Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Vivim envoltats de rutines i sovint no som conscients del valor dels nostres sentits fins que els perdem. Aquesta és una de les preguntes de fons que planteja 'Treballs forçats', l’espectacle de la companyia 'Ça marche' que es pot veure al Teatre Lliure fins al 18 de gener. La peça situa al centre de l’escena una persona sorda i el seu intèrpret de llengua de signes, no com a figures jeràrquiques, sinó en un pla d’igualtat radical.

Segons el seu director, Nico Jongen, l’objectiu era “invertir el desajust” d’una societat pensada gairebé exclusivament per a persones oients. L’obra força l’espectador a experimentar dificultats comunicatives a través de subtítols que fallen i una interpretació que es va trencant. Un exercici conscient perquè el públic prengui consciència del seu propi privilegi.

La peça neix després d’anys de treball de la companyia amb la comunitat sorda, especialment a partir dels tallers on van conèixer Pepita Cedillo, protagonista de l’obra. 'Treballs forçats' no només busca visibilitzar una cultura sovint ignorada, sinó també generar espais de trobada: cada funció inclou un col·loqui obert on persones sordes i oients poden preguntar-se i escoltar-se mútuament. Un gest que, com diu Jongen, vol que el públic marxi “més obert, no més tancat”.

En un article titulat “52 llocs per visitar el 2026”, el diari nord-americà situa indrets Varsòvia o Tailàndia al seu llistat dels 10 més recomanables. Precisament en aquella posició, al número 10 dels barris més destacats del món, hi apareix el barri del Poblenou. La publicació explica que és un barri amb esperit de reinvenció urbana. A més, cal tenir en compte el conjunt d'edificis que el fan únic.

L'article no passa per alt el fet de la massificació turística a Barcelona i és per aquest motiu que situa el Poblenou com un lloc tranquil, allunyat de les grans masses. Però no hi està d'acord el president de l'Associació de Veïns del Poblenou, Joan Maria Soler, que ha estat al programa La Ciutat. The New York times diu que el barri està ple de fàbriques i magatzems que han renascut com a cafès, galeries i espais d'espectacles.

PSC, Esquerra i els comuns han incrementat la pressió política sobre Junts per intentar desencallar el pacte de finançament autonòmic. Tot i això, la formació liderada per Carles Puigdemont es manté ferma en el no i ja ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat per defensar un concert econòmic propi per a Catalunya.

El vicepresident de Junts, Antoni Castellà, ha assegurat que les explicacions de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, han confirmat els pitjors pronòstics. Segons Castellà, “la lletra petita confirma que Catalunya segueix en el règim del cafè per a tothom, que no hi ha cap singularitat de model per a Catalunya i que no estarà garantida l’ordinalitat”.

La formació independentista alerta que el principi d’ordinalitat —que garanteix que Catalunya no perdi posicions en recursos per càpita després de la redistribució— no queda recollit en el text del pacte. Castellà critica que Montero només s’hagi compromès a garantir-lo durant aquest any, sense assegurar-ne la continuïtat.

Segons Junts, el pacte presentat pel govern espanyol suposa únicament una actualització de l’actual model, amb més recursos per a totes les comunitats gràcies al creixement econòmic i a l’increment de la recaptació estatal, però sense cap canvi estructural que reconegui la singularitat catalana.

Davant d’aquest escenari, Junts manté l’esmena al nou finançament i treballa en un text alternatiu que plantegi una transició cap al concert econòmic i la sobirania fiscal.

Castellà també ha enviat un missatge a Oriol Junqueras, recordant-li que no es pot desaprofitar l’actual conjuntura política, amb 14 diputats independentistes catalans que poden ser decisius al Congrés dels Diputats —en referència als representants que sumen els grups de Junts i d’Esquerra.

La Generalitat i els seus socis d’investidura, Esquerra i els Comuns, tanquen files amb el nou sistema de finançament. Tant el govern com les dues formacions d’esquerres defensen que la renovació del model seria bo pels catalans. I ho diem en condicional perquè si no s’aprova al Congrés, l’acord entre els republicans i el PSOE quedaria en paper mullat. Per això, fan aquest front comú per recamar a Junts que no bloquegi aquest pacte a Madrid.

Aquest matí, el Palau de la Generalitat despertava amb el flash de les càmeres, captant l’arribada d’Oriol Junqueras i Jèssica Albiach, que s’han reunit per separat amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. Dues trobades carregades de simbolisme, més que de contingut, perquè l’acord sobre el nou finançament ja està tancat des d’ahir. Per a Illa, és el millor que s’hagi pogut acordar amb el govern espanyol. En una declaració institucional des del Palau de la Generalitat, Illa ha assegurat que el nou model representa "un punt d'inflexió" i "una oportunitat única" i ha remarcat que "posa els fonaments per a un salt qualitatiu i quantitatiu" en l'autogovern català. El president de la Generalitat ha celebrat que gràcies al nou finançament Catalunya rebria els recursos "d'acord amb la seva singularitat política, nacional i cultural".

