Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Avui inicia la campanya de la Declaració de la Renda 2026, que s'allarga fins el 30 de juny. Toca passar comptes amb l'estat després d'un nou exercici i Hisenda ja es prepara per retre comptes amb nosaltres, ja sigui per tornar-nos diners, en el cas que haguem pagat de més, o per reclamar-nos els diners 'de més' que hem generat a través de la nostra activitat econòmica i laboral al llarg de l'any.

Es tracta d'un procés feixuc per moltes persones, tot i que en aquests darrers anys s'ha anat fent més amable i pràctic. És per això que avui hem volgut conèixer tots els detalls de la declaració d'enguany: Qui no està obligat a fer la declaració? Quines novetats hi ha per aquesta campanya? Per què aquesta declaració canvia segons la comunitat autònoma? Aquestes i d'altres qüestions les hem resolt de la mà de la Carme Jover, presidenta de la presidenta de la comissió d'assessors fiscals del Col·legi d'Economistes de Catalunya Carme Jover.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat aquest dimecres la necessitat d’una intervenció pública decidida per “reequilibrar” el mercat immobiliari. En un acte a Foment del Treball, ha assegurat que no es resigna a què famílies barcelonines no puguin continuar vivint al centre o a l’Eixample.

Collboni ha respost així a les preocupacions expressades pel president de Foment, Josep Sánchez Llibre, sobre la relació publicoprivada i la manca d’acord per reformar la mesura del 30% d’habitatge protegit en noves promocions. L’alcalde ha admès que no hi ha hagut majoria al consistori per modificar-la, però ha defensat que la ciutat torna a tenir projectes de creixement i ha posat com a exemple la construcció de nous pisos protegits impulsats per l’Ajuntament.

Collboni ha celebrat que Barcelona està a punt de viure un salt qualitatiu en mobilitat amb l’arribada de la nova estació de la Sagrera i amb els projectes d’ampliació de l’aeroport. Tot i això, ha insistit que els reptes de mobilitat s’han d’afrontar des d’una escala metropolitana.

En aquest sentit, ha remarcat els problemes estructurals de Rodalies i ha defensat que, en el futur, el metro hauria d’arribar a Mataró i Castelldefels. Segons ell, aquesta és “la forma de fer metròpoli de veritat”.

L’alcalde ha reivindicat el pes del turisme en l’economia de la ciutat, del qual depenen directament 100.000 famílies. Ha assegurat que els museus són sostenibles gràcies als visitants i ha destacat el bon moment del sector cultural, amb projectes com l’ampliació del MACBA, l’ampliació del MNAC i l’arribada del nou museu Thyssen.

Collboni ha defensat un model de “turisme de tres terços”: familiar, cultural i de negocis. I ha justificat mesures com l’augment del recàrrec turístic o la prohibició dels pisos turístics a partir del 2028 per protegir els veïns de l’ús intensiu dels serveis públics.

Sobre els grans esdeveniments, ha assegurat que sempre hi ha un motiu de fons: la sortida del Tour de França des de Barcelona, per exemple, envia un missatge de suport a la bicicleta com a mitjà de transport. També ha destacat el valor del centenari de la mort de Gaudí, la culminació de la Torre de Jesús i la visita del Papa, que contribuiran a projectar la ciutat internacionalment.

Collboni ha afirmat que la seva principal preocupació continua sent reduir les desigualtats socials i evitar que hi hagi famílies que no arriben a final de mes, malgrat que Barcelona viu màxims històrics en població activa, creació de llocs de treball i atracció d’inversions.

Ha advertit que cal evitar una ciutat “a dues velocitats” i que la prosperitat econòmica ha de servir per millorar la vida dels sectors que més pateixen.

Amb: • Jordi Tarragona, professor de la UPF-BSM i assessor de famílies empresàries • Vanesa Martínez Chamorro, CEO del Grup Carinsa • Núria Correig, CEO d’Eina B2B

Ryma Sheermohammadi, activista i analista iraniana, explica que la situació a l’Iran és de pànic generalitzat, amb dificultats per comunicar-se i una població que intenta abastir-se davant l’escalada del conflicte. Denuncia que el règim ha fet crides perquè joves protegeixin infraestructures clau com a escuts humans, en un context de manca de protecció institucional i d’una crisi econòmica extrema, amb inflació desbocada i gran part de la població sota el llindar de la pobresa.

