A Girona, entitats ecologistes lamenten que el Ministeri de Defensa posi a la venda terrenys que es troben dins de parcs naturals i insta a la Generalitat a comprar-los per evitar que caiguin en mans privades. És el cas per exemple de Punta Milà, una instal·lació militar situada al massís del Montgrí que les forces republicanes van construir l'any 38 dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L'espai va ser subhastat fa 10 anys pel Ministeri de Defensa i pertany a una empresa estrangera que, com que no hi pot edificar, ha decidit posar-lo de nou a la venda.

Ara les entitats ecologistes insten a la Generalitat a comprar-lo perquè consideren que és l'única manera de protegir i renaturalitzar l'espai. Recorden que el de Punta Milà no és l'únic terreny ubicat dins d'un parc natural que el Ministeri decideix vendre. Fa dos anys va subhastar els terrenys de l'antiga base Loran a un ciutadà francès, un espai que el Govern va poder recomprar. Actualment, a l'Escala també té a la venda una pineda ubicada just davant del mar | Informa: Gemma Esteba

El Govern manté les restriccions per l'elevat risc d'incendis aquest dilluns. Prop d'una desena d'espais naturals tancats i més d'un centenar de municipis en risc extrem per foc forestal. | Informa: Sergi Bassolas

La fundació Rezero denuncia que els grans festivals de música incompleixen la normativa que els obliga a reutilitzar els gots de plàstic. El Reial decret d'Envasos del 2022 va obligar als esdeveniments culturals com festivals o festes majors a eliminar els gots d'un sol ús, fet que va suposar l'aparició dels gots reutilitzables. La fundació Rezero denuncia que la norma no ha tingut l'efecte esperat perquè sovint no es tornen a utilitzar.

L'entitat carrega contra la majoria de grans festivals per no complir la normativa i que no disposen d'una logística de retorn que redueixi l'impacte ambiental. Des de Rezero demanen a govern de l'Estat i Generalitat que es prenguin mesures per afavorir la reutilització, així com un nou redactat del reial decret d'Envasos que sigui més clar | Informa: David Gallach

Els socorristes de Barcelona, que estan en vaga indefinida des de fa 18 dies, es tornen a reunir aquest dilluns amb representants de l'Ajuntament per mirar d'arribar a un acord que permeti desbloquejar la negociació, després de dues trobades sense cap acord. | Informa: Marga Esparza

La costa ebrenca podria retrocedir 52 metres de cara al 2050, segons l'estudi Destrucción a toda costa, elaborat per l'entitat ecologista Greenpeace. Al delta de l’Ebre, la manca de sediments s’afegeix a la subsidència del terreny i als efectes del canvi climàtic, amb temporals cada cop més intensos i un mar Mediterrani que pateix una onada de calor marina persistent des del novembre passat. Les conseqüències afecten greument la biodiversitat i els ecosistemes, amb la destrucció de dunes i el retrocés de fins a 35 metres anuals en alguns punts. Les dunes, que actuen com a barrera natural davant els temporals, es troben molt malmeses des de la borrasca Glòria. Segons l'estudi, fins i tot les platges de l’Ametlla de Mar estan en perill de desaparició.

L’informe assenyala que els riscos derivats del canvi climàtic afectaran tant el Mediterrani com l’Atlàntic i el Cantàbric, i que cal actuar amb urgència. Greenpeace demana planificació a nivell municipal i col·laboració amb universitats i administracions per a prioritzar aquestes zones més sensibles i així garantir la supervivència dels territoris costaners més fràgils | Informa: Pilar Ribas

Màxima precaució perquè el risc d'incendis forestals a Catalunya és més elevat que mai. Més de 130 municipis de 13 comarques mantenen el nivell màxim del PLA ALFA, el 4. Ponent, l'interior de les Terres de l'Ebre, el prelitoral i la zona de l'Alt Empordà, concentren els avisos per calor intensa. S'han batut rècords a 5 estacions meteorològiques des que es tenen registres ara fa 20 anys. L'Observatori Fabra, a Barcelona, ha assolit la temperatura més elevada en un mes d'agost, fregant els 40 graus.

Evitar la interacció humana a la natura és una dels principals objectius de les autoritats. Tancats 9 espais naturals amb la feina ingent dels que informen els visitants. Alguns, sense tenir la informació prèvia però conscienciats amb evitar riscos innecessaris

Fa 8 anys dels atemptats a Barcelona i Cambrils que van deixar 16 víctimes mortals i més de 300 ferits. Un acte institucional sobri i curt al Pla de l'Os de la Rambla de Barcelona les recorda mitjançant un minut de silenci i una ofrena floral amb clavells.

