Sound System

Hola Pops!

Entre solstici i festa major encaixem un altre Sounda feliç, ardent i de plena saragata. Sense aturador, sense manies! A la primera part lliurem un Radio Wonderful en clau molt Pop i ben engreixada davant dels plats. Sorgits de la Subway Sect del nostre amic Vic Godard, alguns dels seus membres van estirar el format after-punk a base de nova onada vuitantera. Us parlem de la banda Jo Boxers i del seu relat rodó i de bon pop poderós.

Acte seguit anirem al Jazz entre Amics de la mà d'un mític quintet dels grans anys del Hard-Bop. Amb tots vostès: Cannonball a la Costa Oest. Un concert memorable des del super-mític Lighthouse Club d'Hermosa Beach. Aromes de Nivea a tocar de mar. 1959.

Hola Pops!

La gatzara ja està aqui. Fot una calor descomunal. L'estiu s'avança, ardent, entre places i carrers. El Sounda' emet un enèssim especial de Sant Joan a tot solstici i embolicat de saragata. Us oferim una carta sonora totalment eclèctica i de difícil catalogació.

Aixi doncs, el som-hi-pops de rigor s'acompanya d'un desig de bon estiu, refrescos, viandes, discos, excursions, tiberis i entreteniments.

La música, però, no hi faltarà i ja advertim que no és precisament un "entreteniment". És el fil conductor de les experiències viscudes. Totalitat vivencial i a ben tocar de foguera.

Hola Pops!

Avui lliurem un Melting Pot, el monogràfic, dedicat a una part concentrada de l'obra, vida i miracles del teclista/home orquestra/compositor/versionador/arranjador Eumir Deodato. Un brasiler tot terreny, dels que quan juguen fan espectacle damunt la gespa, la toquen, la retoquen, xuten i converteixen les peces més senzilles en obres riques en matisos, textures i atmosferes. Es va fer molt famós reinventant el Zaratustra de Richard Strauss i no en va tenir prou. Ara tastarem els anys posteriors del geni i entrarem en el període 75/76 amb incursions dins del món del Pop i del Rock a base de material adobat de groove transatlàntic.

Ho va fer amb temes d'alt risc, rellegint Led Zeppelin -com a dada pressumptament abizarrada- i materials dispersos de la música popular. No donem més pistes: La caixa de sorpreses del carioca és un no parar de mixtures de Jazz, tropicalisme i música global "avant la lettre". Som-hi Pops. La calor apreta i toca platja o bosc!

Hola Pops!

Recta final de primavera disparant dues seccions encadenades dins del vertiginós Sounda' de tots els dimarts possibles d'aquest món. D'entrada ens emboliquem dins del Soul Corner amb una mixtura sorgida del mainstream Pop i vigoritzada en clau Black Music 100%, via parella Bruno Mars / Anderson .Paak, amb el vist-i-plau directament implicat de Sa Majestat Bootsy Collins.

A continuació seguirem la pista dels infinits NRBQ i assortirem l'audiència amb materials de les darreres collites de la banda. Barreja d'estils, triturant tots els terrenys i ben relligat en un Sounda' Juke-Box adaptat a les sensibilitats plurals de l'audiència soundsistèmica. L'assumpte es denomina NRBQ Fase 4. Som-hi Pops!

Hola Pops!

Tanquem un maig de rara primavera dedicant un monogràfic del Jazz entre Amics a la figura de Ron Carter. Justament aquest mes de maig, el nostre home ha arribat als seus vuitanta cinc anys i ho fa com a un clar exponent de la resistència de la gran era del Jazz modern. Va començar de ben jove amb un violoncel entre les seves mans, va incorporar el contrabaix i fins i tot va pulsar el baix elèctric. El seu rol com a contrabaixista, però, ha estat determinant en el curs de la història del Jazz.

El tastarem amb els tres instruments fent un breu recorregut cronològic per la seva obra i per algunes de les seves col·laboracions més reeixides (Davis, Dolphy, Deodato, Hubbard, entre d'altres). Carter entra del tot en el gran podi dels grans del contrabaix definint tots els terrenys amb una sonoritat clara que s'obre pas entre la multitud dels seus acompanyants de secció i concert. Amb tots vosaltres: Les 85 primaveres de Ron Carter. Som-hi jazzies, som-hi pops!

Hola Pops!

Avui toca doble ració sonora i ho fem obrint el programa amb Soul i tancant-lo amb una raresa del soterrani. D'entrada, dons, el Soul Corner dedicat a la molt insigne figura de Wilson Pickett. L'home de les mil dances i un dels referents més populars de l'escena del Southern Soul. Tot terreny dels millors segells des de Stax fins a RCA, passant per Motown i Atlantic. Geni i figura del sud més profund i facturador de grans i inoblidables hits de l'arsenal ballador de les pistes.

