Aquesta frase posa sobre la taula una de les paradoxes més flagrants del sistema econòmic actual: l’economia global es fonamenta en un deute col·lectiu que, si fos exigit, col·lapsaria tot el sistema. El que Caudet denuncia no és només la magnitud del deute, sinó la seva absurditat estructural: com pot ser que el món sencer es degui diners a ell mateix? La resposta és que aquest sistema no està pensat per al benestar de la humanitat, sinó per al manteniment d’unes lògiques financeres artificials que esclavitzen països, persones i recursos naturals. A través d’aquesta reflexió, Caudet convida a revisar profundament els fonaments de la nostra economia i planteja que cal evolucionar cap a un model basat en valors humans, col·laboració i sostenibilitat real. La seva mirada, lluny del catastrofisme, ofereix una proposta esperançadora: posar l’economia al servei de la vida i no a l’inrevés. Economia Humana és d'aquells llibres que no deixen indiferent a ningú.