Saxofon

Escoltem avui el Joel ROSS, un jove vibrafonista que va tenir com a mentor i principal influència l'Stefon Harris. El disc 'Nublues' és el seu últim treball, gravat el 2024.amb l'acompanyament del bon saxo alto Immanuel Wilkins, habitual en els seus anteriors treballs,  també hi són en aquest disc el pianista Jeremy Corren, contrabaix Kanoa Mendenhall i bateria Jeremy Dutton. Un bon disc.

I a la segona part viatgem al Japó i descobrim el cellista i contrabaxista Keiki MIDORIKAWA un representant d'aquell Free Jazz japonés que a la dècada dels 70  va obtenir identitat pròpia més enllà de l' influència del Jazz nord americà. Interessant i poc conegut el jazz japonés d'aquell període.

Escoltem avui el Joel ROSS, un jove vibrafonista que va tenir com a mentor i principal influència l'Stefon Harris. El disc 'Nublues' és el seu últim treball, gravat el 2024.amb l'acompanyament del bon saxo alto Immanuel Wilkins, habitual en els seus anteriors treballs,  també hi són en aquest disc el pianista Jeremy Corren, contrabaix Kanoa Mendenhall i bateria Jeremy Dutton. Un bon disc.

I a la segona part viatgem al Japó i descobrim el cellista i contrabaxista Keiki MIDORIKAWA un representant d'aquell Free Jazz japonés que a la dècada dels 70  va obtenir identitat pròpia més enllà de l' influència del Jazz nord americà. Interessant i poc conegut el jazz japonés d'aquell període.

El pianista Ted ROSENTHAL va treballar sovint amb la vocalista Helen Merrill,  amb el contrabaixista George Mraz i el bateria Al Foster repassaran part del seu repertori i ho faran amb l'habilitat necessària perque aquells vells standards tornin a brillar. 'My Funny Valentine' un disc del 2008..

Mitics els acompanyaments que va fer el pianista Jimmy ROWLES a les moltes vocalistes amb qui va treballar. Aquest ' A Timeless Places'  amb la Jeri BROWN n'és un dels millors, la compenetració és total i Eric Von Esen al contrabaix també s'afegeix a la festa.

El pianista Ted ROSENTHAL va treballar sovint amb la vocalista Helen Merrill,  amb el contrabaixista George Mraz i el bateria Al Foster repassaran part del seu repertori i ho faran amb l'habilitat necessària perque aquells vells standards tornin a brillar. 'My Funny Valentine' un disc del 2008..

Mitics els acompanyaments que va fer el pianista Jimmy ROWLES a les moltes vocalistes amb qui va treballar. Aquest ' A Timeless Places'  amb la Jeri BROWN n'és un dels millors, la compenetració és total i Eric Von Esen al contrabaix també s'afegeix a la festa.

A la seva darrera etapa Chet BAKER va gravar uns quants discos excel.lents pels segell Criss Cross, un d'ells és aquest 'Live at Nick's' de 1978, que ens mostra el Chet Baker apassionat, tendre, intim d'aquell període. S'ha de tenir aquest disc !.

El saxo tenor, i soprano i alto, Zoot SIMS va ser un dels millors representants d'aquell  Jazz que mai va deixar d' emmirallar-se a l'època Swing. 'If I'm Lucky' de 1977 va ser un dels seus millors treballs, un Zoot Sims poderós i carregat de swing encara que  bona part del mèrit d'aquest disc li podem adjudicar al pianista Jimmy Rowles, un magnífic pianista i arranjador. Aquest ...també!

A la seva darrera etapa Chet BAKER va gravar uns quants discos excel.lents pels segell Criss Cross, un d'ells és aquest 'Live at Nick's' de 1978, que ens mostra el Chet Baker apassionat, tendre, intim d'aquell període. S'ha de tenir aquest disc !.

El saxo tenor, i soprano i alto, Zoot SIMS va ser un dels millors representants d'aquell  Jazz que mai va deixar d' emmirallar-se a l'època Swing. 'If I'm Lucky' de 1977 va ser un dels seus millors treballs, un Zoot Sims poderós i carregat de swing encara que  bona part del mèrit d'aquest disc li podem adjudicar al pianista Jimmy Rowles, un magnífic pianista i arranjador. Aquest ...també!

En el programa d'avui tornarem a escoltar el saxo tenor Rick MARGITZA que en aquest 'Sacred Hearts' gravat l'any 2021, recorda les absències de familiars i músics importants en la seva vida. Un disc ben personal en el que conviuen la melangia de la pèrdua i l'alegria del que va compartir amb ells. Un bon disc.

L' Alan BROADBENT és un excel·lent arranjador, ho ha demostrat sobradament en el seu magnífic treball amb infinitat de vocalistes, a l'orquestra del Woody Herman, en el Quartet West del Charlie Haden en ... En aquest 'Personal Standards' hi trobarem destacades composicions pròpies que compleixen a la perfecció la consideració d' standard: ser perfectament distingible i familiar des del primer moment. Molt recomanable!.

En el programa d'avui tornarem a escoltar el saxo tenor Rick MARGITZA que en aquest 'Sacred Hearts' gravat l'any 2021, recorda les absències de familiars i músics importants en la seva vida. Un disc ben personal en el que conviuen la melangia de la pèrdua i l'alegria del que va compartir amb ells. Un bon disc.

L' Alan BROADBENT és un excel·lent arranjador, ho ha demostrat sobradament en el seu magnífic treball amb infinitat de vocalistes, a l'orquestra del Woody Herman, en el Quartet West del Charlie Haden en ... En aquest 'Personal Standards' hi trobarem destacades composicions pròpies que compleixen a la perfecció la consideració d' standard: ser perfectament distingible i familiar des del primer moment. Molt recomanable!.

Els germans MOUTIN, François contrabaixista i Louis bateria, amb el seu Quartet on hi destaca el saxo tenor Rick MARGITZA, músic que teniem oblidat i que ens ha agradat tornar a escoltar. Un bon disc, 'Sharp Turns', gravat el 2007.

A la segona part i seguint amb la selecció d'alguns titols del segell BYG RECORDS Actuel, escoltem el disc 'Ramblin' gravat a Roma el 1965. A nom del Paul BLEY amb el Barry Altchul a la bateria i el contrabaxista Mark Levinson, un dels bons titols del Paul Bley ...i en té molts de bons.

Els germans MOUTIN, François contrabaixista i Louis bateria, amb el seu Quartet on hi destaca el saxo tenor Rick MARGITZA, músic que teniem oblidat i que ens ha agradat tornar a escoltar. Un bon disc, 'Sharp Turns', gravat el 2007.

A la segona part i seguint amb la selecció d'alguns titols del segell BYG RECORDS Actuel, escoltem el disc 'Ramblin' gravat a Roma el 1965. A nom del Paul BLEY amb el Barry Altchul a la bateria i el contrabaxista Mark Levinson, un dels bons titols del Paul Bley ...i en té molts de bons.