Illa creu que això és fer política últil i vol que totes les formacions estiguin del seu costat, també Junts. Recordem que de materialitzar-se l’acord que Esquerra ha arrencat al PSOE, la Generalitat ingressaria 4.700 milions d’euros més l’any. Suposaria un gran increment respecte el pressupost actual i que el socis d’Illa, diuen, servirien per respondre les necessitat d’una Catalunya que creix en població i requereix millores en el serveis públics. Per això, Oriol Junqueras i Jéssica Albiach li demanen a Junts que voti a favor d’una renovació del sistema de finançament caducat des de fa 14 anys. El líder republicà alerta que si no triomfa, els 4.700 milions es quedaran al ministeri d'Hisenda i no arribaran a les butxaques dels calans. La presidenta de la formació morada no creu que ningú que estimi Catalunya pugui votar en contra d'aquesta millora.

Sens dubte, Catalunya surt guanyant, i així ho demostren les dades. El líder republicà ha admès que amb del PSOE han configurat un model que per si sol permet que Catalunya mantingui l’ordinalitat, però que no és un principi que es respecti en totes les comunitats. I el manté principalment perquè es basa en el criteri de la població ajustada. Per això, un 22% dels diners que es repartirien anirien cap a Catalunya, de manera que la Generalitat incrementaria en un 15% els seus recursos, per sobre de la mitjana comunitària. Part d'aquest benefici també prové d’una major recaptació de l’IRPF. Del 50 al 56%. Una mesura que s’aplicaria per igual a totes les comunitats. La realitat, però, és que aquest acord s’ha de negociar amb la resta d’autonomies al Consell de Política Fiscal i Financera, que es celebra dimecres vinent, i després s’hauria d’aprovar al Congrés. Un pas definitiu que no es podrà fer sense el suport de Junts.

Per a uns, la feina ja està feta... per d’altres, encara queda molt per fer. Dues visions sobre l’assoliment d’aquest acord que sí diferencia el govern d’Esquerra i els Comuns i que manté bloquejades les negociacions pels pressupstos catalans.

Salvador Illa afirma que han fet la feina i que han complert amb l’acord d’investidura amb Esquerra. Ara bé, això no és suficient per als republicans per seure a negociar els comptes catalans. Més enllà de la travessia política que recorrerà el nou finançament, si no el PSOE no permet a Catalunya gestionar el 100% dels impostos no hi haurà pressupostos de la Generalitat. Per la seva banda, els Comuns seguiran enrocats fins que se celebri la reunió de seguiment dels acords previs i hi hagi sancions per incomplir la llei d'habitatge.

En resum, el govern, Esquerra i els Comuns tanquen files amb un hipotètic nou finançament mentre no són capaços de crear un front comú per aprovar els pressupostos del 2026, prorrogats des de fa 3 anys.

El Banc de Sang i Teixits ha donat el tret de sortida a la marató al recinte modernista de Sant Pau de Barcelona i ha programat un centenar de punts de col·lecta entre els centres fixos dels hospitals i les campanyes especials, algunes en espais emblemàtics, per superar les 10.000 donacions. Aquesta marató s'organitza cada any per remuntar les reserves de sang després de les festes de Nadal, quan baixen un 20%.

El Banc de Sang i Teixits fa una crida a donar sobretot entre els joves. I és que falta relleu generacional en matèria de donacions. Per això animen tot aquest sector de la població a fer la passa i a sumar-se al nodrit grup de donants habituals que hi ha al país. N'hem parlat a La Ciutat amb en Joan Ramon Grífols, director assistencial del Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

En alguns punts de col·lecta, es podran utilitzar les noves ulleres de realitat virtual del Banc de Sang per fer més confortable la donació. Les posa a disposició dels donants l'equip tècnic de HealthTech Innovations. Es pretén que els donants passin una estona més agradable en cas de patir por a les agulles.

L’acord entre la Unió Europea i el Mercosur —format per l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai— té com a objectiu principal la creació d’una zona de lliure comerç entre ambdós blocs. Segons explica Marc Badia, professor d’Economia a la UB, es tracta d’un tractat "complex, ple de matisos i clàusules", que busca "reduir no només els aranzels, sinó també altres barreres al comerç, com les restriccions normatives o sanitàries".

Aquest impuls negociador s’emmarca en l’estratègia europea de diversificar les seves relacions comercials globals, especialment en un context d’incertesa geopolítica i econòmica, amb uns Estats Units que ja no es perceben com un soci tan estable com en dècades anteriors. Tot i això, Badia recorda que "l’interès per aquest acord no és nou" i respon també a la "pressió de determinats països i sectors econòmics europeus que aposten per obrir nous mercats a l’Amèrica del Sud".

Un dels punts més controvertits és l’impacte sobre el sector agrari. Les anomenades clàusules mirall o de salvaguarda haurien de garantir que els productes importats compleixin les mateixes normes sanitàries i de benestar animal que els europeus, però el repte real serà "la seva aplicació i supervisió". Badia assenyala que, com passa en tots els acords comercials, "hi haurà sectors guanyadors —sobretot industrials— i d’altres que es poden veure perjudicats", fet que obliga els estats a preveure mecanismes de compensació.