Després tensem el programa reobrint l'entranyinat Arxiu Bizarre i rescatant un exemplar sorprenent de la música rara en tota regla. Una ocurrència comercial de sèrie C va unificar el món de Sun Ra amb el món de l'Al Kooper Blues Project i en va sortir una trencadora reinterpretació en clau de Surf Psychodèlic de la banda sonora original del serial seixanter Batman. Res a veure amb les lectures posteriors del duet meravelles. Batman en mans del teclista de Bob Dylan i de l'home saturnal representa tot un Bizarre descomunal. Som-hi Pops!

Hola Pops!

Avui tenim convidat sonor i relliguem músiques, fotografies i textos entorn de l'Enric Almar. La cosa va de que l'amic Enric presenta exposició fotogràfica en tota regla i ho podrem visitar aquesta primavera a la llibreria i disqueria de l'Illa del Tresor de Premià de Mar. L'Enric és un dels nostres i avui passarà per l'adreçador de l'estudi 1 de Ràdio Premià de Mar marcant un Sounda' dels que es veuen, es miren, es toquen i s'escolten. El projecte Música en Blanc i Negre és la plasmació gràfica d'un període de l'escena barcelonina i de les músiques i locals que en bona part la vertebrarien.

El recull fotogràfic abarca el breu i intens trienni 1991-1993 i condensa una etapa de transicions escèniques, urbanes, nocturnes i musicals. De tot plegat en parlarem amb el protagonista de la nit i així seguirem el fil que ens caracteritza: Vint anys de Sounda', vint anys d'acció, comunitat, memòria i impuls de les arts que sonen. Com sempre, doncs, projectant textures, imatges i entorns humans per sistema.

Hola Pops!

Més eclèctics, impossible! Som el Sounda, aviat sumarem vint anys de recorregut en antena i ens mou l'amor a l'art per sistema. Així de clar ens adrecem al planeta sonor i us convidem a una nova sessió del tot variada. D'entrada tractarem El Blues de la Frontera i ho farem amb un clàssic de la música de doble arrel. Blues i flamenc fan bona parella i ens ho demostren els originals i seminals Pata Negra. Un disc que va remoure els paràmetres de dos estils determinants en la música popular.

A la segona cara del programa us oferim un Soul Corner des del On the Corner de Miles Davis. Cinquanta anys contemplen l'edició de la que va ser l'obra fundacional del Funk Jazz del trompetista d'Illinois. En aquella ocasió, superada amb nota alta la primera fase elèctrica de Davis, es tractava de reblar el clau i fer una immersió en el Funk instrumental més psicodèlic. I així fou com va explotar la cantonada més Blaxploitation de l'artista.

Hola Pops!

Una nova doble sessió del Sounda' adobada de ritmes i contundències. Obrim programa en clau Vaya! amb un viatge a la llatinitat virtuosa del pianista Eddie Palmieri. Geni del piano del Latin Jazz i de les cultures associades, el nostre Eddie és "el senyor de Puerto Rico" que acompanya al lloro i al mico. Permetem-nos la llicència per recordar les afinitats radiofòniques amb programes de reivindicable vigència. Acotacions a banda, Palmieri és un dels grans i ha recollit tradició i modernitat per partida doble al llarg de la seva oceànica obra. Encara, als 85 anys, remena tecles i li diuen "El Rompeteclas".

Acte seguit us programem un Jazz entre Amics dedicat al baterista Joey Baron. Un cas especial dins dels ja clàssics elements de l'avantguarda de Nova York, sorgit del submón de Joe Zorn, bregat en col·laboracions de gran altura, repartidor de plats i tambors al costat de Lee Konitz o Enrico Pieranunzi, liderant un quartet estelar i figurant com un dels referents del nou baterisme tot terreny. Preparem-nos, Pops, només cal mantenir les orelles ben obertes!

Hola Pops!

Steely Dan, la banda de Donald Fagen i Walter Becker deixa la seva activitat musical amb l’arribada de l’any 1980. Una cursa que reemprendrien plegats abans de tancar el segle xx. L’any 1982 Fagen edita el seu primer disc en solitari The Nightfly. Es tracta d’una veritable obra mestra en tota regla que desplega un fecund catàleg de peces impregnades del seu segell personal, aportant la seva veu de complexes tessitures, un tractament instrumental minuciós i els arranjaments sofisticats d’equilibrista execució.

Avui fem un merescut homenatge a Donald Fagen quan es compleixen 40 anys de la publicació d’un dels discs de capçalera del Sounda’. Som-hi Pops!