Segons relata, els ciutadans es troben atrapats entre "la repressió del propi govern" i els "bombardejos externs". A més, destaca que mentre el país està sota atac, el règim continua executant opositors i mantenint la repressió política. Aquesta situació genera una "profunda divisió" i desesperació: "molts iranians no veuen cap sortida clara, ni amb la continuïtat del règim ni amb una possible intervenció externa".

Sheermohammadi insisteix que sovint el relat internacional simplifica el conflicte centrant-se en actors com els Estats Units, Israel i l’Iran, oblidant la realitat de la societat civil. Subratlla que el veritable motor de canvi és la població iraniana, que durant anys ha intentat transformar el país de manera pacífica, i reclama que els mitjans donin veu a aquesta perspectiva humana sovint invisibilitzada.

Carlos Ruiz Zafón va ser un narrador des de ben petit. “Quan tenia deu o dotze anys ja triomfava explicant històries de terror a l’escola; tant, que alguns nens no podien dormir”, recorda a 'La Brúixola Emili Rosales, editor de l’autor i director editorial de Grup 62 i Destino. Aquella vocació precoç va marcar una trajectòria literària que culminaria, l’any 2001, amb la publicació de "L’Ombra del Vent", que acabaria sent “la novel·la d’autor peninsular més venuda al món des de Cervantes”.

Malgrat el seu estil visual, Zafón mai va voler adaptar les seves obres al cinema. “Deia que cada lector projecta la seva novel·la en una pantalla única, que és la seva imaginació”, explica Rosales. Les seves històries, carregades d’olors, sons i atmosferes, buscaven una experiència íntima i personal. La Barcelona de Zafón és una altra de les claus del seu llegat. “A fires internacionals encara pregunten si hi ha més llibres de Barcelona com els seus”, apunta Rosales. Fins al punt que “ja es parla de llibres zafonians” per definir una certa manera d’entendre la narrativa.

El govern calcula que més de 1.000 centres educatius podrien optar a aquestes ajudes. Tot i el volum de centres potencials, això no implica que tots requereixin reformes. Seran els ajuntaments els encarregats de determinar quins edificis educatius necessiten intervencions i de prioritzar les actuacions.

La distribució dels recursos es farà segons dos criteris principals:

• Nombre d’alumnes escolaritzats de 3 a 12 anys.
• Antiguitat dels edificis, amb un mòdul fix per cada edifici construït o rehabilitat íntegrament abans de 2007 i que no sigui propietat d'Infraestructures.cat.

Segons el Departament d’Educació, els municipis amb més concentració d’escoles d’infantil i primària —Terrassa, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat— podrien rebre més de 3 milions d’euros cadascun. Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Girona, Lleida i Tarragona també opten a subvencions d’entre 2 i un milió i mig d’euros.

El pla d’inversió s’estendrà fins al 2028 i té com a finalitat millorar la qualitat i la seguretat dels espais educatius. Entre les actuacions previstes destaca la retirada de teulades de fibrociment, una demanda històrica de moltes comunitats educatives per motius de salut i seguretat.

El president de la Confederació Catalana d’Agroturisme i Turisme Rural (Concatur), Fèlix Castanyer, assegura que les xifres han estat molt positives, especialment en comarques com la Garrotxa, on la ocupación ha arribat al 100%.

Aquestes dades s’han repetit en altres zones del territori. L’Empordà també ha registrat nivells similars, mentre que el Berguedà s’ha situat al voltant del 95% i les Terres de l’Ebre, amb xifres més moderades, han arribat al 80%.

El perfil majoritari dels visitants continua sent familiar. Segons Castanyer, aproximadament el 70% dels clients són famílies o grups que es reuneixen per compartir uns dies plegats. A més, el turisme rural es manté com una opció accessible econòmicament, ja que permet combinar allotjament amb opcions d’estalvi com cuinar al mateix establiment.

El sector afronta els pròxims mesos amb optimisme. Les reserves per a la primavera i l’estiu s’estan avançant respecte a anys anteriors, fet que confirma la bona salut del turisme rural. Després d’un 2025 de rècord, tot apunta que el 2026 podria mantenir o fins i tot superar aquestes xifres.

Una de les tendències que es consoliden és la desestacionalització. Comarques com la Garrotxa, tradicionalment més fortes a la tardor, han aconseguit atraure visitants durant tot l’any.

El turisme rural es posiciona així com una alternativa cada cop més consolidada, sostenible i repartida al llarg del calendari, que contribueix a dinamitzar el territori i l’economia local.

