Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La setena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW) ha començat aquest dilluns al DFactory de la Zona Franca amb la mirada posada en els sectors emergents i estratègics de l'economia. Enguany, la intel·ligència artificial (IA) ocupa un paper central en un congrés que reuneix empreses, institucions i professionals per analitzar les principals transformacions que marcaran el futur de l'activitat econòmica.

Organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), el BNEW 2026 comptarà amb 270 ponents, més d'un centenar d'empreses emergents, 50 sessions i més de 50 activitats paral·leles. L'esdeveniment ofereix un ampli espai per al networking i la generació de noves oportunitats de negoci entre els diferents actors de la nova economia.

Durant els dies del congrés, els participants abordaran qüestions relacionades amb la innovació, la transformació digital i l'aplicació de tecnologies disruptives en sectors clau per al desenvolupament econòmic.

L'acte inaugural ha tingut lloc aquest dilluns al matí al DFactory i ha anat a càrrec de la directora general del CZFB, Blanca Sorigué; el president del CZFB, Pere Navarro; el delegat del govern central a Catalunya, Carlos Prieto, i el tinent d'alcalde d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls. Els representants han destacat el paper de Barcelona com a motor d'innovació i com a punt de trobada internacional per als sectors vinculats a la nova economia.

La primera jornada del congrés culminarà aquest dilluns a les 19.00 hores amb l'entrega dels Premis BNEW, que reconeixeran les startups més innovadores en vuit àmbits de la nova economia. L'acte estarà presidit per l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i servirà per posar en valor el talent emprenedor, la innovació i la capacitat transformadora de les empreses emergents que impulsen nous models de negoci.

Catalunya ha iniciat aquest dilluns, 5 d’octubre, la campanya de vacunació contra la grip i la Covid. La vacunació es farà de manera esglaonada, començant pels col·lectius més vulnerables. A partir del 26 d’octubre, la campanya s’ampliarà a la resta de persones majors de 60 anys, als grups de risc i als professionals dels serveis essencials. Segons el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ja hi ha més de 160.000 persones programades per rebre la vacuna.

Esteve Fernández ha explicat a La Ciutat, que el Departament de Salut afronta la campanya amb l’objectiu d’arribar a aproximadament un milió i mig de persones vacunades contra la grip i gairebé un milió contra la Covid. “L’afrontem amb moltes ganes de poder vacunar quantes més persones millor en aquests grups”, ha assegurat Fernández, que ha recordat que la campanya de l’any passat va obtenir bons resultats.

El responsable de Salut Pública ha detallat que enguany les agendes s’han obert abans, des del mes de juliol, una novetat que ha permès programar vacunacions coincidint amb visites mèdiques habituals.

Fernández ha explicat que durant les darreres setmanes s’ha detectat un repunt de les infeccions respiratòries, relacionat sobretot amb els rinovirus i, en menor mesura, amb la grip i la Covid.

Aquest increment s’ha produït, en part, després dels viatges a l’hemisferi sud, on els virus circulaven amb més intensitat, i també amb l’inici del curs escolar. Tot i això, el secretari de Salut Pública ha remarcat que els nivells actuals encara es troben per sota del llindar epidèmic.

La previsió és que els casos de grip augmentin durant les pròximes setmanes i que el pic arribi coincidint amb Nadal o a finals d’any. “No és com l’any passat, que venia avançat”, ha indicat Fernández.

La principal via per demanar cita és La Meva Salut, tant a través de l’aplicació mòbil com del web. També es pot sol·licitar al centre d’atenció primària o mitjançant el portal de cites de la Generalitat.

Les persones majors de 60 anys ja poden demanar hora, tot i que la vacunació per a aquest grup començarà a partir del 26 d’octubre.

A partir del 16 de novembre també s’habilitarà la vacunació espontània als CAP, per a les persones que no hagin pogut programar una cita prèvia o tinguin dificultats d’horari.

