En la segona mieta del capítol 1, i després d’animar-nos a suportar les proves demanant saviesa a un Déu bo que ens ha salvat, Jaume ens exhorta a acceptar la paraula de veritat amb mansuetud i posar-la en pràctica. Amb un paralel·lisme clar al que el seu germà Jesús va predicar al Sermó de la Muntanya, Jaume ens exhorta a viure practicant la paraula de veritat, la de la llibertat, ja que, qui la practica, serà feliç, és a dir, beneït.