Si les parets parlessin

La història del recinte emmurallat de Montblanc comença amb la voluntat d’un rei de protegir la vila reial. Pere III el Cerimoniós va fer construir un perímetre de 1.700 metres de muralla, amb una alçada de prop de sis metres, i tot reforçat per una trentena de torres i envoltat per un fossar. Montblanc es convertiria en el lloc de celebració d’algunes Corts catalanes i en l’escenari de llegendes tan conegudes com la de Sant Jordi, el drac i la princesa!

El Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou s’aixeca sobre un petit turó del Camp de Tarragona. És un autèntic mirador del territori! La història d’aquest edifici comença ara fa nou cents anys, amb una batalla i l’aparició d’un àngel, que va portar a la fundació d’un monestir de canonges agustinians. Però la història acaba ben diferent: el castell-monestir es convertiria en la casa senyorial d’un home carregat de diners, llibres i peces de col·lecció!

Ara fa mil anys, els nobles i cavallers del comtat d’Urgell, Arnau Mir de Tost i Arsenda d’Àger, van dedicar les seves energies a construir castells i a ocupar fortificacions per frenar i guanyar terreny als musulmans. Un d’aquests castells, construït damunt mateix de la roca d’un turó, era el castell de Mur. La filla de la parella, Valença de Tost, i el seu marit, Ramon V del Pallars de Jussà, també hi construïren una col·legiata amb església i claustre d’estil romànic, la qual decorarien amb unes pintures espectaculars. Unes pintures que anys després serien molt i molt desitjades!

A la comarca de la Terra Alta, s’aixeca un turó on podem veure les restes del que va ser un poble: el Poble Vell de Corbera d’Ebre. Va quedar completament destruït per les bombes franquistes durant la batalla de l’Ebre, un dels combats més durs de la Guerra Civil Espanyola. Milers de projectils van causar una pila de morts i van enderrocar totes les cases. Per això, visitar aquest espai és una manera de recordar el conflicte bèl·lic i el patiment posterior dels veïns. Però també un lloc per homenatjar la pau.

Al capdamunt d’un turó de la Serra de la Guàrdia, a 450 metres d’altura, s’hi aixeca un dels castells medievals més espectaculars de la comarca de l’Anoia: el castell de Claramunt! Es creu que es va construir fa mil anys per poder vigilar millor bona part de la comarca. I és que el dia a dia d’aquelles terres estava travessat per les batalles entre els cristians i els musulmans. Dins les gruixudes muralles del nostre monument hi van viure personatges molt rics i poderosos, com la família dels Claramunt o dels Cardona. Voleu conèixer la seva història?

Durant l’època romana els habitants de Tàrraco enterraven els seus morts fora de la ciutat emmurallada, ja que fer-ho a dins estava prohibit. Aquella zona es va convertir en una Necròpolis (“ciutat dels morts”) plena d’històries que encara avui dia els i les arqueòlogues continuen descobrint. Històries de gent rica, de gent pobra, de treballadors, de cristians... Perquè les tombes ens parlen de la mort, però també de la vida de les persones enterrades i les seves societats. Us donem la benvinguda a la Necròpolis de Tàrraco!

El nostre castell protagonista es va construir al segle X a la vila de Castelldefels. Però es va tornar a fortificar ara fa cinc-cents anys per protegir millor el poble dels atacs de corsaris i pirates, els quals eren lladres i assassins que no respectaven cap llei, i que no dubtaven a arrasar tot el que es trobaven al davant. La gent de la vila tenia por, molta por! Però aquest monument no només va ser un refugi contra els pirates, sinó també una casa senyorial, una caserna militar i fins i tot una presó!

El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser fundat a l’edat mitjana pel famós comte Guifré el Pilós. Anys després, sota la direcció del besnet d’aquest comte, l’abat Oliba, el monestir es va reformar fins a convertir-se en un edifici romànic majestuós! L’abat també es va encarregar que l’escriptori monàstic tingués una producció literària increïble. I així, durant molt temps, aquest monestir va ser un dels centres religiosos i culturals més importants dels comtats catalans!

Fa dos mil cinc-cents anys el municipi de Calafell, com avui, mirava cap al mar. Però al seu voltant aquesta zona també estava rodejada d’aigua, amb petites penínsules i illots. La tribu dels cessetans es va instal·lar allà per controlar aquests estanys i aiguamolls i per protegir els accessos cap a les riques planes de l’interior. A partir d’aquí, els cessetans van aixecar una poderosa muralla que protegia el poblat: era la Ciutadella Ibèrica de Calafell!

Fa cent anys, al costat del riu Anoia, abans que les fàbriques utilitzessin l’electricitat, hi havia un munt de molins que aprofitaven la força de l’aigua per fer funcionar les seves màquines. A la vila de Capellades n’hi havia un de molt estimat que fabricava paper. Ara és un museu on venir a conèixer la història del paper, però també un lloc on veure i experimentar en directe la seva elaboració. I tot, dins d’una masia-molí catalana del segle XVIII. Us donem la benvinguda al Museu-Molí paperer de Capellades!