Al 'Ciutat Solidària' d'avui hem parlat amb un vell conegut: Prollema, que va participar a la primera edició l'any 2013. Aquesta entitat treballa per prevenir l’exclusió social de joves en situació de vulnerabilitat, especialment aquells que poden assolir la majoria d’edat sense cobertura d’habitatge, amb dificultats d’accés a la formació, incertesa administrativa i manca d’ingressos regulars. Ho fa a través d'un programa de formació en el que es produeix un intercanvi cultural molt ric: Ells ensenyen la seva llengua d'origen però també aprenen la llengua catalana. A més, l'entitat compta amb l'espai Asid, un espai en el que els joves que passen una situació més complicada poden residir mentre duren aquests cursos. 13 anys després de la seva participació, el seu president, el David Garcia, ens ha explicat com ha evolucionat l'entitat. A més, ha vingut acompanyat de tres joves usuaris del programa, l'Amadou, el Kanz i el Khalifa, que ens han explicat en primera persona el que els aporta Prollema.

Segons l'actir Àlex Casanovas el teatre continua sent “una eina potent per reflectir la realitat i combatre un món injust, desigual i dividit”, tal com recull el manifest d’aquest 2026. En aquest sentit, ha recordat que històricament el teatre ha servit per denunciar situacions socials i qüestionar el poder, mantenint una funció crítica que encara avui és vigent.

Ara bé, aquesta capacitat transformadora conviu amb una realitat complicada dins del sector. Casanovas ha denunciat la precarietat laboral que afecta bona part dels professionals, especialment aquells menys visibles per al gran públic. “Només un petit percentatge pot viure amb estabilitat; la resta depèn de gires, bolos i programacions irregulars”, ha explicat .

A més, ha reclamat més suport institucional i una programació estable més enllà de Barcelona, tot assenyalant que moltes ciutats no disposen d’una oferta teatral continuada malgrat tenir equipaments adequats.

Més enllà de la seva dimensió social, Casanovas també ha destacat l’impacte positiu del teatre en la salut emocional. Anar al teatre, ha dit, “obliga a sortir de casa, compartir una experiència i connectar amb els altres”, un fet especialment necessari en el context actual . En aquesta línia, ha defensat les arts escèniques com una forma de “teràpia col·lectiva” que hauria de tenir més reconeixement.

El sector també mira cap al futur amb reptes importants, com atreure el públic jove i millorar les condicions laborals de les noves generacions. Entre els avenços recents, Casanovas ha destacat la compatibilitat entre jubilació i feina artística o les negociacions per actualitzar el conveni del sector i incloure noves categories professionals.

Amb tot, el missatge és clar: el teatre continua sent una expressió artística única, viva i irrepetible, però necessita més suport per garantir-ne la sostenibilitat. “És cultura, però també és una necessitat”, ha conclòs.

El servei de tren entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell ha quedat restablert aquest dimarts, després de més de dos mesos d’interrupció arran de l’accident ferroviari mortal de Gelida del 20 de gener. Amb aquesta reobertura, es recupera la connexió completa entre Sant Vicenç de Calders i Terrassa Estació del Nord, que torna a operar íntegrament en tren.

La represa del tram permet que les estacions de Gelida, Sant Sadurní d’Anoia, Lavern-Subirats, la Granada, Vilafranca del Penedès, els Monjos, l’Arboç i el Vendrell tornin a disposar de connexió directa amb Barcelona, sense necessitat de transbordaments. Tot i això, es manté un tren llançadora i un servei per carretera entre Terrassa Estació del Nord i Manresa per completar el recorregut.

A la línia R1, Renfe ha restablert les freqüències habituals en hora punta, amb fins a vuit trens per sentit entre Barcelona i Mataró. Malgrat aquesta normalització, es manté el transport alternatiu per carretera entre Blanes i Maçanet-Massanes en les primeres i darreres circulacions del dia (entre les 22.00 i les 8.00), a causa de l’ampliació dels horaris de manteniment d’Adif.

Les obres que Adif executa entre Garraf i Sitges obliguen a ajustar els horaris de l’R2 sud. Com a mesura compensatòria, s’incrementen les freqüències entre Granollers Centre i Castelldefels, amb l’objectiu de reforçar la connexió amb Barcelona i millorar l’oferta per als viatgers de Regionals que fan transbordament al Prat de Llobregat.

La normalització del servei arriba després que els sindicats CCOO, UGT, Semaf i SF aprovessin la setmana passada els gràfics de línia, el document que fixa els horaris i serveis dels maquinistes de Rodalies. Aquest acord ha estat clau per poder recuperar el servei complet a l’R4, que fins ara estava condicionat per la manca de consens.