La producció de microxips va arribar al seu pic el 2018. Ho ha recordat, aquest 10 de març, Félix Moreno, a l'espai 'Dimecres pel Futur', que realitza Josep Cabayol dins el programa 'En directe a Ràdio 4'. Moreno, autor de l'article 'Fin de la Memoria. Microchips' i de la sèrie de llibres 'Relatos colapsistas' ja va parlar en aquest programa la tardor de 2019. Ara la situació s'ha agreujat. De les cinc empreses que fabricaven microxips ja només en queden dos: TSMC i Samsung. Ha advertit que al final els diners públics acudiran a salvar les fàbriques privades de microxips perquè ja han assolit el seu pic de producció i ha recordat que una sequera a Taiwan pot afectar aquesta producció i forçar el tancament o la reducció del ritme de treball d'una fàbrica de cotxes a Espanya o els Estats Units.

Les evidències científiques indiquen que el punt de capgirell climàtic global –Tipping Point- es produeix a +1º C, molt probablement superat. Els científics vigilen diferents ‘llocs calents’ del planeta, que entenen relacionats entre sí biofísicament. Temen que les activitats humanes i el canvi climàtic hagin provocat que en alguns dels ‘llocs calents’, especialment de la criosfera, se superi (s’hagi superat) el llindar de seguretat, i es desencadenin una cascada d’esdeveniments que condueixi a un estat climàtic ‘hivernacle’ menys habitable. En parlem, aquest dissabte 6 de març, al programa ‘Emergència Climàtica, que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4, amb Ferran Puig Vilar, enginyer de telecomunicacions i reputat científic, autor de la investigació sobre la superació del punt de capgirell, que podeu trobar al seu blog ‘Usted no se lo cree-Vostè no s’ho creu’, i amb Anna Martín Àrboles, geòloga, màster en gestió ambiental i consultora ambiental d’Arda Gestió i Estudis.

Les dones migrants que fan feines de cures i de la llar han vist com les seves condicions laborals –ja habitualment precàries i dures- s’hagin complicat encara més amb la pandèmia de la Covid-19. Hem volgut acostar-nos a com aquesta malaltia ha afectat aquest col•lectiu i per això hem contactat amb Daybe Juares, de ‘Dones Migrants Diverses’, una associació creada per treballadores de la llar i de les cures, que es defineix com a ‘feminista comunitària i pro-LGTBI’ i que les acompanya i crea espais per empoderar-les.

El periodista Frederic Pahisa ha explicat, aquest dimecres 2 de març, a l'espai 'Dimecres pel Futur' de Josep Cabayol a 'En directe a Ràdio 4' que el delta del Llobregat ha retrocedit 800 metres entre el 1891 i el 2000 i que l'amplada de la desembocadura s'ha reduït de 275 metres a 36 metres des del 1846. Ho ha fet després de conèixer un treball sobre l'evolució d'aquest delta publicat a la revista 'Natural Hazards and Earth System Sciences' per tres investigadors de la Universitat Politècnca de Catalunya: Juan Pedro Martín-Vide, Arnau Prats Puntí i Carles Ferrer Boix. Josep Cabayol també ha explicat que els darrers informes científics anuncien que els 'tipping points' es dispararan si la temperatura del Planeta augmenta un grau, augment que ja s'ha superat. També ha parlat de l'informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que recull que el 57% dels barcelonins estan exposats a nivells excessius de soroll pel trànsit, que més de 60.000 tenen problemes per dormir per culpa d'aquest soroll que, a més, causa unes 130 mort a l'any de persones amb problemes cardiovasculars.

L’Emergència Climàtica ens indica que cal ‘preveure’ el futur, i definir una nova planificació territorial per satisfer necessitats ineludibles: aigua, aliments, boscos, territori... I no tan sols, també la manera d’entendre la vida (nogensmenys la quotidiana). Transicions energètiques en el capítol ‘Integrar transició energètica, agroalimentària i ecològica’. En parlem al programa 'Emergència Climàtica' d'aquest dissabte 27 de febrer a Ràdio, amb la direcció i presentació de Josep Cabayol.

Anàlisi a partir de l’informe MedECC de setembre 2020 (Grup d’experts en Medi Ambient i Canvi Climàtic a la Mediterrània)

Convidats

Robert Savé Montserrat, investigador emèrit a l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), professor a la UAB, i coordinador del capítol alimentari de l’informe MedECC.

Enrique Doblas-Miranda, investigador CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), expert en desenvolupament rural, i coordinador del capítol de canvi global a la Mediterrània de l’informe MedECC.

