Com ja fa uns quants anyets que estic fent esta columna ja sabeu que tant en tant m’agrada parlar d’hoquei patins. Una al any, al menys. Tot i que en este curs tinc la sensación de que alguna més en caurà.

I tinc eixa sensació perquè ja he vist diverses voltes, l’Alcodiam, el projecte que lidera Lorenzo Pastor, un entrenador de la casa i que porta en les venes la sang alcodiamista.

Il.lusiona. És molt satisfactori veure jugar a tant gent nascuda a Alcoi. Només els que portem tota una vida en este esport sabem la dificultat que té que juvenils i juniors puguen arribar al primer equip.

Altres han fet un camí d’anada i tornada. Han marxat cap al nord buscan eixos minuts de qualitat que es necessiten per poder jugar a la Ok Plata. Ok plata enguany… potser Ok lliga l’any vinent. Van marxar pero sempre amb l’ull posat en tornar al club que es va ensenyar a patinar.

I per últim hi ha un grup de jugadors que han renunciat a cotes més altes i fins i tot a sous més elevats perquè la seua intenció és arrelar-se definitivament a Alcoi.

S’han alineat els astres per poder tindre jugadors de qualitat i amb experiencia, jugadors amb qualitat amb molt de recorregut i jugadors que, com a promeses, prometen.

És un grup humà que pot ser qualificat com el gran equip de casa. I crec que els alcoians fariem bé en recolzar-los perquè anem a disfrutar amb ells.