Agustín Sánchez-Arcilla és un referent en el coneixement del medi marí. Catedràtic de l'Escola de Camins de Barcelona, dirigeix el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En una entrevista al programa 'Emergència Climàtica / Vida verda', que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4, Sánchez-Arcilla, ha afirmat que "Els temporals estan girant de Llevant cap a Garbí. De confirmar-se, caldrà modificar les bocanes dels ports". Ho ha fet aquest dissabte 25 de gener, just després del pas de la tempesta Glòria.

El programa 'Emergència Climàtica / Vida Verda' que dirigeix i presenta Josep Cabayol ha analitzat, aquest dissabte 25 de gener, els efectes del pas de la tempesta Glòria per Catalunya. Ho ha fet amb la participació de Gabriel Borràs, biòleg i resposanble d'Adaptació de l'Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat, Robert Savé, biòleg, responsable de l'àrea de Vitivinicultura de l'IRTA i professor de la UAB, Agustín Sánchez-Arcilla, enginyer de Camins i director del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC i Marta Guadalupe Rivera, investigadora en els àmbits d'agroecologia, canvi climàtic i alimentació. Coincideixen en què la tempesta Glòria hauria de servir de detonant per transformar la gestió territoral, ecològica i social, que és urgent.

Josep Cabayol ha recordat que "No es pot justificar la inacció davant la Urgència climàtica". El president de Sicom ha fet aquesta afirmació el divendres 24 de gener en el decurs del programa 'En directe a Ràdio 4' a la tornada d'una visita al Delta de l'Ebre on ha constatat els efectes devastadors de la tempesta Glòria.

El científic titular a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, Antonio Turiel, considera que "Anirem a una crisi econòmica degut a l'escasetat de recursos que provocarà una caiguda d'emissions de CO2 però serà insuficient. No impedirà que la temperatura no pugi més d'1,5 graus". Ho ha afirmat el 18 de gener de 2020 en la seva participació al programa 'Emergència Climàtica / Vida Verda" que dirigeix i presenta Josep Cabayol a Ràdio 4.

Maria Garcia, d'Ecologistes en Acció, considera que "no es poden fer declaracions d'emergència climàtica, omplir-se de bones paraules, i mantenir el mateix model econòmic". Ho ha explicat així a la secció "Els divendres pel futur" que el president de Sicom. Josep Cabayol, fa al programa 'En directe a Ràdio 4'. amb Olga Rodríguez, el divendres 17 de gener de 2020.

El coordinador de l'àrea de Vitivinicultura de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), Robert Savé, ha avançat que l'informe del MedECC que es donarà a conèixer d'aquí a uns mesos confirma que la regió mediteerrània s'està escalfant molt més ràpid que d'altres regions del món. L'informe d'aquest organisme, que aplega experts en canvi climàtic i medi ambient, també assenyala que a finals de segle el mar Mediterrani haurà pujat un metre i que la temperatura a la regió haurà pujat 2,2 graus el 2040. La sequera també augmentarà i, segons ell, "El canvi climàtic forçarà conreus de quilòmetre 0 regats amb aigua regenerada".

Robert Savé ha fet aquestes declaracions al programa 'En directe a Ràdio 4' a la secció 'Divendres pel futur' que coordina Josep Cabayol.

El director de l'Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat, Salvador Samitier, explica les propostes del seu servei a 'Emergència Climàtica-Vida verda', de Ràdio 4, amb Josep Cabayol, l'11 de gener de 2020. Informa que les emissions de CO2 pugen des de 2013 en comptes de reduir-se. Desenvolupar les energies renovables és, evidentment, imprescidible.

Comencem el nou any de La Plaça dels Futurs amb un dels enigmes pendents del 2019 resolt. Pedro Sánchez va ser investir aquest dimarts 7 de gener com a president del govern espanyol. S’acaba, doncs, la interinitat dels darrers mesos i s’inicia un mandat on el govern estarà format per socialistes i Unides Podem. Com ho ha viscut i quin futur augura a aquest govern el nostre company de Sicom i ATTAC a Madrid, Xavier Caño? Preguntem-li.

Què ens depararà aquest 2020 des de la perspectiva del món de l’economia? Quins seran els elements que marcaran el seu desenvolupament econòmic i polític? Cap on haurem de mirar per entendre per on va el món que estem vivint? Seguirà la guerra entre Donald Trump i la Xina a veure qui posa més aranzels? Moltes preguntes que traslladem, ara, en la primera col•laboració de l’any a l’economista Sergi Cutillas, investigador d’EKONA i la PACD, que, com sabeu, cada setmana ens aporta el seu coneixement i reflexions a la secció ‘Viure endeutats’?

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha pujat fins el llindar de la guerra entre ambdós països. L’assassinat a l’aeroport de Bagdad per part dels Estats Units de Qasem Soleimani, comandant de les Brigades Al Quds, unitat especial de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el passat divendres dia 3 de gener, ha posat en evidència aquesta màxima tensió. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que aquesta acció volia aturar una guerra, no començar-la. Lògicament, l’Iran no ho ha entès així. El Parlament iraquià ha exigit que les tropes dels Estats Units abandonin el país. Una de les conseqüències d’aquesta crisi podria ser el tancament de l’estret d’Ormuz al trànsit marítim als super-petroliers que transporten combustibles fòssils a molts països d’arreu del món. Quins efectes tindria aquesta decisió? A qui i com perjudicaria especialment? N’hem volgut parlar amb l’enginyer tècnic Pedro Antonio Prieto, vicepresident de l’Associació Espanyola per l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREB) i membre de ‘ASPO’, Associació d’Estudis sobre el Peak Oil, el pic de l’extracció i consum de petroli i gas.