L'espai "Dimecres pel futur", que coordina Josep Cabayol a Ràdio 4, ha analitzat aquest 24 de febrer les causes de l'onada de fred que ha viscut l'estat de Texas. Daniel Goméz Cañete, president de l'Associació per l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN), ha explicat que aquesta onada de fred ha demostrar que els Estats Units estan més a prop del col·lapse del que moltes persones pensen i la causa n'és que els seus sistemes de producció d'energia no estan preparats pels efectes del canvi climàtic. "Texas no estava preparada per aquesta onada de fred i va tenir un pic de demanda que no es va poder satisfer" amb l'energia que havien de subministrar les centrals de gas, eòliques i nuclears que no van poder funcionar o ho van fer amb moltes limitacions.

Les polítiques climàtiques no tenen en compte les desigualtats estructurals. Sense equitat no esdevindrà la transformació social imprescindible per fer front a les alteracions que causa el canvi climàtic, tan pel que fa a les condicions de vida (també quotidiana) com a la despossessió i desigualtats que genera. Les polítiques climàtiques han de ser feministes i no ho són. Ha estat, aquest dissabte 20 de febrer, el tema del programa Emergència Climàtica, que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4. Intervenen Marta Guadalupe Rivera, directora de la càtedra d'Agroecologia de la Universitat de Vic-UCC i investigadora de l'IPCC, i Federica Ravera, investigadora 'Ramon y Cajal' al departament de Geografia de la Universitat de Girona.

La dreta equatoriana pretén desacreditar judicialment el candidat 'correista' a la presidència del país, Andrés Arauz, perquè veu que no pot guanyar a les urnes les eleccions i perquè defensa propostes com la mineria inversa, la protecció de la biodiversitat i posar la justícia social i ecològica com a prioritats en la la lluita contra la crisi civilitzatòria. N'ha parlat Adoración Guamán, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València, experta en drets humans i empreses, a l'espai 'Dimecres pel futur', del programa 'En directe a Ràdio4', aquest dimecres 17 de febrer. El responsable de la secció, Josep Cabayol, també ha parlat dels efectes de la gran onada de fred que està patint els Estats Units i de l'anunci de l'Organització Mundial de la Salut que en sis setmanes es pronunciarà sobre l'eficàcia del medicament ivermectina per lluitar contra la Covid-19.

Al programa Emergència Climàtica, que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4, s'ha tractat, aquest dissabte 13 de febrer, de la necessitat d'integrar les transicions energètica, agroalimèntaria, ecològica i social. N'han parlat Enric Tello Aragay, historiador ambiental, activista i catedràtic a la Universitat de Barcelona del departament d'Història econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, Jaume Moya i Matas, veí de Florejacs de Segarra, fundador del fòrum L'Espillera i activista contra la inequitat climàtica i política i Daniel Gómez Cañete, president de l'Associació per l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN).

'Donut econòmic'. Com integrem les imprescindibles transicions energètica, agroalimentària, social -en definitiva, la transició ecològica de la que les altres en formen part- en l'economia, en la manera de pensar i fer, en la vida quotidiana. Un pla econòmic per actuar amb mentalitat del segle XXI i entendre/admetre que l'economia (la dominant capitalista/productivista) ha d'estar supeditada a la societat, a les necessitats humanes, a la biosfera, i no a l'inrevés, supeditar la vida, les persones, la biosfera a l'economia convertida en un déu intocable. No és un conjunt de polítiques si no una manera de pensar que provoqui les dinàmiques regeneratives i distributives que aquest segle requereix. Reflexions sobre la relació entre a transició energètica a les renovables (eòlica/solar), l'agroalimentària (sobirania alimentària), la conservació de la biodiversitat i la transició a ecològica.

Eva Iráizoz, investigadora de l'equip d'accés als medicaments de Salud por Derecho, presenta la campanya d'aquesta associació que, juntament amb Metges sense Fronteres, reclama els diferents governs, entre ells l'espanyol, que donin suport a la suspensió de patents durant la pandèmia per incrementar la producció de vacunes i medicaments contra la Covid-19 i abaratir-los.

------------------------------------------------------------------------------------

Eva Iráizoz, investigadora del equipo de acceso a los medicamentos de Salud por Derecho, presenta la campaña de esta asociación que, junto con Médicos sin Fronteras, reclama a los diferentes gobiernos, entre ellos el español, que apoyen la suspensión de patentes durante la pandemia para incrementar la producción de vacunas y medicamentos contra la Covid-19 y abaratarlos.