Avui us portem una mestra del conte: l’autora basca Eider Rodriguez, a qui molts vam descobrir amb Un cor massa gran.

L'Eider escriu en euskera, i Tot era el mateix forat és el segon recull que ens arriba traduït: al català per Pau Joan Hernández, a Editorial Periscopi, i al castellà per Ander Izagirre, a Random House.

Sovint s’ha comparat Eider Rodriguez amb l’autora canadenca Alice Munro per la seva capacitat de construir una densitat vital i psicològica extraordinàries en allò que no es diu explícitament: la part invisible dels relats, allò que queda latent i que el lector intueix sota una quotidianitat aparentment convencional.

En els contes de Rodriguez, cal estar preparat per a la cruesa. Aquesta dimensió amagada emergeix sovint de manera freda i colpidora. I, alhora, són històries profundament humanes, on la distància i l’estranyament acaben acostant-nos a uns personatges que, en el fons, semblen voler-nos lluny.

A Tot era el mateix forat hi podem percebre potser un punt menys d’acidesa i duresa que a Un cor massa gran, sense que això faci minvar la tensió ni la inquietud que travessen cadascun dels relats.

Un altre tret clau de la seva literatura és el dinamisme narratiu: mai no tenim la sensació de girar en cercles. L’autora introdueix girs, detalls del passat o petites revelacions —sovint subtils— que transformen la lectura. No cal que siguin espectaculars per ser significatives: mantenen el lector en alerta i l’obliguen a reinterpretar constantment el que està passant.

En definitiva, una veu imprescindible del conte contemporani europeu.