🌙 El pes invisible

Hi ha càrregues que no veiem, però que ens acompanyen com si foren part del nostre propi cos.

Persones, records, expectatives, pensaments… pedres menudes que, sense adonar-nos-en, anem guardant a les butxaques.

Aquest conte sonor et porta a l’orilla d’un riu que no reté res,

un riu que ensenya sense paraules com se sent deixar anar:

com cau un pes,

com la vida continua,

com les ones desapareixen

i alguna cosa dins de tu torna a moure’s.

Un viatge suau, íntim i profund sobre allò que deixem anar

i sobre l’espai que apareix quan, finalment, obrim la mà.

🕊️ Allò que soltem no es perd.

Es transforma en espai per avançar.