Amb agost a les acaballes, estem en plena operació tornada de les vacances d'estiu. Una temporada turística que Catalunya tanca amb bones xifres. A l'espera de les dades oficials, els hotels catalans han batut rècords; ho van fer al juliol, amb prop de 2'7 milions de turistes, segons l'INE. De fet, tot l'any ha estat positiu, amb més de 13 milions de viatgers fins a l'agost. Més visitants, però estades més curtes i més cares: un 34% més que abans de la pandèmia.

I un altre factor a tenir en compte: cada cop es desestacionalitza més el Turisme: això vol dir que s'espera un setembre i un octubre molt favorables.

A poc més d'una setmana de l'inici del curs escolar, moltes famílies ultimen els preparatius per a la tornada a l'escola. La compra de llibres de text, material escolar, roba i altres elements necessaris per al primer dia de classe representa una despesa important per a les llars amb infants.

Segons dades de l'OCU, el cost mitjà d'aquestes compres se situa al voltant dels 500 euros per nen. Una xifra que suposa un esforç econòmic considerable per a moltes famílies i que converteix aquestes setmanes en un dels períodes de més despesa de l'any relacionats amb l'educació. | Informa: María Gómez

El pedagog Màrius Martínez considera que la irrupció de la intel·ligència artificial als centres educatius suposa un canvi profund en la manera d'ensenyar i d'aprendre. Martínez destaca que eines capaces de generar textos, buscar informació o ajudar a elaborar treballs ofereixen noves oportunitats pedagògiques, però també plantegen interrogants sobre com garantir que l'alumnat desenvolupi competències pròpies i pensament crític.

L'expert assenyala que la presència creixent de la IA obliga els docents a replantejar els sistemes d'avaluació i les metodologies a l'aula. Segons explica, més que centrar-se a prohibir aquestes eines, el repte és aprendre a integrar-les de manera responsable i educativa, adaptant les activitats i les formes d'aprenentatge a una realitat tecnològica que ja forma part del dia a dia de les escoles i instituts. | ENTREVISTA: Olga Rodríguez

Des de la pandèmia de la COVID-19, el comerç electrònic ha experimentat un creixement notable. A Catalunya, el 65% de la població d'entre 16 i 74 anys va comprar per internet durant l'últim trimestre de l'any passat. Aquesta tendència ha impulsat també el sector de la paqueteria, que a l'Estat ha crescut un 148% respecte als nivells previs a la pandèmia.

En un context marcat pel canvi climàtic i la necessitat de reduir emissions, el sector del transport de mercaderies afronta el repte de transformar-se cap a models més sostenibles. A l'Edició Cap de Setmana hem analitzat diverses bones pràctiques que busquen compatibilitzar l'augment dels lliuraments amb una logística més respectuosa amb el medi ambient. | Informa: Laura Zurriaga

El Cirque du Soleil planta per última vegada la seva emblemàtica carpa a la Feixa Llarga de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat que ha estat la seva seu durant els darrers vuit anys. La companyia presentarà 'Kurios', un muntatge estrenat el 2014 que combina acrobàcies, fantasia, música en directe i una estètica inspirada en els gabinets de curiositats i l'univers steampunk.

L'espectacle compta amb 50 artistes, un centenar de vestits i elements escènics destacats com una mà metàl·lica gegant de 340 quilos. Aquesta serà la quarta i última producció del Cirque du Soleil al Districte Cultural de l'Hospitalet, després que l'Ajuntament hagi decidit destinar l'espai a nous equipaments i zones verdes. | Informa: Marta Orquín

Cap de setmana d'Operació Tornada. L'Agost continua sent el mes per excel.lència per fer vacances, tot i que cada vegada tendim més a la desestacionalització. Sigui com sigui, aquest és un cap de setmana de molt moviment de persones i maletes als aeroports, estacions de tren i autobús, i també a les carreteres.

Al Prat, avui hi ha previstes més d'un miler d'operacions; demà, igual; i dilluns, últim dia del mes, encara més de 1.100. Per la seva banda, RENFE ha ampliat el nombre de places aquest cap de setmana: més d'un milió cent mil bitllets s'han posat a la venda, tant a l'Alta Velocitat com en els trens de llarga i mitjana distància. A l'Edició Cap de Setmana, som a l'estacio de Sants, copsant la tornada i sortida de viatgers.

