Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Hi ha dies que a la ràdio són especials. I és que quan els periodistes tenim l'oportunitat de poder enraonar amb els artistes que han marcat les vides de tantes persones, l'emoció fa acte de presència tota l'estona. Però en Javier Mariscal (València, 9 de febrer del 1950) és expert en oferir la dosi justa de nostàlgia i emoció per, de cop i volta, tombar l'argument i acabar-te parlant del que ell vol i tenint alguna sortida hilarant. És una mena de prestidigitador.

Mariscal li va dit a la Laura Grande, a qui defineix com una persona "molt intel·ligent amb un gust exquisit": "Vols dir que s'ha de fer un documenal de la meva vida?". I ella tenia la resposta clara. En plena pandèmia de coronavirus, l'equip d'Estrela Audiovisual es van posar en marxa i va començar a rodar els "totals" amb el protagonista de la història. Els totals són els fragments de conversa -en aquest cas amb Mariscal- que acaben filant el relat i que es completen amb documents gràfics de la vida d'un home irrepetible. El documental s'estrenarà el dissabte dia 28 de març del 2026 als Cinemes Verdi de Barcelona.

La conversa que hem tingut amb en Javier Mariscal, ha estat un viatge per la nostra pròpia història. Hem anat fins al 1992, l'any olímpic en el qual tothom es va posar d'acord per fer realitat un somni. Bé, en Javier diu que va haver-hi moltes discrepàncies i que "està bé que això fos així". Però la ciutadania no les va acabar notant. Mariscal ha recordat els inicis d'aquell procés creatiu, marcat per la proposta inicial de la famosa Gamba del Port Vell que no va convèncer el jurat dels Jocs. La decisió d’orientar-ho tot cap al gos d'atura va canviar la història de la imatge olímpica… i de Barcelona. Se l'estima l'autor i tothom: "En Cobi representa un moment molt màgic per a la ciutat. L'estiu del 1992 va ser una bogeria meravellosa. La gent que ho vam viure ho recordem amb molta emoció". Avui, en Cobi és un símbol universal.

Un dels moments més especials de la xerrada distesa que hem mantingut anb Mariscal ha arribat quan hem rememorat la creació de la imatge d'Onda Cero. Una feina que ell va entendre des del simbolisme del número 0: "0 és màgic. D’aquí neix tot. Onda Cero és una ràdio que comença de zero, que és infinita, positiva i negativa (referint-se als dos zeros del logotip, un de negre i un de blanc) com el Yin i el Yang". I després ens ha deixat en silenci explicant, com si fos un nen encara, com imaginava la ràdio quan era petit. Només un cap com el seu podia arribar a pensar que a dins de l'aparell de ràdio hi vivien "nans, presentadors i músics en miniatura que actuaven només per a ell". Aquí ens ha trencat d'emoció.

Laura Grande, defineix així la figura de Mariscal: com un home generós. "I això diu molt d'un ésser humà", recorda la directora de 'Mariscal. La alegría de vivir'. Aquesta periodista diu que s'ha quedat impactada de l'empenta que té aquest artista immens al qual tots els col·legues respecten i glossen amb paraules precioses. Grande, és així de clara: "en Xavi, és un geni". La cinta recorre la seva trajectòria des de la dictadura fins a l’era digital, passant per la revolució del còmic, l’explosió del disseny i les seves moltes aventures creatives. Mariscal ha estat intel·ligent com sempre en aquesta xerrada radiofònica. I, a més, ha vingut a passar-s'ho bé. Tan de bo el seu cervell sigui donat a la ciència.

Els responsables des les autoescoles catalanes s'han passat molts anys avisant que la situació que es viu ara mateix a Catalunya, acabaria desencadenant-se. I des de fa uns mesos, han redoblat els esforços per intentar canviar les coses. La darrera acció ha estat aquest dilluns al Congreso de los Diputados, a Madrid. Allà, el president de la Federació d'Autoescoles de Catalunya, Raül Viladrich, ha instat la Direcció General de Trànsit a implementar mesures immediates per resoldre aquest problema que deixa 85.645 alumnes en llista d'espera per fer l'examen pràctic de conducció. Ho ha explicat a La Ciutat.

Un dels punts més preocupants, assenyala Viladrich, és que l’any 2025 estaven assignades 44 places d'examinador per a Catalunya, però només se n'han cobert 15. Les 29 restants han quedat buides perquè els aspirants destinats a aquesta comunitat autònoma han renunciat a la plaça o no s’hi han acabat incorporant. El motiu principal és que "a Catalunya no hi ha tradició d'opositar per a l'Estat i molts dels que ho fan prefereixen opositar a la Generalitat" diu el president de les autoescoles catalanes. Això implica que les places estatals solen quedar cobertes per aspirants d'altres territoris d'Espanya que acaben renunciant al trasllat.

L'impacte de la manca d'examinadors ha estat devastador per al sector: 79 autoescoles catalanes han hagut de tancar en els darrers cinc anys. Tot i que no hi ha risc de manca d'oferta a mitjà termini, la Federació considera "molt lamentable" que el col·lapse del sistema d'exàmens hagi condemnat al tancament negocis viables i amb demanda. "Tenim alumnat, tenim professionals i tenim xarxa d'autoescoles. El que no tenim és la capacitat d'examinar", denuncia el president.

