♀️ En esports, hem entrevistat a dues dones fortes, que són un exemple d'autosuperació brutal. I és que, som conscients que ens manca entrevistar a més dones a aquesta secció. Amb mirada feminista, a Sa Pobla Ràdio perseguim arribar a fer entrevistes paritàries. Però ens és més difícil trobar a dones esportistes, a entrevistades dones en molts àmbits. Un reflex de la desigualtat social que hi ha –encara– i que des de Sa Pobla Ràdio volem fer desaparèixer.
Hem tornat a parlar de culturisme amb dues culturistes, després d'haver-ho fet ja amb Jaume Joan i amb Pedro Seguí, que van venir a aquesta emissora ja fa uns mesos.
Hem parlat d'un esport que socialment –pels estigmes socials com sempre– s'ha associat més als homes. Perquè "una dona que fa peses és poc femenina", perquè "te posaràs enorme si entrenes força". Hem romput amb tot això amb dues dones que ho han viscut. Què millor que fer-ho amb n'Eva Fernández i na Virginia Rebassa.
Fins fa pocs anys, el prototip de cos de dona socialment acceptat era el d'una dona prima. Amb braços, cintura i cames primes. Ara bé, amb corbes: amb pit i amb cul perquè "què plana", "cul carpeta", "quin pal, fora corbes". I fins fa poc moltes dones tenien por d'entrenar força perquè existia el mite que es posarien enormes si ho feien. Per això només entrenaven càrdio.
Fins fa poc no hem començat a veure cossos de dones musculades. De fet, a les passarel·les de moda encara predomina aquest primer prototip. Però a les xarxes socials, a Instagram, hem començat a veure un canvi. Hem començat a veure i a normalitzar –tanta sort– a molts diferents perfils de cossos. Artistes com na Rosalía o na Nathy Peluso han normalitzat les corbes. Pel que fa als cossos definits, podem pensar amb na Vikika Costa, una instagramer ben popular que entrena pesos i que n'ha parlat en moltes ocasions d'això que comentam, de normalitzar els cossos de dones musculades. Hi ha hagut un abans i un després?
N'hem reflexionat!