El dissabte 12 de novembre se celebra al recinte Fabra i Coats de Barcelona la tercera edició del festival d’il·lustració i autoedició liliputiense Grapa y Tinta. Aprofitant l’avinentesa, els artífexs del Grapa y Tinta visiten la nostra Biblioteca Inflamable per parlar de fanzines, microeditorials i del do it yourself i l’edició underground com a miltància.

Avui al CULTURES de Resistència ens fem ressò d’un assaig audiovisual que explora les controvèrsies que experimenten les dones migrants a Barcelona. Un assaig que el veurem en forma d’exposició aquesta setmana i que Reflexiona sobre la invisibilització de les treballadores domèstiques migrants, així com la seva segregació a l’àmbit privat i a les tasques de les cures. Les protagonistes: les dones de Sindihogar/Sindillar és el primer sindicat independent de treballadores de la llar i de les cures d’Espanya. Des de la seva creació l’any 2011, s’ha involucrat activament en la lluita per la dignificació del treball de les cures. Avui, l’Exposició del sindicat Sindihogar/Sindillar “El lugar que habito [El lloc que habito]”

El cos és una qüestió central en els debats identitaris contemporanis. Però, què és un cos i què ens explica? Som el nostre cos o el nostre cos és solament l’embolcall carnal d’allò que entenem per la nostra personalitat? De quina manera és un text coescrit per la moral, la política i l’economia? Fins a quin punt cal entendre’l com un camp de batalla on disputar guerres culturals? Com ha canviat la seva concepció al llarg del temps? Avui abordem totes aquestes qüestions a partir de dos llibres que es complementen: “¿Por qué tanto alboroto por el cuerpo?” (Sans Soleil), de la medievalista Caroline Walker Bynum, i “Ir más allá de la piel” de Silvia Federici, publicat per Traficantes de Sueños en castellà i Tigre de Paper en català. #feminisme #federici

La Marta Molina al seu #CulturesDeResistència entrevista en Josep Coll, Predicador JJ Bolton, que ha tret nou disc, Ruta al Paraíso. El va compondre durant un viatge que va fer sol en moto desde Sant Feliu de Guíxols fins a NovaZelanda, en honor a la seva mare. El disc compta amb col·laboracions històriques de luxe com Joan Garriga, Muchachito Bombo Infierno, Discípulos de Otilia o Agua Bendita. Tots els beneficis del projecte (disc, videoblog del viatge, merxan, gira...) aniran destinats a donar visibilitat a l'Associació Anita i a finançar el seu programa de musicoteràpia per nens amb càncer en fase de pal·liatius.

Facebook va pel camí de convertir-se en el cementiri més gran del món. L'intel·ligència artificial ja permet seguir parlant amb els nostres éssers estimats després que hagin mort. La tecnologia hologràfica fa possible conviure amb l'imatge dels qui ja no hi són. La paradoxa està servida: fem l'impossible per amagar la mort en la nostra cultura i, simultàniament, es multipliquen els fantasmes digitals dels absents. Avui parlem d'immortalitat, memòria i dol en l'era d'internet a partir de "Posteridades digitales" (Katz Editores), de Davide Sisto.

El Cultures de resistència de la Marta Molina parla d’un festival que porta 15 anys apropant el cinema indígena a Bardelona: es tracta de l’INDIFEST. Des dels seus inicis reservem un espai al cultures per parlar d'aquest festival que ja s'ha consolidat a casa nostra com un altaveu dels pobles indígenes.

El llenguatge artístic ens ajuda a reflexionar sobre la identitat de génere. Fotografia, música, dansa, documentals i conferències al Berdache, el festival d'art i identitat de gènere de l'Hospitalet.

Aquest cap de setmana anem al Festival Protesta de Vic.

El #CulturesDeResistència entrevista Laura Casas, coorganitzadora del festival i parlarem també amb l’ Anna Giralt Gris, directora de la pel.licula Robin Bank, que ens explica la història de l’activista català Enric Duran, qui va expropiar mig milió d’euros als bancs en un acte de desobediència per a recolzar projectes de transformació social.

A tots i totes ens agrada pensar que els moviments juvenils tenen una agenda política: que, a part de la imatge i la música, també es distingeixen per un rerefons ideològic. Però poques vegades passa. Més aviat és qui els observa des de fora què en fa una lectura en clau política. En el cas del fenomen riot grrrl, però, aquest lligam va existir. De fet, va ser la raó fonamental per la qual a principis dels anys noranta milers de noies van crear una xarxa col·laborativa feta per i per a dones. Exigien una cultura pop pròpia, al marge dels patrons masculins heteronormatius. Laura Sagaz connecta les riot grrrls amb la genealogia del feminisme a “Chica=tonta, chica=mala, chica=débil” (Orciny / Uterzine), el primer assaig fet a l’Estat espanyol sobre les polítiques identitàries del moviment riot grrl. Girls to the front! #feminisme #riotgrrrl #punk #bikinikill #kathleenhanna