La Sagrada Família ha tancat el 2025 amb 4,87 milions de visitants, unes xifres que el seu director general, Xavier Martínez, valora "amb molta satisfacció" i que permeten afrontar el 2026 amb optimisme. Aquest any serà especialment simbòlic per la culminació de la torre de Jesucrist, que arriba als 172,5 metres, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí.

Un dels grans reptes pendents és la construcció de la façana de la Glòria, una obra de gran complexitat que multiplicarà per cinc el volum de les torres centrals. Tot i això, des de la direcció confien poder completar l’estructura principal en una dècada, sempre condicionats per la resolució urbanística de l’entorn i, especialment, per l’acord amb l’Ajuntament sobre l’escalinata i la reubicació dels veïns.

En paral·lel, el 2026 estarà marcat per la visita del Papa Lleó XIV, que beneirà la torre de Jesucrist en un acte amb gran capacitat d’atracció internacional. La basílica preveu un nou increment d’interès global, similar al que es va viure el 2010, tot i que recorda que l’aforament és limitat i que el creixement de visitants haurà de gestionar-se dins aquestes restriccions.

La Casa dels Xuclis fa 15 anys que acompanya famílies amb infants amb càncer oferint allotjament i suport emocional durant el tractament. En aquest temps, més d’un miler de famílies hi han passat, amb l’objectiu de "mantenir la qualitat de vida" i que els nens "mantinguin la infantesa durant el període de la malaltia".

El projecte ha suposat un canvi radical respecte al passat, quan les famílies havien de buscar-se la vida pel seu compte en desplaçar-se a hospitals de referència. Ara disposen d’un espai digne, amb apartaments propis i serveis comuns que permeten mantenir una rutina quotidiana en un entorn pensat des d’una mirada humana i acollidora.

De cara al futur, l'associació AFANOC, responsable del projecte, afronta nous reptes com l’augment de casos en joves adults i la necessitat d’adaptar els serveis a noves realitats. Tot plegat és possible gràcies a un model mixt de finançament i a la solidaritat ciutadana, imprescindible per mantenir un projecte que, segons destaquen, voldria deixar d’existir algun dia si el càncer infantil desaparegués.

El Barcelona Culinary Hub, l'escola superior de gastronomia adscrita a la Universitat de Barcelona, inicia una nova etapa marcada per l’arribada de la filosofia culinària de Martín Berasategui. El cuiner, que acumula més estrelles Michelin que cap altre a l’Estat, s’ha aliat amb Planeta Formación y Universidades per reforçar el projecte acadèmic i preparar-lo per als reptes de la gastronomia del futur.

Durant la presentació, Berasategui s’ha mostrat il·lusionat i orgullós de poder transmetre la seva experiència a les noves generacions de professionals. L’objectiu és consolidar el centre com un referent internacional en formació gastronòmica, combinant innovació, tècnica i creativitat.

El projecte comptarà amb la direcció tècnica del xef francès Philippe Labbé, que serà l’encarregat de traslladar al centre el model formatiu que ha convertit Berasategui en un dels cuiners més reconeguts del món. El centre, situat a la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat, compta amb 130 docents, alumnes de 40 nacionalitats i 800 m2 de cuines i aules de pràctiques.

L’acte de presentació ha reunit diverses autoritats institucionals, entre elles el president de la Generalitat, Salvador Illa, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, i el president del Grup Planeta, José Creuheras, que han volgut donar suport a l'impuls de la formació gastronòmica d’alt nivell a Catalunya.

Els investigadors ja han arrestat almenys 9 persones relacionades presumptament amb una organització criminal que trafica amb drogues aprofitant la proximitat amb la frontera francesa i les rutes logístiques transnacionals. També han desmantellat dues plntacions de marihuana, han recuperat 20 quilos de haixix i han intervingut armes de focs i diners.

A Figueres, a la capital de l'Alt Empordà, s'hi han dut a terme almenys quatre escorcolls en diversos carrers de la ciutat i hi han localitzat cocaïna i també marihuana.

El dispositiu inclou entrades i escorcolls simultanis en diversos punts de Figueres, però també s’ha estès a altres localitats catalanes com Salt i Argentona. Paral·lelament, les autoritats franceses han activat operatius en municipis del sud de França, en una acció coordinada per desmantellar una xarxa que operava a banda i banda de la frontera.

Els Mossos, que lideren l'operació juntament amb el Servei de Vigilància Duanera, han desplegat efectius del Grup Especial d'Intervenció (GEI), Hèlix, la Brigada Mòbil (Brimo), l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), de seguretat ciutadana i la Sala Central.

En un moment en què el sector energètic és un dels epicentres de la geopolítica mundial. La transició cap a models més sostenibles, la dependència de recursos estratègics i la necessitat d’innovació constant situen les empreses energètiques en un paper decisiu per a la sobirania i la resiliència dels països.