Reprenem les passejades sonores per l'art visual que acompanya la música. De nou Pilar Rubí ens proposta un recorregut pel pop en majúscules en aquest Tra Tra 6 on redescobrir de quina manera veuen els artistes com OMD, Madonna, David Bowie o Iggy Pop les composicions que han convertit en clàssics del gènere.

Pots veure aquí les imatges relacionades!

El videoclip és un curtmetratge que ofereix una representació visual d'una cançó i el món del cinema no s’ha mantingut aliè a les possibilitats del mitjà musical, si no tot el contrari: Michel Gondry ha fet parella amb Björk, Jim Jarmusch amb Jack White, Sofia Coppola amb Air i Paul Thomas Anderson amb Radiohead. Són alguns exemples de com el món del cinema conta la música. 

A TЯA-TЯA! repassam algunes de les aliances entre músics i cineastes que han fet posibles creacions audiovisuals de tot tipus: conceptuals, emocionals o narratives, les històries que ens proposen formen part del nostre bagatge icònic personal i de la cultura contemporània, en general. 

 

 

Aquí teniu les imatges que acompanyen aquest podcast:

 

Molts artistes han creat obres exprofeso per a condensar l’univers estètic dels músics en les portades dels seus discos. A pesar del procés de desmaterialització dels suports musicals en l’era internet, la imatge del disc segueix sent significativa avui i ens dóna pistes sobre el seu contingut. Yayoi Kusama i Yoshitomo Nara posen cara a Shonen Knife i Towa Tei respectivament, Max ho va fer amb Neotokyo.

Mestres de l’art contemporani com Baldessari o Kounellis també ho faran amb altres grups. I com no, la fotografia n’ocupa un lloc important: Wolgang Tillmans concebrà una portada per Tiga i Doug Aitken, la del disc de resmescles de Low. A TЯA-TЯA! vos convidam a descobrir algunes de les propostes de la simbiosi de l’art amb la música.

La vida i l’obra dels artistes contemporanis apareix referenciada en moltes cançons. Fins i tot, n’hi ha de titulades amb el nom propi dels creadors.

Warhol n’és un dels més coneguts, producte de sí mateix, que inspirà Bowie i molts altres compositors. Els surrealistes (Dalí, Ernst, Magritte) són omnipresents en la música popular com també els expressionistes americans (Manic Street Preachers dediquen un tema a l’obra de De Kooning).

L’art outsider fascina a Sufjan Stevens, que pren l’obra de Royal Robertson per la coberta i l’interior del seu álbum “The Age of Adz”, tal i com ja havia fet amb l’obra de Henry Darger, que inspirà una cançó anterior “The Vivian Girls Are Visited In The Night”. A TЯA-TЯA! vos proposam una selecció possible de temes en aquest sentit.

Tot això en forma de recorregut sonor ho teniu a un play de distància:

La música ha servit com a font d’inspiració per a molts artistes a l’hora de crear les imatges de les portades dels discos. Carta de presentació durant la segona meitat del segle XX per a solistes i grups, avui dia s’han convertit en objectes de culte i memorabília. A TЯA-TЯA! vos proposam un recorregut musical a partir d’una selecció eclèctica.

L’art contemporani, els artistes i les obres que han generat, inspiren i han inspirat una gran quantitat de cançons. L’imaginari de la música pop s’ha identificat amb els escenaris i els ambients que recreen moltes obres, majoritàriament pictòriques. Els músics han fet seves, de manera ecléctica i personal, les imatges creades pels artistes de diverses èpoques i tendències en una perfecta simbiòsi. A TЯA-TЯA! vos proposam un recorregut musical a partir d’una selecció que passa pel tecno, la cançó d’autor, el madchester sound i que inclou, com no, clàssics del pop.