La campanya programada s’allargarà fins al 18 de desembre, però les vacunes estaran disponibles als centres sanitaris fins a finals de març. Fernández ha animat la ciutadania a vacunar-se i a no esperar que arribi el pic de circulació dels virus: “Si rebem la vacuna estarem preparats quan arribi la densitat del virus a partir de mitjans de desembre o finals de mes”.

Protecció Civil ha enviat aquest dilluns al matí un missatge ES-Alert als telèfons mòbils del Maresme i del Vallès Oriental davant la previsió de pluges localment intenses durant les pròximes dues hores, fins a les 10h.

L’avís demana extremar les precaucions, especialment en els desplaçaments, i evitar acostar-se a rieres, torrents i zones inundables. El Servei Meteorològic de Catalunya ha advertit de la possibilitat de noves tempestes al litoral i prelitoral central, en unes comarques que ja han estat de les més castigades durant el temporal del cap de setmana.

Les afectacions del temporal també han tingut impacte en l'activitat educativa. A Granollers s'han suspès les classes aquest dilluns com a mesura preventiva davant les conseqüències de les fortes pluges i les incidències registrades durant les darreres hores al municipi i al conjunt del Vallès Oriental.

Les conseqüències de les pluges continuen sent visibles a la xarxa viària catalana. Segons el Servei Català de Trànsit, hi ha quatre carreteres tallades i cinc més amb restriccions o carrils inhabilitats.

Els principals talls afecten la BV-5159 entre la Roca del Vallès i Vilanova del Vallès, la C-1415a a Castellar del Vallès, la C-352 entre les Franqueses del Vallès i Canovelles i la GI-882 a Blanes.

A més, hi ha afectacions a la C-17 entre Lliçà d'Amunt i Parets del Vallès, a la C-35 a Vidreres, a l'N-150 a Terrassa i a diverses carreteres de la Costa Brava, on es dona pas alternatiu. Trànsit també demana prudència a la C-58 per la presència de bassals d’aigua.

La xarxa de Rodalies ha iniciat la jornada amb diverses línies afectades pels efectes del temporal. Els trams més perjudicats són els de l’R1, l’R2 Nord, l’R4 i les línies R7, R8 i R11, que funcionen totalment o parcialment amb serveis alternatius per carretera.

A l’R1 no hi ha circulació entre Arenys de Mar i Badalona; a l’R2 Nord el tram afectat és el que uneix Granollers Centre i Sant Celoni; i a l’R4 els autobusos substitueixen els trens entre Manresa i Terrassa Estació del Nord.

Les línies R7 i R8 continuen sense servei ferroviari en tot el recorregut, mentre que l’R11 disposa de transport alternatiu entre Girona i Sant Andreu i entre Portbou i Maçanet-Massanes.

A aquestes incidències s’hi afegeixen problemes tècnics a les pantalles informatives de l’estació de Barcelona-Sants, on Adif treballa per actualitzar manualment la informació als viatgers.

Els Bombers de la Generalitat han atès 139 avisos durant la nit relacionats amb el temporal. Des de l’inici de l’episodi ja n’han gestionat 2.608, la majoria concentrats a les regions metropolitanes de Barcelona i a les comarques gironines.

El telèfon d’emergències 112 ha rebut 8.501 trucades, que han generat 6.267 incidències. Les comarques amb més activitat han estat el Barcelonès, el Maresme i el Vallès Oriental.

Per municipis, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Granollers i Sabadell són les localitats que acumulen més avisos relacionats amb les conseqüències de les pluges.

Protecció Civil manté la petició de màxima prudència mentre es continua monitorant l’evolució meteorològica d’aquest dilluns.

Les acumulacions més destacades es concentren al Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. Així a Cabrils i Teià (Maresme) també s'han superat els 200 litres, amb 231,7 i 207,8, respectivament. A Puig Sesolles, al Vallès Oriental, s'han assolit els 202, 4 litres per metre quadrat. Per sota dels 200, però molt a prop hi ha Malgrat de Mar, amb 199,9; la Roca del Vallès (Vallès Oriental), amb 194,5; i Viladrau (Osona), amb 188,6.

