El tancament de platges per l'abocament d'aigües fecals és una situació comuna especialment a les costes centrals de Catalunya. Una situació que associacions veïnals i ecologistes denuncien des de fa anys. Un dels màxims exponents és la desembocadura del Riu Besòs, un dels rius més contaminats d'Europa als anys 80. Ara, 4 dècades després, la vida torna a poc a poc a la zona tot i que encara queda molt per fer.
La presidenta de la 'Marea Verda' de Sant Adrià del Besòs, Lorena González, explica que les depuradores que aboquen les aigües residuals al riu no disposen de sistemes terciaris de filtració, de manera que l'aigua que es retorna al medi natural no té la qualitat adequada.
Quan plou, el sistema col·lapsa i es produeixen abocaments directes al riu i al mar Mediterrani, barrejant-se les aigües residuals amb les industrials, la qual cosa genera una contaminació tòxica per la presència de metalls pesants i incrustants. Tot plegat afecta la qualitat de l'aigua de les platges properes, que no és apta per al bany.
Per millorar aquesta situació, González demana que la gent sigui més conscient del seu impacte i que, per exemple no llenci tovalloletes pel vàter. També que les administracions facin inversions per adequar les depuradores i instal·lar sistemes de retenció de residus abans dels abocaments. Malgrat aquestes actuacions, encara caldria tractar la càrrega de nitrats i nitrits per la contaminació fecal. | Informa: Juanfra Álvarez
Escuchar audio