225" height="300" srcset="https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2013/10/ripollet-esp-rua-president-091013-copia-225x300.jpg 225w, https://ripolletradio.cat/wp-content/uploads/2013/10/ripollet-esp-rua-president-091013-copia.jpg 750w" sizes="(max-width: 225px) 100vw, 225px" />

El Ripollet Unió Atlètica va inaugurar el seu espai radiofònic el passat 9 d’octubre parlant amb el Juan Arias, president de l’entitat.