Sermons setmanals (BCN)

En aquesta segona meitat del capítol 3 de la carta als Gàlates, Pau argumenta com la llei donada a Moisès no anul·la la promesa a Abraham, sinó que va ser donada per assegurar la promesa; donada per fer paleses les transgressions humanes. A més, la llei mosaica va ser un custodi temporal fins a l'arribada de la promesa, és a dir, Crist-Jesús. Ara que la fe en Crist ha arribat, l'era de la llei mosaica ha passat. La veritat central és que els creients són la descendència d'Abraham en virtut de la seva unió amb Crist Jesús. Els creients són tots fills de Déu per mitjà de la fe, i tots són un en Crist. 

Aquest podcast us el porta l'església protestant Ciutat Nova 22@ a Barcelona. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri, escriu-nos: [email protected]. 

Tardor 2021

La justificació per la fe en Crist trenca tota barrera humana a nivell cultural i fa del cristianisme una fe universal. Tot ésser humà que cregui en Jesús, independentment de la seva raça o nació, serà acceptat per Déu. 

Aquest podcast us el porta l'església protestant Ciutat Nova 22@ a Barcelona. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri, escriu-nos: [email protected]. 

Tardor 2021

De la mateixa manera que es necessita un bon fonamemt per construir una casa, la vida cristiana també necessita una base sòlida i bona. Pau ens diu a la carta als Gàlates que l’Evangeli de Jesucrist és el fonament de la vida cristiana. És molt important que entenguem l’evangeli i permetem que influeixi en tot el que fem a la vida. Com diu Pau, hauríem de «caminar rectament, conforme a la veritat de l’evangeli». 

Aquest podcast us porta l'església protestant Ciutat Nova 22@ a Barcelona. Si vols saber més sobre la nostra església i ministeri, escriu-nos: [email protected].

El Pare Nostre és la pregària que Jesús va ensenyar als seus deixebles, però no és una pregària màgica. Hem d'utilitzar el Pare Nostre com a model per orientar els nostres cors i ments cap a Déu i el seu Regne. Al pregar d'aquesta manera posem en perspectiva la resta de la nostra vida i les nostres preocupacions, necessitats i temors quotidians, ja que també els portem a Déu.

Aquest passatge sovint és vist com una preparació per al Pare Nostre, o amonestacions a motius erronis per pregar. Jesús ens ensenya que; El problema dels hipòcrites no era voler ser vistos, i el del pagans no era ser escoltats. El seu problema era no conèixer a Déu. Un Déu que és el Nostre Pare. La nostra recompensa està en Ell. Un pare que es satisfà de trobar i rebre i beneir els seus fills.

Comencem una nova secció del Sermó de la Muntanya. Jesús ensenya als seus deixebles sobre els efectes de tenir una relació amb Déu com el nostre Pare celestial. Ara, practiquem tota la vida cristiana davant d'ell. Coneixent la generositat de Déu amb nosaltres, ara som cridats a practicar la mateixa generositat amb els altres; no buscant l'aplaudiment dels homes, sino la recompensa que ve del nostre Pare que mira en el secret.

En el sermó de la muntanya, Jesús ensenya als seus deixebles els principis del Regne de Déu. Ens pinta un bell quadre d'amor, sacrifici i generositat cap al nostre proïsme, fins i tot aquells que podríem considerar els nostres enemics, aquells que ens han fet mal o voldrien fer-nos mal ara. Ens crida a buscar el bé dels nostres enemics a través de les nostres paraules, accions i oracions. Quan estimem als nostres enemics d'aquesta manera, reflectim l'amor de Déu cap a nosaltres.