Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El cap de l’Executiu català ha reiterat que la proposta de reforma “és un model solidari i que redueix desigualtats al conjunt d'Espanya”. Salvador Illa, en aquest sentit, ha sentenciat que “mai no hi ha hagut a Catalunya ni Espanya un model tan bo com l’acordat”.

El president de la Generalitat també s’ha adreçat al Partit Popular i Junts per emplaçar-los a presentar millores, o bé, una proposta alternativa.

“Que m'expliquin per què no ho van solucionar mentre governaven. Reconeixen que s'ha de canviar, però si no els sembla bé, per què quan governaven a Catalunya o a Espanya no ho van fer?”, els ha instat Illa.

La senadora de Junts Maria Teresa Pallarès ha confirmat presentaran una esmena a la totalitat amb text alternatiu sobre el model de finançament. “Junts creu que a la proposta que han presentat hi ha molt de camí per recórrer” i “no pararà en el seu esforç per tirar endavant un concert econòmic per a Catalunya” i posar punt final al “dèficit fiscal”, ha afirmat Pallarès.

Si els preus que s’han de pagar per mantenir casa nostra calenta a l’hivern i ventilada a l’estiu són un problema, encara ho és més la dificultat per accedir a un habitatge. I atenció amb la següent dada, que tampoc és gens esperançadora: segons el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), durant el 2025 s’han visat 16.100 habitatges d’obra nova, un 7% menys que l’any anterior. En plena crisi de l’habitatge, Barcelona ciutat presenta les xifres més baixes dels últims 10 anys.

La capital catalana havia estat històricament el punt fort de la construcció, però al llarg de la darrera dècada la situació s’ha revertit i ara repercuteix en la caiguda general de Catalunya. En nombre d’habitatges, la demarcació de Barcelona és l’única amb dades negatives, i Barcelona ciutat, amb 1.195 nous habitatges visats, viu una davallada del 40% respecte al 2024 i presenta la xifra més baixa dels últims 10 anys. Principalment, perquè no hi ha lloc on construir. La solució passa, a Barcelona, per rehabilitar edificis envellits. Tot i això, 6 de cada 10 habitatges visats el 2025 es troben a la demarcació de Barcelona, una dada que accentua la crisi d’habitatge que travessa Catalunya. Les dades, doncs, queden lluny dels objectius polítics. Sònia Oliveras, directora general del COAC, apunta que "ja hi ha voluntat política però encara no s'està notant en els habitatges visats pel sector privat".

Ara bé, les bones notícies arriben quan ens fixem en els habitatges de protecció oficial. Si ens quedem encara a Barcelona, representen la meitat dels 1.195 habitatges visats l’any passat. És un 300% més que el 2024. Aquestes dades, però, deixen encara al marge les polítiques públiques. I és aquí on resideix l’esperança del sector. El degà del COAC, Guillem Costa, preveu que en els pròxims mesos entrin en aquest circuit els 2.000 pisos licitats en sòls públics que la Generalitat ha tret a concurs per promotors privats, emmarcats en els 50.000 que vol aixecar per llogar-los a preus assequibles. “Els propers anys seran clau per activar aquests projectes.”, apunta Costa, qui afegeix que "arquitectes, constructors i promotors estan animats per formar part de la solució.

I paral·lelament a les contencions de preus que s’estan aplicant al 90% dels municipis catalans, Costa xifra en uns 300.000 els habitatges que s'han de construir al llarg de la propera dècada per respondre al repte social, econòmic i demogràfic més gran que Catalunya té per endavant.

Continua la vaga de metges amb una segona jornada consecutiva -i, per ara, última- que ha tingut més seguiment que la primera als centres sanitaris catalans. Això sí, es repeteix el ball de xifres: mentre que el Departament de Salut situa el seguiment d’aquest matí en un 7,3%, el sindicat convocant, Metges de Catalunya, parla d’un 53%.

Tot i això, la manifestació d’avui a Barcelona ha estat menys multitudinària que la d’ahir. Uns 600 metges, segons la Guàrdia Urbana, s’han concentrat cap a les onze del matí a les portes de l’Institut Català de la Salut, l’ICS, a Gran Via amb Balmes. Des d’allà, han començat una marxa per la Gran Via i el passeig de Gràcia, on s’han assegut en diverses ocasions en senyal de protesta.

Un cop més, en aquesta vaga que també s’està fent a nivell estatal, els facultatius han demanat un conveni propi i millores laborals, com ara la creació d’una nova categoria professional que tingui en compte la seva responsabilitat i formació, així com la fi de les guàrdies de 24 hores. A més, han demanat la dimissió de la consellera de Salut, Olga Pané, a qui acusen de no tenir “cap interès de resoldre el conflicte”.

Recordem que el mes de desembre els metges ja van fer dos dies de vaga, i n’havien fet un altre més a l’octubre. Han estat, per tant, cinc jornades de vaga en els últims quatre mesos.

El 'Tema de la setmana' d'avui l'hem dedicat a conèixer de prop el ioga oncològic. Tal i com apunten els experts, l’activitat física, sempre que sigui possible, ajuda en els àmbits tant físic com també psicològic a l’hora d’afrontar un procés de recuperació d'una cirurgia, especialment de càncer. En aquest sentit, el ioga oncològic és una teràpia complementària als tractaments mèdics contra el càncer que s’utilitza amb èxit a diversos països del món des de fa uns 20 anys. Durant el 2025 quatre hospitals públics de Barcelona l’han ofert de manera gratuïta a unes 200 persones que estan en tractament oncològic actiu, és a dir, seguint teràpies farmacològiques o processos postquirúrgics.