Pineda de Mar, al Maresme, es recupera del temporal després d'haver tingut l'N-II impracticable i haver despertat aquest diumenge amb cases inundades. A Blanes, la inundació a l'Hospital Comarcal de la Selva ha deixat un pam d'aigua a tota la zona d'Urgències i ha obligat a evacuar vint pacients que hi havia a l'interior. La Policia Local, el personal del centre i Protecció Civil han treballat amb escombres i pales per treure l'aigua de l'interior i també netejar la zona d'accés, que ha quedat plena de fang i fullaraca que l'aigua ha arrossegat. Les pluges també han omplert d'aigua i fang diversos equipaments, com la biblioteca Enric Miralles, i baixos d'edificis de Palafolls, al Maresme. També s'han vist molt afectats baixos i locals de ciutats com L'Hospitalet de Llobregat o Cornellà.

Durant tot el matí de diumenge ha preocupat i molt el riu Besòs, al seu pas per les localitats de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. La consellera d'Interior Núria Parlón ha demanat expressament no acostar-se a la llera d'aquest riu. També ha tingut en alerta al Govern el riu Ripoll, que ha crescut moltíssim al seu pas per Montcada i Reixac. Amb tot, Protecció Civil ha enviat un missatge ES-Alert per informar del desbordament dels rius Ridaura i Daró, al Baix Empordà.

Els Bombers han gairebé 2.000 incidències des de l'inici del temporal de pluja, amb registres superiors als 200 litres en diverses poblacions. La majoria dels avisos han arribat de la regió d'emergències metropolitana nord. Per la seva banda, el telèfon d'emergències 112 ha rebut 7.440 trucades per 5.409 incidents.

Aquesta tarda, s'han cancel·lat desenes de vols de Barcelona a Londres, Lisboa, Amsterdam, Florència, Milà, Lió, Manchester, l’Alger, Fes, Tànger, Eivissa, Palma de Mallorca o Dublín. A més, hi ha retards d’entre una i cinc hores en trajectes amb destinació P

Al llarg del diumenge s'han anat recuperant els serveis ferroviaris, aeris i per carretera. Els primers, han registrat incidents notables a l'estació de Sants, on desenes de persones han esperat pacientment l'arribada del seu tren, que en la majoria de casos ha aparegut amb més de tres hores de retard. El temporal de pluja ha provocat cancel·lacions de vols i retards generalitzats durant tot el cap de semtana. Durant hores hi ha hagut unes 10 carreteres tallades.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha explicat que se seguirà treballant en la recuperació dels serveis i que, si tot va com ha d'anar, aquest dilluns es podrà recuperar la normalitat, tot i que encara puguin quedar algunes petites incidències per exemple en carreteres. De cara a la nova setmana, Illa ha dit que es preveuen noves pluges però no un front com el d'aquest cap de setmana. "Ha plogut molt i l'acumulació ens fa ser molt prudents", ha manifestat.

La recerca contra el càncer té també accent català. Carlota Pagès-Geli (Banyoles, 1994), treballa en un laboratori vinculat a la Universitat de Harvard, a Boston, on ha liderat —juntament amb l'investigador brasiler Juliano Ribeiro— un estudi que busca aprofitar les defenses del propi organisme per combatre els tumors.

La recerca se centra en els macròfags, unes cèl·lules del sistema immunitari que tenen la capacitat d'identificar i "menjar-se" virus, bacteris i altres elements perjudicials per al cos. Aquestes cèl·lules també poden actuar contra el càncer, però tenen una característica que les fa especialment complexes: "són molt plàstiques i poden adoptar comportaments diferents en funció de l'entorn que les envolta", diu Carlota Pagés-Geli en conversa amb La Ciutat. A més, explica que "poden ser antitumorals i, alhora, protumorals". Dins d'un tumor, algunes substàncies poden fer que els macròfags acabin afavorint el creixement de les cèl·lules canceroses. L'objectiu de l'equip de la investigadora catalana és aconseguir activar-los de manera específica perquè tornin a actuar com a aliats de l'organisme.

