Com està afectant el genocidi a Gaza en la salut mental de la infància i la joventut de Cisjordània? Entrevistem la periodista Patricia Simón i el fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova, que han documentat l'impacte de la violència desfermada des del 7 d'octubre en les criatures i les seves famílies. Es tracta d'un projecte amb el suport de les beques Devreporter de Lafede i fet conjuntament amb l'ONG Mundubat. Amb Patricia Simón també parlarem del seu últim llibre, "Narrar el abismo. Periodismo de conflicto en tiempos de impunitat", publicat a Debate. Ens acompanyarà el periodista d'"El matí de Catalunya Ràdio" Andreu Merino, codirector del documental "Shahid, créixer o morir a Palestina", una producció de La Manchester amb el suport de 3Cat. I per tancar el programa rebrem l'editora gràfica de la revista 5W Anna Surinyach.

Fotografia coberta: Patricia Simón i Alex Zapico

El Patronato de Protección de la Mujer va ser una institució franquista on joves adolescents considerades esgarriades eren recloses per poder-les redreçar. Coneixerem la història d'una de les seves supervivents, Consuelo García del Cid, que porta més d'una dècada investigant aquests reformatoris amb l'objectiu de lluitar contra l'oblit que aquestes dones van viure amb l'arribada de la democràcia. Per saber fins on es remunta aquest sistema de control entrevistem la investigadora Pilar Iglesias, autora, entre d'altres, del llibre "Políticas de represión y punición de las mujeres: las Lavanderías de la Magdalena de Irlanda y el Patronato de Protección a la Mujer de España" a Círculo Rojo. I parlarem del camí cap a la reparació de les supervivents amb Rosana Alija, professora de Dret a la UB i membre del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil.

Ryma Sheermohammadi i Adrià Franch tenen una llarga trajectòria com a traductors i intèrprets. Treballen per a institucions internacionals, per a organitzacions de drets humans i també en el sector privat per a grans empreses. Coneixerem com treballen, amb què es troben, a quins dilemes s'enfronten. L'Adrià i la Ryma, d'origen iranià i també activista, traspuen passió i humanitat en un món marcat pels lideratges messiànics i els discursos d'odi. En aquest marc global, també entrevistarem el politòleg Pol Morillas, que acaba de publicar "Al pati dels grans. Europa davant d'un món hostil" a l'editorial La Campana.

Segons l'Idescat, un de cada tres catalans no es pot permetre una setmana de descans a l'any fora de casa. El dret a les vacances és un dret aconseguit gràcies a la lluita col·lectiva, però hi ha moltes persones que no en poden gaudir. Coneixerem el cas de la Violeta Cruz i el German Domínguez. Ella és administrativa a mitja jornada a Barcelona i mare de dos fills. El petit, de 5 anys, amb un trastorn de l'espectre autista. El Germán és pagès. Té una explotació agrícola al Baix Llobregat i la feina no li permet parar. No tenir temps per al descans té un impacte molt important en la salut. En parlarem amb Mireia Utzet, investigadora del Centre d'Investigació en Salut Laboral i doctora en salut pública. I per posar-hi context entrevistem Ernest Cañada, geògraf, coordinador d'Albasud i investigador del turisme amb perspectiva crítica.

Entrevistem l'antropòleg forense José Pablo Baraybar, coordinador forense regional per a Mèxic i l'Amèrica Central al Comitè Internacional de la Creu Roja. Baraybar té una llarga trajectòria a l'hora de documentar crims de lesa humanitat arreu del món. Sota el paraigua de l'ONU, ha investigat a l'Argentina, a Guatemala, al Congo, Etiòpia, Ruanda o els Balcans. Ha treballat en la recerca i identificació de persones mortes i desaparegudes en contextos extremadament complicats, com les rutes migratòries cap a Europa. Actualment, instal·lat a Mèxic, s'enfronta a la realitat d'un país amb més de 100.000 desapareguts. També parlem amb Jannet Carmona, coordinadora del programa de persones desaparegudes i les seves famílies del Comitè Internacional de la Creu Roja a Mèxic. I la fotoperiodista i editora gràfica de la Revista 5W, Anna Surinyach, ens explicarà com Ucraïna gestiona els més de 60.000 desapareguts que han provocat els tres anys de guerra amb Rússia.

