Els periodistes que cobreixen guerres i conflictes armats viuen exposats a bombardejos, trets i segrestos. En llocs amb corrupció o crim organitzat, els que investiguen narcotràfic o màfies en són objectius directes, però també en societats que es presenten com a democràtiques molts governs reaccionen amb censura, detencions i impunitat envers atacs a periodistes.
En el rànquing de Reporters Sense Fronteres (RSF), Gaza ocupa el primer lloc per la gran quantitat de periodistes assassinats, amb més de 210 des del 7 d'octubre de 2023. D'altres zones en conflicte com el Sudan, Myanmar i Ucraïna són també regions on treballar com a periodista suposa un alt risc per a la integritat física. L'Índex Mundial de Llibertat de Premsa també destaca el perill per als informadors a l'Àsia, especialment a Bangladesh i el Pakistan, on la violència política i la repressió contra protestes han costat la vida a molts professionals.
A banda dels assassinats, aquest 2025 s'han registrat més de 550 periodistes empresonats, un augment del 7% respecte a anys anteriors. La Xina, amb més de 120 periodistes engarjolats, és la "presó més gran" per als professionals de la premsa. Mèxic lidera l'apartat de periodistes desapareguts, amb un 30% del total. Fora de les zones de guerra, continua sent un dels països més perillosos per a exercir el periodisme d’investigació, a causa de la violència organitzada i la impunitat de què gaudeixen els autors dels crims.
Pel que fa a Espanya, no es troba entre els països amb un risc més elevat, però les organitzacions internacionals de periodistes avisen que encara presenta reptes importants. La precarietat laboral, les pressions judicials i la concentració mediàtica són factors que poden posar en perill la independència i la seguretat dels periodistes.
Escuchar audio