El Poeta del Jazz, així el van anomenar al pianista Tommy Flanagan, podríem afegir que va ser un dels millors acompanyants de l’historia del Jazz i també un dels seus gran solistes. Delicadesa i compenetració extremes acompanyant algunes de les millors gravacions de la Fitzgerald i del crepuscular i meravellós Coleman Hawkins del Today and Now, pletòric de ritme, intuïció i swing en el fantàstic Saxophone Colossus del Sonny Rollins. Moltes gravacions posteriors comandant els seus diferents trios, una mostra seria aquest ”The Trio” de l’any 1982 que estem escoltant amb ni més ni menys que el contrabaixista Ron Carter i el bateria Tony Williams, dos acompanyants de luxe que complementen i engresquen el seu elegant i delicat swing. Quatre notes del primer tema, Angel Eyes, i ja veiem que ens trobem davant d’un MÚSIC IRREPETIBLE.

La música que fa el trompetista Dave Douglas acostuma a ser el resultat d’un munt d’inspiracions i vivències musicals de lo més divers, això tampoc pot ser una sorpresatenint en compte que el seu mentor va ser el John Zorn, una esponja com ell, amb qui va compartir el projecte Masada durant gairebé deu anys. Aquest ”The Infinite” que estem escoltant s’inspira a càrrec de les extraordinàries bandes britàniques dels John Surman , Alan Skidmore, John Taylor, Dave Holland, Tony Oxley … i per altre banda els Chick Corea amb el seu Return to Forever, Weather Report, i el Davis elèctric del Bitches Brew i el Files in Kilimandjaro. Com a instrumentista el Dave Douglas té una influència estilística del Davis i a nivell tècnic i de composició la més decisiva del Don Ellis. Una elecció perfecte dels músics en aquest disc, a càrrec del sempre notable Chris Potter al saxo tenor i clarinet baix, James Genus al contrabaix, Clarence Penn que fa una gran feina a la bateria i l’Uri Caine al fender rhodes instrument imprescindible per recrear aquest inici dels 70’s.