Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El Sorteo Extraordinario de la Lotería de Navidad de 2025 ha dejado doble alegría en Sant Boi del Llobregat en Barcelona. Un municipio donde una misma administración ha repartido el tercer y cuarto premio. Esto ha desatado la emoción entre los vecinos y clientes habituales. Carlos Alsina, durante su especial de la Lotería en Onda Cero, ha recogido de primera mano la reacción de Miriam Vázquez, la lotera de la administración afortunada.

En su caso, el periodista de Onda Cero Catalunya, Ricard Giménez, se ha encargado de acudir a la administración para hablar con Miriam que, tal como comentaba el compañero de Cataluña, estaba visiblemente emocionada. Miriam reconocía que llevaba apenas dos años repartiendo suerte en la administración, ya que comenzaron la actividad el pasado año.

La mayor alegría llegó con el tercer premio, con el número 90.693, del que la administración vendió 15 series completas, una gran parte de ellas repartidas entre los vecinos del barrio. Entre los agraciados, por ejemplo, se encuentra un bar de la zona.

Sobre el cuarto premio, Miriam Vázquez ha reconocido que todavía no sabe a quién ha podido tocar, ya que no han podido identificar a los compradores. Aun así, tal como se escuchaba a Miriam, decía que no se lo creía.

La administración prepara una celebración especial para quienes se acerquen en los próximos días, entre los que Miriam ha destacado "bombones, polvorones y cava". Miriam ha recordado además una anécdota de cuando comenzaron su actividad. Un sorteo que llevaron a cabo entre calvos y durante varios días acudía a la administración "el calvo de la suerte" que se convirtió en símbolo de buen augurio.

Conchita Badia va ser molt més que una gran intèrpret: pianista, soprano i pedagoga, va deixar una empremta profunda en la música del segle XX. Mestra de veus com la de Montserrat Caballé i musa de compositors com Granados, Falla o Pau Casals, el seu talent va generar una confiança artística excepcional, tal com demostren les cartes i partitures que avui es conserven.

Amb motiu dels 50 anys de la seva mort, el 2025 ha estat declarat Any Conchita Badia, una commemoració que culmina amb una exposició oberta fins al 15 de febrer. La mostra reuneix documents històrics, correspondència personal i materials inèdits que situen Badía no només com a figura musical, sinó també com a protagonista cultural i històrica del seu temps.

L’exposició reivindica una dona injustament oblidada, compromesa amb la cultura i amb els valors democràtics, que va exercir d’ambaixadora artística en moments clau, fins i tot durant l’exili. Recuperar la seva veu i el seu llegat és també una manera de reconnectar amb una part fonamental de la nostra memòria col·lectiva.

A les últimes seccions culturals de l’any, el Juan Torres ens recomana tres pel·lícules de l'actor i director Rob Reiner, que ens va deixar a principis de setmana. Els títols que destaca són: 'This is spinal tap', 'Cuando Harry encontró a Sally' i 'La princesa prometida'. La Marta Lozano, per la seva banda, repassa l’agenda musical i ens fa un recull de què ha donat de si el 2025 musicalment. No hi falen els noms de Rosalía i Bad Bunny.

El Govern ha anunciat aquest divendres els primers 20 municipis que es beneficiaran del pla de barris, entre els quals hi ha Barcelona, Lleida, Figueres, Santa Coloma de Gramenet o Mataró.

L’objectiu és regenerar zones vulnerables, combatre la desigualtat i reforçar serveis públics. La inversió prevista en aquesta primera fase és de 412 milions d’euros -finançada per la Genrealitat i els ajuntaments- i les actuacions es faran sobre una superfície on hi viuen més de 270.000 persones.

El pla de barris és una paret mestre per al govern de Salvador Illa que vol resseguir les passes de Pasqual Maragall i José Montilla. El president de la Generalitat és un defensor del municipalisme, perquè considera que el barri és “el quilòmetre zero” de qualsevol projecte polític.

“El barri és el quilòmetre zero de la nostra convivència, felicitat, prosperitat. És en cada barri on ens hi juguem el nostre model de país i és, també, on es defineix la identitat del país i el sentiment de pertinença”, ha assegurat Salvador Illa.

El president de la Generalitat ha anunciat aquest divendres -des de Mataró- els beneficiats de la primera fase del pla. N’hi ha quatre més que es convocaran anualment fins al 2030. La inversió prevista és de 1.600 milions d’euros, entre Generalitat i ajuntaments, però el govern ja dona per fet que haurà d’incrementar el pressupost inicial.

Les obres es concentraran en la remodelació de places, carrers, habitatges, eficiència energètica, millorar equipaments públics, però el cap de l’Executiu ha assegurat que “no només serà pedra, sinó que les inversions aniran més enllà”.

“Invertim en persones per millorar la qualitat de vida de la població”, perquè “les desigualtats són el principal risc que tenen les nostres societats”, ha afirmat Salvador Illa.

El Parlament ha aprovat una nova llei que limita els lloguers de temporada per evitar-ne l’ús fraudulent. A partir d’ara, aquests contractes només es podran fer servir per a usos recreatius o vacacionals, i la resta hauran de tenir una funció plenament residencial, amb preus regulats en zones tensionades. La norma també regula el lloguer d’habitacions, equiparant-lo al d’un pis sencer, amb límits de preu, nombre de persones i requisits clars de justificació, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge i frenar l’especulació.

Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, valora la llei molt positivament perquè, segons ella, "tanca una escletxa que permetia triplicar preus mitjançant lloguers de temporada o d’habitacions". Defensa que la regulació ajudarà a contenir els preus, donar "estabilitat al mercat" i evitar expulsions "massives" de famílies, especialment davant la finalització imminent de molts contractes. Tot i això, considera que la norma és només un primer pas i reclama més mesures, com "prohibir la compra especulativa, establir contractes indefinits i blindar la llei al Congrés".

Per contra, Òscar Gorgues, de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, critica durament la norma i alerta que farà "desaparèixer del mercat el lloguer temporal perquè deixarà de ser rendible". Assegura que no s’ha demostrat amb dades l’existència d’un frau generalitzat i que la llei està carregada d’ideologia. Segons ell, la regulació reduirà l’oferta, augmentarà la tensió del mercat i acabarà perjudicant especialment els col·lectius amb menys recursos, que tindran encara més dificultats per accedir a un habitatge.