L'ajuntament de París ha posat en marxa una iniciativa perquè les parelles d'enamorats que visiten els seus ponts es facin selfies enlloc de posar "cadenats d'amor", una moda extesa per tot Europa. Arran d'això ens preguntem per què i com mostrem el nostre amor i per què no es fa a totes les cultures. I ho fem amb l'atropòleg Manuel Delgado i la psicòloga Sílvia Congost.

Avui hem parlat del bootcamp, un entrenament extrem d'estil militar que es realitza a l'aire lliure. La finalitat del bootcamp és millorar l'estat físic, perdre massa corporal, guanyar resistència però també millorar l'estat psicològic com l'autoestima, la depressió, l'ansietat, millora la memòria. Hem parlat amb l'entrenador i promotor de "Urbout" Damià González, amb l'entrenadora de bootcamp Agnès Wysock i amb Magalí Dàlix que és una esportista multidisciplinaria i directora de La Sala Magalí a Barcelona.

Tots coneixem l'expressió "Digues-me amb qui vas i et diré com ets". Una frase que podria tenir múltiples versions, com per exemple "Digues-me com vas al lavabo i et diré què menges" o "Digues-me com escrius i et diré com ets".

I és que la nostra manera d'escriure dóna molta informació sobre el nostre caràcter i l'estat d'ànim d'aquell moment. Coses tan íntimes i llunyanes com si en els primers anys de vida ens van transmetre prou confiança, si estem contents o estem passant per un mal moment, si tenim algun trastorn psicològic o fins i tot si tenim problemes sexuals. En parlem de tot plegat amb Pilar Guerra, psicòloga forense, grafòloga i perita cal·lígrafa.

L'últim número de l'edició francesa de la revista Elle ens sorprenia ara fa uns dies amb el resultat d'una enquesta entre la població femenina del país: segons el sondeig, la dona francesa ja no fa topless, i majoritàriament pren el sol amb banyador o les dues peces del biquini posades. Com s'explica aquest canvi de tendència? És una decisió que té a veure amb l'estètica i la moda, o bé les joves franceses són més pudoroses que les seves mares? Per respondre a aquestes preguntes ens acompanyen Toton Comella, dissenyadora de moda de bany de la marca TNC, Montse Guals, assessora d'imatge de l'empresa "Qué me pongo" i Daniel Louzao, expert en història i sociologia de la moda.

David Verdaguer és "un actor i còmic mediocre". Compte, això no ho diem nosaltres: és la seva carta de presentació al seu perfil de Twitter, però el cert és que per ser mediocre les coses li van força bé. Ja fa anys que desfila per la televisió i el teatre i el seu debut al cinema no li podia sortir més rodó. En poc temps, ha passat de ser l'insolent reporter amb molsós bigoti de l'APM a ser protagonista del film "10.000 kilómetros", premiada al Festival de Málaga aquesta primavera i tots dos protagonistes també guardonats al Festival nord-americà d'Austin.

Nens saharauis passen els estius a Catalunya amb famílies d'acollida. A l'estudi també parlem amb Mah Iahdih, subdelegat del Front Polisario de Catalunya, Anna Roca, coordinadora de "Vacances en pau" de la zona de Girona i el Hussein, el Fadili i l'Alien.

Quan parlem de cançó protesta en català, automàticament pensem en aquell moviment conegut també com "la nova cançó" que va reivindicar la normalització de la llengua catalana damunt dels escenaris i clamava en contra de la dictadura. Lluís Llach, Raimon, Quico Pi de la Serra, Guillem d'Efak, són alguns dels noms que ens vénen al cap quan ens referim a la cançó reivindicativa dels seixanta i setanta en català. Però què passa avui dia? Podem parlar del ressorgiment d'una nova cançó protesta en llengua catalana? I si és així, què reivindiquen els seus cantautors? En parlem amb l'Helena Morén, que és directora de redacció de la revista Enderrock, i amb els cantautors Pau Alabajos i Cesk Freixas.

En busquem la resposta a partir dels tests dialectals que ha publicat el diari ARA aquest estiu. Tertúlia amb Maria Rodríguez Mariné, impulsora de la iniciativa "Digue'm com parles i et diré d'on ets", Esperança Sierra, coordinadora del test "Al meu poble en diem" i el periodista Isaac Salvatierra, ideòleg de l'aplicació digital del projecte.

Les dones cada vegada allarguen més el moment de tenir fills. La societat en què vivim les hi aboca a aquesta situació o bé és fruit d'una decisió personal sense condicionants socials i econòmics? És molt diferent l'experiència de tenir el primer fill passats els 40 que fer-ho entre els 25 i els 30, com era gairebé la norma uns anys enrere? En parlem amb Montserrat Ferraro, psicòloga, Xavier Roigé, antropòleg i Francina Martí, que ens acompanya des de la delegació de Catalunya Ràdio a Girona, i que ha estat mare recentment de dos bessons a l'edat de 49 anys.

Amb Albert Domingo, notari de Vilassar de Mar, i Ramon Pratdesaba, president de la secció de Dret Civil del Col·legi d'Advocats de Barcelona parlem de testaments i d'herències, i de casos que és convenient fer aquest tràmit per estalviar maldecaps a la família.