La novetat de la recerca són unes combinacions d’anticossos i noves dianes terapèutiques. Al laboratori, l'equip prova entre 300 i 400 anticossos diferents per identificar quins s'uneixen millor a les cèl·lules tumorals i quins són capaços d'activar amb més eficàcia els macròfags. Una de les principals aportacions de l'estudi és que els anticossos poden reconèixer dues característiques diferents de les cèl·lules tumorals. Aquesta doble identificació permet dirigir millor el tractament i reduir la possibilitat que afecti cèl·lules sanes. Quan un anticòs només detecta una proteïna, es pot unir també a altres cèl·lules de l'organisme. En alguns casos, això pot provocar efectes secundaris, com ara anèmia, si els macròfags ataquen els glòbuls vermells. En canvi, la identificació simultània de dues proteïnes fa que l'anticòs tingui molta més afinitat pel tumor que no pas per les cèl·lules sanes. "És com si dirigíssim la teràpia perquè vagi només al tumor", resumeix la investigadora.

Fins ara, aquesta tècnica s’ha aplicat especialment en models de limfoma sistèmic i de limfoma cerebral. Els resultats obtinguts en models animals són positius, tot i que Pagès-Geli insisteix que la recerca encara es troba en una fase inicial. El seu equip també està estudiant l'aplicació d'aquesta mateixa estratègia en altres tipus de càncer, com ara els tumors de pulmó, mama, pàncrees i còlon. La investigadora explica que ja han identificat noves dianes terapèutiques que estan donant resultats esperançadors en diferents models animals. El pas següent és aconseguir el finançament necessari per iniciar els assajos clínics en humans. Abans d'arribar als hospitals, però, cal superar diverses fases per comprovar que el tractament és segur, que no és tòxic i que ofereix beneficis reals als pacients. Aquest procés pot allargar-se durant anys.

Una persona ha mort a Tordera, al Maresme, a causa de les fortes pluges registrades a la zona. La víctima, de 75 anys, es trobava al camping Caravaning Internacional Costa Brava i li ha caigut un mur a sobre. També s'ha confirmat una segona víctima mortal a Montornès del Vallès, al Vallès Oriental. Es tracta de la persona desapareguda que els Bombers buscaven que en un aparcament particular inundat. Els Bombers també busquen una persona desapareguda que hauria caigut a la riera de Pineda de Mar, al Maresme.

El Govern aixecarà les restriccions per les pluges a l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Vallès Occidental, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, el Ripollès, Osona i el Moianès. En canvi, es mantindran fins a les 14.00 hores a l'Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Maresme, el Pla de l'Estany, la Selva i el Vallès Oriental. La consellera d'Interior Núria Parlón alerta que a les comarques on es recupera la mobilitat s'ha de fer "amb precaució i prevenció" i insisteix a evitar acostar-se a rius i rieres.

L'Agència Catalana de l'Aigua alerta del cabal molt alt del Besòs a Santa Coloma de Gramenet amb prop de 900 m3/s. Protecció Civil demana extremar la vigilància i evitar completament els accessos al Parc Fluvial, lleres i punts baixos. En paral·lel, el riu Tenes a Lliçà de Vall (Vallès Oriental) i la riera de Mogent a Montornès del Vallès també freguen els 200 m3/s i sobrepassen el llindar d'alerta per risc hidrològic. D'altra banda, el Llobregat va moderant el seu cabal a Sant Joan Despí amb 330 m3/s, després que hagi fregat els 410 m3/s a primera hora del matí. Finalment, la Tordera baixa amb un cabal més moderat i a Sant Celoni s'assoleixen els 93,5 m3/s.