Segona jornada de vaga del grup Menzies, tot i que amb afectació mínima a l'aeroport de Barcelona. Els sindicats denuncien les dificultats per adherir-se a la vaga i les escenes d'aquest diumenge les habituals del mes d'agost: els que marxen i els que tornen de vacances.

La capital catalana continua sent un dels destins per als turistes internacionals, però els veïns dels barris més massificats posen en entredit el model turístic actual. Ho hem comprovat de primera mà sortint a passejar per la Sagrada Família. El comerç local és gairebé impossible de trobar i els establiments estan orientats precisament per al turisme estranger.

Segons l'informe, els joves d'entre 15 i 26 anys que s'havien escolaritzat a Catalunya i mantenien una vida social i laboral activa, percebien la seva integració de forma molt diferent del seu entorn. Aquests joves percebien un "microracisme" i discriminació, la qual cosa els predisposava a adoptar una narrativa extremista violenta.

L'imam de Ripoll va ser la porta d'entrada de la ideologia extremista per a aquests joves, que pràcticament no tenien coneixement de l'Islam. Amb aquesta percepció d'amenaça, van començar a adoptar actituds segregacionistes contra les persones no musulmanes i a exposar continguts violents, legitimant l'ús de la violència entre els membres del grup, que era molt tancat en si mateix.

Segons l'informe, que s'ha elaborat amb centenars de proves virtuals i físiques i a partir de 200 declaracions policials i una cinquantena d'entrevistes a persones de l'entorn de la cèl·lula, els factors de risc eren tan sòlids que els factors de protecció, com ara, els lligams familiars, les amistats o l'educació no van ser prou poderosos per contrarestar el discurs extremista que els va acabar empenyent a cometre atemptats violents. | Informa: Núria Alcalà

133 municipis de 13 comarques, principalment a les Terres de l'Ebre i l'Empordà, es troben en perill extrem d'incendi. Això ha obligat els Agents Rurals a activar el nivell 4 del Pla Alfa, i diversos espais naturals com el Cap de Creus, el massís de l'Albera, la serra de Montsant, Prades o Mont-roig tenen l'accés restringit.

Des de Protecció Civil es demana evitar fer activitats al medi natural durant les hores centrals del dia i informar-se bé abans d'escollir un espai per a qualsevol activitat o excursió. L'únic espai lliure de restriccions és el Parc Natural de l'Alt Pirineu, que es considera un refugi climàtic i on es recomana evitar els banys als estanys i pujar a la muntanya d'hora per evitar els riscos d'insolació.

El fum dels incendis de Galícia i Lleó ha reduït el perill d'insolació a la zona, però és important no abaixar la guàrdia davant d'unes condicions meteorològiques extremes, que posen en risc el medi natural. Convé recordar que el 90% dels incendis són causats per l'activitat humana. | Informa: Josep Estiarte

L'acte commemoratiu a la Rambla de Barcelona en record de les víctimes del terrorisme ha estat molt emotiu i s'ha iniciat puntual a les 10 amb un minut de silenci i dues ofrenes florals. Hi han assistit diverses autoritats polítiques, com la consellera d'Interior, l'alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat. Durant l'acte, algunes persones s'han manifestat amb pancartes sota el lema "Estat espanyol assassí".

Les víctimes del terrorisme demanen una oficina oficial per ser atesos, i confien que en uns dos mesos es pugui anunciar l'acord per obrir-la. La cerimònia ha estat acompanyada per la música en directe del 'Cant dels Ocells', en un ambient de record i homenatge a les víctimes. | Informa: Carla Devoto

Els experts asseguren que si es reunissin tots els fragments utilitzats intensivament pel turisme en diferents ciutats del món, es formaria un nou continent. Aquest continent imaginari inclouria llocs emblemàtics com els canals de Venècia, Amsterdam i les Rambles de Barcelona.

Els veïns d'aquestes ciutats expliquen com el turisme massiu afecta les seves vides diàries, amb zones saturades de visitants i problemes d'infraestructures i habitatge. Els governs locals han implantat mesures, com taxes turístiques, per intentar gestionar aquesta situació, però no sempre ha donat bons resultats. En aquest sentit, hi ha especialistes que consideren que cal anar més enllà i apostar per un decreixement del turisme, reduint-ne la dependència i creant altres pols d'atracció més sostenibles.

En el cas de la capital catalana i la seva àrea metropolitana, això implicaria deixar de banda projectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat i fomentar la repoblació dels barris més afectats per la massificació turística. | Informa: Clara Ontañón