Com ja sabeu, de tant en tant ens ve de gust jugar amb vosaltres i us proposem una audició ”a cegues”. En cap moment diem el nom de l”intèrpret que escoltem i amb l’ajut de petites pistes, vosaltres que sou molt llestos, descobriu qui son.

Escoltar el primer tema del primer disc ja presenta la primera pista-trampa, una balada preciosa i es que resulta molt poc habitual escoltar el Sr. Saxo Tenor X tocant balades, ell acostuma a moure’s en territoris més ”.explosius”. L’edat no perdona, aquest disc es del 1990 i ha reduït una mica el seu caràcter incendiari, només una mica, però el bateria Kenny Washington posa una dosi extra de gasolina per compensar-ho. Ha col·laborat en alguns dels millors directes del Wes Montgomery i en un dels millors discs a quartet del T. Monk ell es el tenor. Ja en teniu prou de moment, ara … escolteu-lo !!!!!!

Estic segur de que si el Bill Evans hagués escoltat aquest disc de la segona part del programa no l’hauria desagradat gens. El Sr. Pianista Y, eclèctic amb ganes, ens presenta en forma de Suite la música que va interpretar aquell meravellós pianista i obté un treball molt personal mantenint perfectament l’esperit del seu origen. Cal tenir al costat un bon contrabaixista si del que es tracta es de recrear la música del Bill Evans i per extensió de l”Scott LaFaro, cap problema … tenim aquí un molt bon contrabaixista. Nascut a França el 1959, grava l’any 1996 el disc que estem a punt d’escoltar i posteriorment trasllada el seu interès a la música del Lennie Tristano, també a les composicions del bateria Paul Motian amb qui compartirà un parell de bons discs on també hi serà el ”molt bon contrabaixista”.

Salut i Jazz