Rosa Lluch Bramon és professora d'Història Medieval, directora del departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i la filla petita d'Ernest Lluch. 25 anys després de l'assassinat del seu pare admet que troba a faltar no només a la política, sinó també socialment, els valors i el tarannà que ell representava, de diàleg i de voluntat d'entesa entre persones que pensen diferent.

Lluch lamenta que es faci partidisme amb les víctimes del terrorisme i se les tracti com un col·lectiu homegeni. Es queixa que "ningú es preocupa de saber què necessitem o què ens facilitaria la vida" i diu que li molesta que s'utilitzi la figura del seu pare "per anar els uns contra els altres".

Al mateix temps troba a faltar una actitud més activa de les institucions. Explica, per exemple, que la Generalitat tot just fa unes setmanes va posar en marxa una oficina per atendre les persones afectades pel terrorisme. Rosa Lluch assegura que a ella personalment no li fa falta que li demanin perdó, però entén que dins de la diversitat de víctimes hi hagi gent que necessiti sentir-se respectada i reconeguda amb una disculpa explícita. | Informa: Mireia Moreno

El Museu Carmen Thyssen, previst al Palau Marcet (antic cinema Comèdia), genera dubtes arquitectònics i urbanístics al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’entitat ha demanat a l’alcalde Collboni que aturi el projecte i obri un procés participatiu.

La remodelació i ampliació de l’edifici històric, a la Gran Via amb Passeig de Gràcia, vol doblar el volum de sostre i reservar 3.000 m² a usos comercials i restauració, fet que requereix modificar el Pla General Metropolità. També la Federació d’Associacions de Veïns critica l’operació i la titlla d’especulativa. Malgrat les crítiques, Carmen Thyssen celebra el bon rumb del projecte, que considera el seu regal a Barcelona | Informa: Marta Orquín

L’objectiu és conèixer la realitat actual dels carrers, després que el darrer recompte el 2023 localitzés 1.384 persones dormint al carrer. L’entitat alerta que la xifra podria haver augmentat i considera essencial disposar de dades actualitzades.

Per fer-ho possible, Arrels necessita més de 500 voluntaris que participin en dos torns: de 22 h a 00 h i de 00 h a 02 h. Els voluntaris recorreran zones assignades amb un mapa. Per inscriure’s, individualment o en grup, només cal omplir el formulari disponible al web d’Arrels. Una acció solidària que ajuda a visibilitzar la situació de les persones sense llar | Informa: Marga Esparza

El Parlament torna a reclamar a l'Estat que Via Laietana 43 sigui un centre de memòria històrica. JUNTS, ERC, CUP i Aliança Catalana hi han votat a favor, mentre que PP i VOX s’hi han oposat i el PSC s’ha abstingut, defensant-ho com una “invitació a continuar parlant”.

Es preveu que l’edifici es destini íntegrament a espai memorial, conservació d'arxius i centre d’interpretació sobre la tortura i la repressió, amb participació d’entitats memorialistes i de drets humans. | Informa: Elena Gracia

Jordi Pujol rebrà previsiblement avui l’alta després d’haver estat ingressat per una pneumònia des de divendres. El seu metge personal, Jaume Padrós, confirma una evolució favorable i que continuarà el tractament a casa. Dilluns comença el judici per la fortuna familiar, i el tribunal vol comprovar el seu estat de salut amb una compareixença per videoconferència. | Informa: Anna Bañeres

• El tribunal, dividit, ha condemnat Álvaro García Ortiz per un delicte de revelació de secrets arran de la filtració del correu electrònic sobre el cas de la parella d’Isabel Díaz Ayuso.
• La coincidència d’aquesta sentència amb l’efemèride de la mort de Franco, anunciada oficialment un 20 de novembre de 1975, accentua la mirada sobre les institucions.
• El Parlament torna a reclamar a la Moncloa que la comissaria de Via Laietana sigui un centre de memòria històrica.
• Preocupació al Pròxim Orient, per les contínues violacions d'Israel a l'alto el foc amb una onada de bombardejos a la Franja de Gaza i al Líban.
• Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu a Catalunya han augmentat més d'un 200%.

El Parlament ha pactat enllestir en un mes els estudis sobre la prohibició de la compra de pisos per especular. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va assumir el compromís fa just un mes i aquest dijous el Parlament li ha reclamat que no es demori en presentar les conclusions "abans que acabi l'any". | Informa: Elena Garcia

L'Ajuntament de Barcelona anuncia l'inici d'obres a l'Avinguda Tibidabo l'any 2027 amb la finalitat d'incloure la posada en marxa del Tramvia Blau. | Informa: Maite Boada

Els Cinemes Verdi arriben als 100 anys convertint-se en el primer cinema en actiu de Barcelona que assoleix un segle de vida. Per celebrar-ho, han preparat un programa d’activitats amb una exposició fotogràfica, un llibre commemoratiu, un documental titulat “La vida es Verdi” produït per Isabel Coixet, i projeccions gratuïtes a biblioteques, centres cívics i escoles per apropar el cinema a la ciutadania.

L’efemèride, que compta amb un pressupost de 100.000 euros (50.000 finançats per l’ICUB), coincideix amb l’anunci d’una ampliació: al febrer de 2026 començaran les obres per sumar dues sales més, passant de 9 a 11 i arribant a 1.750 butaques. El BCN Film Fest dedicarà la seva secció Imprescindibles al centenari, i el propietari Adolfo Blanco assegura que la celebració vol mirar cap al futur i crear nous públics | Informa: Montse Soto

La història arrenca l’abril de 1937, quan amagava tres sindicalistes al soterrani de casa seva, a Vigo. Delatada pel carnisser del poble, la casa va ser envoltada una nit, però els fugitius van aconseguir escapar per la porta del darrere.

Niebla desconeixia completament aquest passat fins que, el 2002, una fotografia familiar va fer plorar el seu pare i va obrir la porta a la recerca. Va consultar arxius militars, centres de memòria històrica, va parlar amb historiadors i veïns per reconstruir els fets.

El llibre també revela el destí dels fugitius i del delator, però això queda per als lectors. Una obra que dona veu a una història silenciada i que connecta Galícia i Catalunya a través de la memòria familiar | Informa: Agnès Batlle