Els col.lectius en suport del Teatre Arnau reivindiquen aquest espai alhora que denuncien l'incompliment per part de l'Ajuntament de Barcelona de tirar en davant els projectes de gestió comunitària que han treballat les diverses entitats veïnals.

Desde la nostra "Biblioteca Inflamable" us ajudem a fer la tria dels vostres llibres per Sant Jordi. Oriol Rossell ha seleccionat un grapat de títols a l'entorn de temàtiques relacionades amb música i subcultures. En tenim per donar i vendre, per tots, no us podeu queixar !

"Rapats" de Carles Viñas Ed. Manifest : mega estudi sobre la subcultura Skinhead. 

"Fiesta, una tragicomedia sobre hedonísmo, fin de semana y música de baile" de Asier Dávila. Ed.Libros del Kao.

"Vida y muerte del Bacalao" de Eduardo Leste Moyano. Ed. Universitat de València.

"El arte sin órganos, manifiesto de la música electronica" de Ana Gorostizo. Ed. La Caja Books.

"Teoría Black Metal" VV.AA. Ed. Holobionte Ediciones.

"Cantan los ángeles, rugen los monstruos, una breve sociología del Heavy Metal" de Harmut Rosa. Ned Ediciones.

"Cutter, cola y fotocopias : memoria gráfica de B-Core 1989-2007" de Jordi Llansamà . Tiempo de papel ediciones.

"Contramemoria, Una historia oral de más de cuatro décadas punkis y feministas" de Maritxu Alonso. Ed. El Lokal.

"Crass tienen una bomba" Ed. La Felguera.

" The Story of Crass" de George Berger. Ed. Omnibus Press.

El reality shifting és una pràctica viral que va guanyar força durant la pandèmia via TikTok i que consisteix, segons els seus seguidors, a ‘desplaçar’ la consciència cap a universos alternatius. Fruit d’una lectura superficial de la mecànica quàntica creuada amb el fandom, el fenomen del reality shifting revela, peró, la creixent necessitat de fuga dels joves davant un món que no els agrada. 

Justament a partir de la pregunta de per què tanta gent vol escapar de la realitat, Gabriel Ventura desgrana la història del reality shifting amb una mirada simultàniament crítica i comprensiva, proposant una lectura política del que cal entendre com un símptoma cultural de gran abast.

Parlem amb Nexes Interculturals, una cooperativa que treballa des dels barris de Barcelona per impulsar la pau, la interculturalitat i la justícia global, activant especialment el jovent perquè esdevingui protagonista dels canvis socials.

Des de projectes com rutes guiades per persones migrades fins a iniciatives sobre sobirania alimentària o economies alternatives, ens conviden a repensar qui explica la ciutat, com es construeix la cultura i quin paper hi tenim totes.

Una conversa sobre drets culturals, proximitat i futur compartit.

Des de quan i per què se suposa que la cultura s’ha de justificar pel seu rendiment econòmic? El concepte d’indústries creatives sembla haver colonitzat el llenguatge i les prioritats del sector, fins al punt de convertir l’art i fins i tot les emocions traduibles a categories com ara “productivitat”, “innovació” o “benefici”.

A “La cultura no es una industria” (Liburuak), Justin O’Connor qüestiona aquest marc dominant de les polítiques culturals contemporànies mostrant com el desplaçament cap a lo rendible ha tingut conseqüències tràgiques: precarització del treball cultural, desgast dels professionals i una pèrdua progressiva de la dimensió política i pública de la cultura.

Per l’autor, l’alternativa és clara: recuperar la cultura com a bé comú, com a dret social i com a infraestructura essencial per a la vida democràtica.

Barcelona ha estat sempre ciutat de sales petites, d’escenes vives i de músiques que creixen als marges. Però què passa quan aquests espais comencen a trontollar? A Cultures Paral·leles parlem amb sales com La Deskomunal, Bóveda o El Pumarejo i Meteoro que avui afronten dificultats reals per continuar obertes. No és només una crisi d’espais: és una pregunta sobre quin model cultural volem per la ciutat.

Qui pot fer música en viu avui a Barcelona… i en quines condicions?

Per què ser de dretes és punk (o això diuen)? Per què els fatxes son els nous abanderats de la ‘llibertat’ i la ‘rebel·lia’? Què tenen de llibertaris els seguidors de Trump i Milei?

Pablo Stefanoni respon a preguntes tan incòmodes com aquestes —i a d’altres encara més inquietants, com per què l’esquerra està perdent la guerra cultural— a “¿La rebeldía se volvió de derechas?” (Siglo Veintiuno), un assaig pioner, publicat originalment el 2021, que avui recuperem a La Biblioteca Inflamable. 

El llibre mostra com aquestes noves dretes combinen elements diversos —nacionalisme, antiprogressisme, crítica a la correcció política— i construeixen un relat atractiu per a sectors joves, presentant-se com a antisistema i transgressores.

Alhora, Stefanoni investiga perquè l’altre bàndol no ha sabut comprendre ni respondre a aquest canvi. Indispensable, és clar.

Parlem amb Jesús Navarro, director del Museu Morera sobre les exposicions i activitats amb Centre.

Ens visita també Antoni Gorgues, fundador i responsable del segell discogràfic Guerssen Records que celebra trenta anys de trajectòria, amb una jornada que tindrà lloc el 28 de març al Museu Morera i que finalitzarà amb uns concerts de la mítica banda Los Negativos al Cafè de Teatre de Lleida. El periodista Àlex Oró, autor de la biografia dels Negativos també serà amb nosaltres.

Xavi Roma, coordinador del MUD, Festival de Músiques Disperses de Lleida ens parla de la programació i l'essència d'aquesta mostra que s'ha viscut aquests dies a Lleida.

Imatges del MUD i Laia Navarra.