Pel que fa al Trànsit, el Servei Català no ha posat en marxa cap operació especial, com sí que ha fet la DGT.

Encara pel que fa a la mobilitat, avui s'ha normalitzat el servei a la Línia 1 del Metro de Barcelona, entre les estacions de Plaça de Sants i La Florida, a l'Hospitalet. El servei ha estat interromput des de mitjans de juliol, a causa de les obres de renovació de la via i la senyalització entre Santa Eulàlia i Mercat Nou. També s'ha substituit la catenària del taller centenari de Santa Eulàlia. Unes obres que hauran de millorar la fiabilitat de la línia i reduïr les incidències.

La platja de l'Estartit fa anys que pateix una progressiva pèrdua de sorra. Segons l'observador meteorològic Josep Pascual, el fenomen està relacionat amb l'augment del nivell del mar, que ha pujat uns 10 centímetres en els darrers tres anys, però també amb la reducció de l'aportació de sediments provocada per infraestructures com espigons i pantans. Aquests factors, sumats als efectes del canvi climàtic, acceleren la regressió del litoral.

Segons Greenpeace, el nivell del mar podria augmentar fins a 26 centímetres al litoral català cap al 2050. L'entitat defensa mesures basades en la natura, com la recuperació de dunes i aiguamolls, per reforçar la protecció de la costa. A l'Estartit, la restauració de la Pletera, un antic espai urbanitzable convertit en zona d'aiguamolls i dunes, ja contribueix a retenir la sorra i esmorteir els efectes dels temporals. Tot i això, l'Ajuntament admet que el repte continua sent compatibilitzar l'activitat turística amb una costa més resilient davant del canvi climàtic. | Informa: Gemma Esteba

Els sotaboscos abandonats són un dels principals factors de risc en cas d'incendi forestal. Per fer-hi front, el poble d'Aristot, al municipi d'El Pont de Bar (Alt Urgell), ha posat en marxa una prova pilot de silvopastura amb un ramat de deu ponis de raça pottoka, originària del País Basc. La iniciativa està impulsada per la Fundació Miranda, en col·laboració amb un ramader local, amb l'objectiu de recuperar finques abandonades i reduir la càrrega vegetal dels boscos.

Els resultats han estat molt ben valorats tant pels impulsors com pels veïns. El ramader Agustí Porta assegura que l'impacte dels ponis sobre el terreny és especialment efectiu, mentre que la fundació destaca que ja s'han recuperat espais que feia més de 30 anys que no rebien cap mena de gestió. L'experiència ha despertat l'interès del poble, que estudia ampliar l'ús d'aquests animals per reforçar les tasques de prevenció d'incendis i conservació del territori. | Informa: Pepa Sangenís

Entre el 2016 i el 2024, una de cada quatre merceries ha tancat, mentre que les sabateries, les peixateries i les carnisseries també han perdut presència. En canvi, guanyen pes activitats vinculades als serveis i als nous hàbits de consum, com els gimnasos, els espais d'emmagatzematge per a compres en línia i els centres d'estètica. Segons el cens, n'hi ha prop de 2.000 a la ciutat, un 60% més que fa vuit anys gràcies, sobretot, a l'expansió dels centres d'ungles.

En aquest context de canvi, també apareixen iniciatives que recuperen formats tradicionals. Quatre joves han obert el quiosc FRED al barri de la Sagrada Família, reivindicant el model de proximitat de tota la vida. Els experts assenyalen que els serveis presencials resisteixen millor la competència del comerç en línia. Actualment, Barcelona compta amb prop de 62.000 locals comercials actius, una xifra lleugerament superior a la registrada el 2016. | Informa: Laura Zurriaga

Les conseqüències de l’esvoranc del Putxet continuen afectant desenes de veïns. Divuit famílies desallotjades arran de l’incident durant les obres de l’L9 del metro no podran tornar als seus habitatges fins a finals de desembre o principis del 2027, segons la previsió actual de la Generalitat. En canvi, quinze veïns d’una de les finques afectades sí que podran recuperar casa seva a mitjans d’octubre.

La Generalitat atribueix aquests terminis als treballs de consolidació del terreny i a la situació de la tuneladora, que continua aturada sota els edificis. L’afectació també arriba a l’activitat econòmica del barri: dels vuit comerços que van haver de tancar, set no podran reobrir fins a principis de l’any vinent. | Informa: Cristina Martín