Fotografia coberta: Anna Surinyach

Visitarem l'IES Vallvera de Salt per parlar amb alumnes afectats per la crisi de l'habitatge. En aquest municipi, de mitjana, hi ha dos desnonaments a la setmana amb menors. Coneixerem la història de la Oumaima i el Reda, de 15 i 17 anys, que estan en risc de ser desnonats. Per entendre com afecta una situació així al rendiment escolar, parlarem amb el sociòleg Ferran Giménez, professor a l'institut, i amb Mònica Altarriba, coordinadora pedagògica de l'ESO al mateix centre. Per parlar de l'impacte dels desnonaments en la salut de les criatures, ens acompanyarà Yaiza Cano, infermera i membre de La Capçalera, una plataforma de metges que s'han implicat en aquesta problemàtica. També serem al desnonament de la família de la Kadi, mare de sis fills, quatre dels quals menors d'edat. D'aquests, els més grans, estudien a l'institut Vallvera d'aquest municipi del Gironès.

Cada setmana el pastor Carlos Rojas congrega més d'un centenar de persones en una sala de cinema del centre comercial Diagonal Mar de Barcelona. Rojas és el líder del Ministerio Casa de Salvación, una església evangèlica de tipus neopentecostal que funciona sota el paraigua d'una macroesglésia amb seu a Miami. Es tracta del Ministerio del Rey Jesús, fundada pel pastor Guillermo Maldonado. Una multinacional de la fe que arrossega milions de seguidors als Estats Units i arreu del món, i que, com altres esglésies neopentecostals, exerceix una gran influència política amb discursos alienats amb l'extrema dreta. Parlarem amb Carlos Rojas i coneixerem els fidels que assisteixen als seus cultes. Per entendre la naturalesa d'aquest tipus d'esglésies entrevistarem Guillem Correa, president del Consell Evangèlic de Catalunya. També conversarem amb Antonio Montañés, doctor en Sociologia, especialitzat en sociologia de la religió.

A Catalunya, l'Església evangèlica és la confessió religiosa que té més centres de culte després de l'Església catòlica. I des de fa vint anys, és la que creix més. Més de la meitat de les esglésies evangèliques a Catalunya són de tipus pentecostal. Hem visitat l'església Elim de Girona per acompanyar la Joana Aguilera i en Jaume Puigdevall a un culte. Fa sis anys que aquest matrimoni va fer la conversió de l'Església catòlica a la pentecostal. Un camí que han seguit altres persones a qui també sentirem en aquest programa. Hem conversat amb el pastor Jimmy Martin i la pastora Raquel Urquía per conèixer quina és la doctrina de les Esglésies pentecostals i en què es diferencien, com a cristians, de l'Església catòlica. Per posar-hi context, entrevistem la catedràtica en Sociologia de la Religió, Mar Griera. I també comptem amb la participació de la direcció d'Afers Religiosos de la Generalitat i del Consell Evangèlic de Catalunya.

El músic i gestor cultural Yacine Belahcene acaba de publicar "Divendres cuscús. Alger 1993" a Pol·len Edicions. Un volum autobiogràfic que retrata una infantesa feliç travessada per l'esclat de la guerra civil a Algèria. Parlarem amb ell, fill de mare catalana i pare algerià, sobre memòria i xoc cultural. Seguint un altre dels fils argumentals de la novel·la gràfica, reflexionarem sobre cuina i identitat amb Paula Molés, directora del programa "Un restaurant caníbal a Berlín", i Pius Alibek, lingüista, escriptor i restaurador. Amb ells dinarem al Xix Kebab de Barcelona, el primer restaurant sirià a obrir a la ciutat.

Ser gai era una malaltia fins fa 35 anys, quan l'Organització Mundial de la Salut va eliminar l'homosexualitat de la llista de trastorns mentals. Malgrat aquest pas tan necessari per a la reparació del col·lectiu, avui dia la situació no ha canviat gaire i encara hi ha qui assenyala les relacions entre persones del mateix sexe com una afecció que es pot curar. Entrevistarem Xavi Martínez Cal, víctima d'aquestes pseudoteràpies dels 18 als 23 anys. També mirarem enrere per conèixer què passava durant el franquisme amb la història del Jordi Griset, sotmès a un tractament amb descàrregues elèctriques. Hi posarem context amb la psicòloga Amanda Melià. I sabrem quins passos s'estan fent a nivell legislatiu perquè aquestes pràctiques siguin considerades delicte. En parlarem amb Óscar Rodríguez, de la FELGTBI+, i Eugeni Rodríguez, director de l'Observatori contra l'Homofòbia.

Fotografia de la portada: Jordi Griset