Roger Coma reflexiona sobre aquell moment de pànic... Què deixo? No vull semblar ric, no vull semblar una autèntica rata.

Et posa en una tesitura de judici. Jutjar el servei? Per què m'ho feu? Em poseu al límit! Una propina és posar una nota. Vaig al bar a prendre un cafè no a opinar de la feina dels demés. I per què hem d'opinar als bars i no a la resta de comerços? Roger Coma i les seves reflexions al sí, però no...