A la música de Lana del Rey convergeixen dos elements fonamentals en la constitució de l’imaginari pop: les icones d’una Amèrica mitificada i la cerca de la cançó perfecta. Ambdós serveixen a Luis Boullosa per desenvolupar un assaig que, a partir de l’obra de la cantant novaiorquesa, es submergeix en les arrels conceptuals de la música popular contemporània servint-se de disciplines tan diverses com la sociologia, la literatura i fins i tot les tradicions hermètiques: “Diez maneras de amar a Lana del Rey” (Liburuak). Avui en parlem a la nostra Biblioteca Inflamable.

Marxem cap a l'Antic Teatre de Bcn, l'espai de referència de les arts escèniques d'Avantguarda celebra rels seus vint anys amb una molt bona notícia.: L'Ajuntament de Barcelona ha decidit iniciar el procés perquè aquest centre de referència sociocultural sigui públic i s'integri a la xarxa de Cases de la Cultura de la capital catalana. Parlem amb Semolina Tómic, directora de l'Antic, amb Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l'Ajuntament. Coneixem la manera de fer de Los Detectives de la mà d'una de les integrants d'aquesta companyia que presentarà el seu pròxim espectacle: "Concrete Matter" del 2 al 12 de febrer a l'Antic i compartim les experiències de les veïnes que han participat al projecte Artístic Comunitari "Les Vedettes".

Perquè hi hagi troballa, primer ha d’haver-hi pèrdua. Si volem habitar una realitat diferent, cal convertir la que coneixem en un país estranger, estranyar-nos davant allò que donem per fet; anar més enllà de la probabilitat i abraçar la possibilitat. I aquest canvi comença per una reconquesta del desig. A “Deseo i alteridad” (La Linterna Sorda), Maria Santana ens convida a reflexionar sobre l’erotisme com un espai misteriós on poder-nos perdre, més enllà de l’imaginari hegemònic. Avui, doncs, parlem de desig i surrealisme, de pulsions incontrolables i somnis salvatges.

Marta Molina al seu "Cultures de Resistència" ens convida a conèixer i re-conèixer espais que fan o que acullen evidentment, cultura, i que ens mostres les resistències que existeixen. Avui connecta amb l’ateneu del Raval,un espai cultural al bell mig del barri del raval que lluita amb tots els col·lectius vulnerabilitzats del barri i ens parla del documental que s’ha projectat a l’Ateneu aquesta setmana: La asesinaron por ser mapuche, del director xilè Carlos Morales

El ball és un llindar cap a espais d’alliberament i significació individual. Paradoxalment, també permet trascendir-se a un mateix i fusionar-se amb’una massa en moviment atravessada per la música. Avui parlem del ball com a símbol identitari dels joves a partir de “Dance usted” (Anagrama), de Luis Costa, i del ball com a procès de mutació del Jo a partir de “Edit” (Caniche), de Sonia Fernàndez Pan. I aprofitant la binentesa, ens regalem escoltant northern soul. Poseu-vos calçat còmode, que això serà mogudet.

El festival BARNASANTS dedicat a la cançó d'autor inagura el cicle d'esdeveniments musicals al nostre país, ho fa recordant que enguany farà 50 anys de l'assessinat del cantautor xilè Víctor Jara, amb Cuba com a país convidat i homenatjant les orquestres de ball com ara la Salseta i La Plateria.

La Marta Molina ens recordarà alguns dels festivals que han fet de la música resistència durant el 2022 i coneixerem la feina dels lleidatans SELVA NUA que acaben d'editar el seu primer disc: "MOMENTANI".

El cinema de terror és un dispositiu que ens permet explorar els racons més foscos de la realitat i enfrontar-nos a les nostres pors. I la més atàvica d'aquestes pors és el canibalisme. Perquè la idea de menjar-nos a un altre ésser humà ens obliga a repensar-nos com a civilització. El canibalisme ens recorda que, per molt que intentem allunyar-nos de la nostra condició animal a través de la cultura i l'ètica, seguim sent bèsties subjectes a les lleis de la natura; per molt que pretenguem el contrari, seguim sent part de la natura, no un apart de la natura. Avui parlem de "El banquete infame" (Hermenaute), el magnífic assaig d'Antonio José Navarro que, a partir de l'anàlisi de les pel·lícules de caníbals, s'endinsa en la reflexió profunda sobre la monstruositat i el concepte mateix d'humanitat. Bon profit!

L’impuls de qüestionar els relats culturals hegemònics i constituir-ne de nous és una constant que travessa la majoria de continguts de la nostra Biblioteca Inflamable. No solament els llibres dels quals parlem: també les propostes que venen a presentar els nostres convidats i convidades. Proposar alternatives, camins per arribar a altres mons possibles, és un element central en la nostra secció. Per això volem acabar l’any parlant, justament, de la contracultura; no com el fenomen propi d’una època concreta, sinó com la força motriu que continua propulsant les visions i accions dels amics i amigues del programa.

Milers d'homes i dones intenten anys rere any arribar a Europa creuant la "necrofrontera". Així anomenen la Frontera Occidental Euroafricana la gent que treballa al col.lectiu: "Caminando fronteras". L'impacte d'aquesta frontera en les seves vides i les seves morts ha estat analitzat en un informe del qual ens parla la Marta Molina al seu "Cultures de Resisténcia". Parlem avui també del llibre: "Al Compás del Vudú" d'Hèctor Martínez , un treball d'investigació social i musical sobre els temps en què Lousiana era un "oasi" social i polític.