Hem conegut les virtuts del ioga oncològic de la mà de quatre dones que el viuen des de molt a prop. D'una banda hem comptat amb l'Adriana Jarrín, experta en ioga oncològic, fundadora de la Xarxa Internacional de Ioga Oncològic, amb presència a 14 països, i autora del llibre ‘Yoga en tiempos de cáncer’, amb la Mireia Coma-Cros, terapeuta i encarregada de les sessions de ioga de l’Hospital del Mar i també autora del llibre ‘Ioga per allunyar-nos del dolor’, i també amb dues dones que participen a les sessions tant de l'Adriana com de la Mireia, la Pilar López i la Maria José Le Monniez.

El conveni signat el 2021 entre el Govern i Endesa per combatre la pobresa energètica ha arribat a la seva fi sense pròrroga. Aquesta mesura, prevista per la Llei 24/2015, va permetre condonar part del deute acumulat per moltes famílies vulnerables que no podien assumir el cost de la factura elèctrica en plena crisi econòmica i amb els preus de la llum disparats. En declaracions a 'La Brúixola', el coordinador de Pobresa Energètica a la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Martí Batllori, assegura que "és prioritari que hi hagi un nou acord amb les companyies subministradores. La llei parla de convenis, i és una eina clau per evitar la desprotecció d’un bé de primera necessitat com és l’energia". Hem de tenir en compte que segons l’Enquesta de Condicions de Vida 2024, un 18% de la població catalana no pot mantenir la llar a una temperatura adequada. Davant d’aquesta realitat, la Taula del Tercer Sector Social reclama que es prorrogui el conveni o s’estableixi una alternativa urgent que garanteixi els drets de les persones més vulnerables.

El Govern defensa que el nou model “beneficiarà tothom”, serà “més just i garantirà la solidaritat”. En aquest sentit, la consellera d’Economia, Alícia Romero, considera que la reforma és “una finestra d’oportunitat”, alhora que ha lamentat que les CCAA contràries -tant les del PP com les del PSOE- han fet “discursos polítics, mítings, que està molt bé, però això no ajuda a millorar el model”.

Des d’Esquerra, el seu líder, Oriol Junqueras, ha defensat que la proposta pactada amb Sánchez “és un molt bon acord per a les comunitats autònomes governades pel Partit Popular”.

El líder republicà, però, ha advertit Pedro Sánchez i Salvador Illa que encara queda feina per fer si volen tenir Pressupostos. “Si arribem a un acord per desencallar el 100% de l’IRPF, estarem en disposició d’iniciar la negociació”, ha insistit Junqueras.

Junt per Catalunya, al seu torn, ha carregat contra el nou sistema i el qualifica de “finançament de la resignació”. “Ni ens dona la clau de la caixa, ni singularitat, ni redueix el dèficit fiscal, ni garanteix l'ordinalitat, ni preveu el diferencial del cost de vida entre comunitats; és una simple actualització del model que ja hi ha, dins el règim comú i el cafè per a tothom”, ha etzibat la portaveu Mònica Sales.

La companyia nascuda a Barcelona el 2004 segueix apostant per la capital catalana com a epicentre del seu creixement econòmic, on té un 40% de quota de mercat. I sense oblidar els seus orígens, Vueling s’ha convertit en la líder de la mobilitat a Espanya, aconseguint que 1 de cada 3 passatgers de vols nacionals es desplacin amb Vueling.

En aquesta situació, que qualifiquen d’excepcional, posen rumb al 2035 amb l'objectiu d’invertir 5mil milions d’euros a Espanya, aproximadament la meitat a l’Aeroport del Prat. Una inversió que els permetrà canviar 50 avions de la flota actual, reduint un 20% les emissions contaminant, i passar dels 40 als 60 milions de passatgers anuals. Ara bé, la seva presidenta, Carolina Martinoli, condiciona el seu creixement a l’ampliació del Prat: "Nosaltres confiem en l'ampliació i que Barcelona tindrà l'aeroport que necessita per també desenvolupar-se", apunta la CEO de la companyia. D'altra banda, amb un to cordial i esperançador, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, confia "en crear l’ecosistema per afavorir el creixement de Vueling".

De complir amb els seus objectiu, Vueling duplicaria la seva aportació al PIB català assolint els 10mil milions d’euros l’any.

Convocada a tot el territori català per Metges de Catalunya, l'aturada té com a objectiu reclamar un conveni i un espai propi de negociació sobre l'Estatut Marc a nivell estatal. La vaga també busca aconseguir millores laborals i salarials, entre les quals la fi de les guàrdies de 24 hores i el reconeixement de la categoria professional d'acord amb la formació i la responsabilitat dels metges.

Durant la manifestació, que ha començat cap a dos quarts d'onze del matí d'aquest dimecres la plaça Sant Jaume de Barcelona, s'han pogut llegir cartells de 'Menys corbates i més bates', 'Conveni mèdic ja!' i 'Formació, responsabilitat i lideratge = A1+'. Vestits amb bates blanques i amb màscares amb la cara de la consellera de Salut, els facultatius han protestat per les seves condicions de treball.

El sindicat Metges de Catalunya, que aplega més de 12.000 professionals del sector, xifra el seguiment de la vaga en un 45 per cent, mentre que la conselleria de Salut baixa aquest suport al 6,5%. Sigui com sigui, els professionals del sector no desistiran, tal com ha explicat a La Ciutat Xavier Lleonart, secretari general del sindicat. I assegura que negociaran fins l'extenuació amb la consellera Olga Pané i els que vinguin després d'ella.