Roger Coma reflexiona sobre la seva recent condició de pare. El món real ha perdut tot interès per a ell. En tenia molt. No en té gens ara... El Sí, però nò al voltant de la paternitat....

Roger Coma reflexiona sobre aquell moment de pànic... Què deixo? No vull semblar ric, no vull semblar una autèntica rata.

Et posa en una tesitura de judici. Jutjar el servei? Per què m'ho feu? Em poseu al límit! Una propina és posar una nota. Vaig al bar a prendre un cafè no a opinar de la feina dels demés. I per què hem d'opinar als bars i no a la resta de comerços? Roger Coma i les seves reflexions al sí, però no...

Roger Coma reflexiona al voltant de les rotondes partit de la base que és un concepte que s'ha malinterpretat. Hi ha hagut molta confusió al voltant... Caldria aclarir una sèrie de conceptes. Hi ha molt dolor al voltant de la rotonda, molta ansietat. No s'ha entès el concepte. No és una galeria d'art, no és un lloc on acumular trastos, no és un camp de golf, és una espai vial. No ho sembla, però allò és pel trànsit. Vigileu. Que no us enganyin...

Roger Coma reflexiona sobre el museu del Prado de Madrid, sí... però no... perquè és clar, vas allà i veus cinc quadres i marxes? Vols visitar 1700, quadres? Per què fer-se tant de mal a un mateix. En benefici de? En fi, reflexions al voltant de l'art de la contemplació...

Passar a la posteritat? Sí, però no. tant selfie tanta tonteria. Hem de començar a dir adéu, la fi del món és a prop. Ho noto. Reflexions de Roger Coma al voltant de la idea de la posteritat

Roger Coma analitza si s'ha de donar la cara o no... L'art de fugir d'estudi millora la nostra espècie? A la mínima que una societat és evolucionada no dóna la cara. Es fa tot en la intimitat de la teva habitació. Primer a través d'instàncies, després a través de xarxes socials o antisocials. (la gent no es relaciona, fan fakes)...

Menjar és passar una estona de gust a la boca. Realment només mengem per això... però què mengem? quines formes? quines textures? Però alerta, separem l'alimentació de la gana...

Roger Coma reflexiona sobre la comoditat sí, però no. Tanta felicitat tova atrofia. El malestar és millor. El malestar com una mena de cafeïna lúcida. En assajos de teatre d'aquests repetitius que t'adorms amb els ulls oberts, res no és millor que un bon insult. Que t'insultin. Quin gust! O que et caigui una taula al peu. En primer lloc fa mal, però si saps donar gràcies hi ha molta informació...És un mètode molt dalinià. Paranoïco crític. Veure una altra imatge dins de la imatge que està veient. Com al seu museu, el cul de la Gala i alhora la cara d'Abraham Lincoln. Això s'entrena...

Els petits detalls com quin salvapantalles tens tenen una transcendència gravíssima. És més important que el DNI, quants cops al dia mires el DNI? 1 o cap. Quants cops passes pel salvapantalles? 73000. És com un recordatori de quina fe professes. És la teva Bíblia. És una oportunitat fortíssima de recordar-se a un mateix alguna cosa, alguna missió superior...

Estem fent prou consultes? sí, però no. Farem la gran consulta, però i les petites consultes? Sí, la consulta, oh que bé, però i totes les coses que no en han consultat. Iogurteries, sí, però no? El número de iogurteries. Trobeu que n'hi ha prou? Són poques tres mil per barcelona, crec que n'admet fins a quaranta mil. O fins i tot una cada dues persones...