El telèfon d'emergències 112 ha rebut fins a les 7 hores d'aquest diumenge un total de 5.156 trucades per les fortes pluges, amb un total de 3.598 incidents registrats. Els municipis de Barcelona (1.568) i L'Hospitalet de Llobregat (725) han estat els que han registrat més avisos. Per comarques, el 50,74% de les trucades s'han rebut des del Barcelonès; el 14,33%, des del Maresme; l'11,2% des del Vallès Occidental, i el 10,4%, des del Vallès Oriental.

Un total de 17.654 clients es troben sense subministrament elèctric a causa de les fortes pluges de les últimes hores, segons ha informat Protecció Civil. Hi ha 220 incidències a la xarxa elèctrica. Els municipis amb més afectació són Barcelona, amb 4.299 clients; Badalona, amb 3.056, i Santa Coloma de Gramenet, amb 1.141. Els equips treballen per restablir el servei al més aviat possible.

Més de la meitat de la població mundial viu actualment en ciutats, una proporció que, segons l'Organització Mundial de la Salut, s'aproparà al 70% l'any 2050. En aquest context, la manera com es dissenyen els carrers, els edificis i els habitatges té una relació cada vegada més estreta amb el nostre benestar físic i emocional. Aquesta és una de les idees que ha posat sobre la taula Clara Rius, arquitecta de Ahead Barcelona Healthcare Architecture i sòcia de Wemind Cluster, una agrupació d'organitzacions i entitats que treballen per promoure la salut mental, l'envelliment actiu i el benestar de les persones.

Diferents estudis han analitzat la relació entre la vida urbana i la resposta de l'organisme davant de situacions d'estrès. Una recerca publicada a la revista científica Nature va observar que les persones que viuen a la ciutat presenten una resposta més intensa en algunes àrees cerebrals vinculades amb l'estrès i la regulació emocional. Aquesta mena d'estudis no demostra que viure en una ciutat provoqui directament ansietat o depressió, però sí que apunta que determinades característiques de la vida urbana poden mantenir el cervell en un estat d'alerta més gran. Un dels factors més importants és el soroll. Una revisió sistemàtica de 13 estudis va concloure que les persones especialment molestes pel soroll presentaven aproximadament un 23% més de risc de depressió i un 55% més de risc d'ansietat, tot i que els autors remarquen que encara cal més recerca per confirmar una relació causal directa. En canvi, el contacte amb la natura sembla tenir un efecte protector. Una metaanàlisi publicada l’any 2023 va trobar una associació entre una major exposició a zones verdes i una reducció dels símptomes d'ansietat i depressió.

Per a Clara Rius, no existeix un espai ideal que serveixi per a tothom. Les necessitats varien segons la persona i segons l'ús que es fa de cada edifici. No és el mateix dissenyar un hospital, una escola, una biblioteca, una residència o un habitatge. Per això, l'arquitecta defensa que l'objectiu principal hauria de ser crear "espais que no facin mal". "Un espai pot tenir un efecte negatiu sobre les persones", afirma. Prendre consciència d'aquesta responsabilitat hauria de permetre als arquitectes i dissenyadors posar el benestar de les persones al centre dels projectes.

Un exemple clar són els hospitals. Rius explica que molts centres construïts durant la segona meitat del segle XX es van dissenyar amb materials freds, colors blancs i grans estructures pensades des d'una perspectiva eminentment tecnològica i funcional. Amb el temps, però, s'ha vist que aquests entorns poden resultar agressius i poc acollidors, tant per a les persones ingressades com per als familiars i els professionals que hi treballen. En un hospital, recorda Rius, hi ha persones que passen moltes hores sotmeses a situacions d'una gran intensitat emocional, especialment en espais com les unitats de cures intensives. Per això també cal crear espais de treball tranquils, que facilitin la concentració, redueixin la tensió i permetin als professionals desenvolupar la seva tasca en millors condicions.

