Cultures Paral·leles a Manresa: Faba, Festival Artístic del Barri Antic de Manresa i L'Aguait.

Al "Cultures Paral·leles" amb el Dani Granados volem fer un recorregut pel territori clandestí del nostre país per conèixer aquelles iniciatives que fruit del teixit social i comunitari cerquen nous models culturals i de vida.

Avui som a Manresa per conèixer més de prop la feina de "La Faba", (Festival artístic del Barri Antic de Manresa, un col·lectiu de músics, activistes, entusiastes units per la necessitat de dinamitzar el barri antic de Manresa. Espais com aquest son imprescindibles per fomentar els espais de trobada i convivència especialment en contextos on els discursos d'odi comencen a proliferar. L'Aguait és una entitat que està plantant cara a aquesta voluntat de confrontar... una colla de veïnes de la ciutat han decidit impulsar un moviment popular i comunitari que s'allunyi del discurs de la por i que treballi per a la cohesió i la inclusió de tots els sectors de la societat.

IG: @fabamanresa @alaguaitmanresa @eldanigranados

A la nostra secció de novetats, us proposem quatre lectures per aquesta tardor: “Koresh” (Contra), d’Stephan Talty, és un rigorós estudi de la figura de David Koresh i de la tragèdia de Waco que va protagonitzar al capdavant de la secta dels Davidians; “Suburbia” (La Felguera) ens submergeix als vicis i les depravacions de l’Espanya del cuplé; “Creadores queer en el cine español del franquismo: subcultura homosexual y género” (Laertes), de Santiago Lomas Martínez, analitza la manera en què les dissidències sexuals van trobar en el melodrama cinematogràfic un vehicle idoni per expressar-se en una época que no podien fer-ho; i “La supervivencia de los más ricos” (Capitán Swing), de Douglas Rushkoff, revela els deliris dels milmillonaris que dominen el món i dels seus plans esbojarrats per escapar del cataclisme que ells mateixos poden provocar.

Marxem a La Fira Mediterrània de Manresa per descobrir allò que ens proposen les nostres artistes. La recerca de les arrels culturals es mostra en les creacions de Joana Dark, Alidé Sans o Alba Careta i Henrio.

Els orígens, les diversitats, la reivindicació del paper de les dones, del territori, de la cultura de base de la gent que els habita és la guspira de molts dels espectacles que són presents a una de les fires musicals i d'arts escèniques més importants del nostre país.

Avui al "Cultura Paral·lela" el Daniel Granados ens convida a reflexionar sobre el gest musical, social i fins i tot polític que suposa aquest treball.

JG Ballard deia que la pornografia és la forma més política de ficció que existeix. En gran manera, el porno mainstream serveix per establir els marges d’un tipus de sexualitat hegemònica.

Però, en tan política, la ficció pornogràfica pot servir, també, per generar altres imaginaris eròtics, per donar veu a col·lectius silenciats en el mercat generalista i per inserir en la imatge explícita una càrrega ideològica dissident. El postporno és tot això i més.

En parlem amb el Pau Cordero i l’Elisenda Nieto, del Porn Film Festival Barcelona, que tindrà lloc a la Ciutat Comtal del 5 al 8 d’octubre. Ah, i ens recomanen alguns llibres sobre el tema!

Al "Cultures Paral.leles" el Dani Granados ens acosta avui al FAACCC. Festival d'Arts Comunitàries que se celebra fins el 7 d'octubre a la Fabra i Coats de Bcn.

Parlarem de creació i cultura comunitaria amb el Josep Maria Aragay, impulsor de la mostra i creador i responsable del projecte Basket Beat, Carme Mayurgo d'Artibarri i cofundadora y coordinadora de Teleduca i Dj Alar de Llobregat Block Party.

La cultura és per tothom? Quins factors determinen qui i com accedeix al treball cultural i al consum de productes culturals? Per què hi ha més homes que dones al capdavant de les institucions culturals? Per què hi ha una correlació evident entre el nivell d’ingressos d’una persona i el tipus de cultura que consumeix?

Ens agradi o no, la cultura és una indústria, i com a tal articula unes dinàmiques econòmiques i laborals determinades. A “La cultura es mala para ti” (Liburuak), Orian Brook, Dave O’Brien i Mark Taylor examinen les interseccions entre grups ètnics, classe i gènere als mecanismes d'exclusió de la cultura a partir d’un anàlisi demogràfic rigorós, sense romanticismes ni romanços. Avui en parlem a La Biblioteca Inflamable.

La Música, els seus orígens, les diversitats i els feminismes son protagonistes a "Inspira"un foro, una trobada de profesionals de la música arribades de les dues orilles de l'Atlàntic.

Amb el Daniel Granados des del seu "Cultura Paral.lela" parlarem de cultura i feminisme amb Carmen Zapata, presidenta de MIM, entitat organitzadora de l'esdeveniment, amb Paula Rivera de l'Institut Argentí de la Música. Ens acompanyan També la cantant i activista Rocio Saiz i Lomasbello, artista trans que ens arriba desde Colombia.

En el cicle inacabable de revivals que ens ha tocat viure, tot indica que ara és el torn dels noranta. Però aquella dècada segueix sent, en molts aspectes, un autèntic misteri. Com definir-la? Què la va caracteritzar? Va existir la Generació X? Va haver-hi un “esperit dels noranta”?

Chuck Klosterman, una de les veus més sagaces de l’anàlisi de la cultura popular anglosaxona, es posa el vestit de cirurgià i dissecciona aquella època a “Los noventa” (Península), una panoràmica completíssima i indispensable per entendre un temps que ningú tenia gaires ganes d’entendre.

null

Ja fa dos anys que la llibreria La Insólita va obrir les portes al barri del Poble Nou de Barcelona. La Insólita vol ser una llibreria de proximitat i alhora promotora de literatura fantástica feta per autoras