Roger Coma ens fa una oda a la migdiada, una benaurança als cansats perquè en la migdiada... hi trobaran el descans. Reconeguem-ho, és una sort tenir el mal de la son. La gent que no vol fer la migdiada no me la crec. És gent rígida!!! Per tant VISCA la migdiada!

Roger Coma analitza quina és la missió a la vida...sí, però no... perquè la missió no es pot dir en veu alta. La missió és una cosa íntima...La missió és el com... no el què... Reflexions profundes del nostre profund analista

Roger Coma reflexiona sobre els aeroports... aquells llocs que o t'encanten o els detestes. No hi ha punt mig. Anem als aeroports a no entendre res. Les seves regles, els seus preus. La presa de pèl màxima... Què tindran aquests llocs?

Roger Coma reflexiona sobre el mite de Sísif. Obligat a empènyer la roca per un terreny costerut i just abans del cim li torna a rodolar fins a la base. És l'etern retorn de Nietzsche? La vida està mal acabada. Haver de tornar a començar tot altre cop? Quina broma...

Roger Coma reflexiona sobre l'ascensor. Aquell lloc que sí, però no... Aquell espai on t'has de posar a mil·límetres de la boca de gent que ni coneixes. Trenca les convencions socials. L'ascensor és l'antimatèria. El que passa a l'ascensor a l'ascensor es queda, com un pacte de sang tàcit...

Roger Coma reflexiona sobre els moments especials de la vida, sí, però no... Quan hi ha hagut moments especials sempre te la fots. Massa desgast. Voler-ho fer massa bé. Una pujada comporta una baixada. Una festa una ressaca. Una il·lusió una hòstia. tot ha de ser boníssim? Sí, però no...

Altre cop? Ja ha passat un any, però si era ahir... Aquestes són les reflexions inicials de Roger Coma cada any que arriben aquestes dates i cal fer la declaració de la renda...

Roger Coma reflexiona sobre les butxaques dels pantalons: són bolsos? (bossa de mà, perdó.) Sí, però no... Els homes estem obligats a guardar tot el que les dones porteu als bolsos-bossa en butxaques. Això ho vivim com una tragèdia, amigues...Mòbils-testicles. Aquest pànic amb el que convisc. Radiació. Mort espermàtica. Aquell desgast del pantaló que pren la forma del mòbil per exemple. Atroç. Les butxques han fet mal d'esquena. Recordo als catorze que vaig decidir caminar amb els mans a les butxaques de darrere. Això es decideix. Quin mal d'esquena.Amb els polzes a dins i la mà a fora, molt de Oklahoma, molt de western. Molt cutre...

Roger Coma reflexiona sobre la figura de Francesc Mauri. Estem davant d'un personatge kafkià, enigmàtic, un bon humor que amaga una esquerda???. La gent li demana quin temps farà a Montserrat. Ell per dins plora. Però és bon tio. Però a ell el que el motiva és quina lluna de Júpiter té la temperatura més baixa, aquesta mena de preguntes. Quin és el cràter més profund de venus. En fi, tota una incògnita...

Roger Coma ens reconeix que pateix la síndrome de Diògenes, acumular per tenir. Per què no llençar les coses que et donen directament a les escombraries abans d'entrar a casa? Roger Coma no pot i per això acumula des de gomes de pollastre a mails per obrir... un veritable drama en la societat del tenir i no llençar