Roger Coma reflexiona sobre la comoditat sí, però no. Tanta felicitat tova atrofia. El malestar és millor. El malestar com una mena de cafeïna lúcida. En assajos de teatre d'aquests repetitius que t'adorms amb els ulls oberts, res no és millor que un bon insult. Que t'insultin. Quin gust! O que et caigui una taula al peu. En primer lloc fa mal, però si saps donar gràcies hi ha molta informació...És un mètode molt dalinià. Paranoïco crític. Veure una altra imatge dins de la imatge que està veient. Com al seu museu, el cul de la Gala i alhora la cara d'Abraham Lincoln. Això s'entrena...