En el cas dels habitatges, Clara Rius defineix la llar com "un espai sagrat": el lloc íntim i privat on les persones haurien de poder sentir-se protegides i adaptar l'entorn a les seves necessitats. La llum natural, la ventilació, una temperatura confortable, el contacte amb l'exterior, la presència de materials agradables i la possibilitat de disposar d'espais de privacitat són alguns dels elements que poden contribuir al benestar emocional. També hi ha una dimensió subjectiva. Mentre que algunes persones se senten còmodes en espais grans i oberts, d'altres prefereixen ambients més petits i recollits. Per això, l'arquitectura hauria de ser capaç d'interpretar les necessitats de cada persona.

La negativa a participar en excursions i colònies escolars continua guanyant adhesions entre els docents catalans, mentre el conflicte amb el Departament d'Educació es manté obert. Segons els impulsors de la iniciativa, prop de 1.400 centres educatius ja s'han sumat a aquesta campanya. Els sindicats defensen la legitimitat de l'acció, però les empreses del sector del lleure auguren una caiguda del 80% de la seva activitat i diverses veus alerten de l’impacte que pot tenir en els alumnes.

La iniciativa va començar el curs passat, coincidint amb les mobilitzacions dels docents per reclamar millores laborals. Els mestres i professors denuncien que durant més d'una dècada han assumit la responsabilitat d'acompanyar l'alumnat en sortides i colònies, amb les hores extres que això suposa, sense percebre cap remuneració addicional. Davant les protestes, Educació va introduir el curs passat una compensació econòmica de 50 euros per nit i ara han ofert també donar un dia de festa a canvi d'anar de colònies. Tanmateix, els sindicats consideren que això és insuficient. A més, aquesta mateixa setmana, representants d'USTEC, la CGT i la Intersindical han denunciat "pressions" per reprendre aquestes activitats.

La desaparició o reducció de les excursions i colònies ha encès les alarmes entre diferents actors de la comunitat educativa. La Síndica de Greuges ja va demanar a l'inici de curs que les mobilitzacions del professorat no repercutissin en unes activitats que considera part integral del procés educatiu.

En la mateixa línia es manifesta l'aFFaC, la federació que agrupa associacions de famílies d'alumnes de Catalunya. L'entitat defensa que les sortides escolars no poden ser enteses com un complement opcional, sinó com una eina pedagògica integrada en els projectes educatius dels centres. Per això reclama al Departament que garanteixi la seva continuïtat. L'organització també demana a les famílies que no assumeixin l'organització directa de colònies o activitats substitutòries, una possibilitat que ja s'ha començat a plantejar en alguns centres.

Tant la Síndica com l'aFFaC coincideixen a assenyalar que els principals perjudicats per aquesta situació són els alumnes que venen de famílies amb menys recursos. Les dues institucions recorden que, per a molts infants, les activitats escolars representen l'única oportunitat de fer visites culturals o passar uns dies fora del seu entorn habitual. Sense aquestes experiències, alerten, hi hauria alumnes que potser no sortirien pràcticament mai del seu barri o poble.

El psicopedagog Òscar Flores, professor de la Universitat de Lleida, reconeix el valor pedagògic de les activitats fora de l'aula quan estan vinculades a objectius educatius clars. Tot i això, considera que la seva absència no implica necessàriament una pèrdua significativa, sempre que els aprenentatges es treballin per altres vies.

Una opinió diferent defensa Pere Soler, pedagog i catedràtic de la Universitat de Girona. Segons Soler, l'educació més enllà de l'aula és crucial. Per exemple, diu, les colònies ofereixen contextos de convivència i relació entre alumnes difícils de reproduir en el dia a dia escolar. Per aquest motiu, considera que la supressió d'aquestes activitats sí que comportarà una pèrdua educativa durant aquest curs.

Soler també insisteix que els estudiants més vulnerables seran els més afectats, ja que sovint no disposen d'alternatives similars fora de l'escola, com ara campaments, casals o viatges familiars.

El conflicte també té conseqüències econòmiques. L'Associació Catalana d'Empreses de Lleure, Educació i Cultura (ACELLEC) calcula que la seva activitat ha disminuït un 80% aquest curs. El gerent de l'entitat, Pep Montes, explica que el Govern els ha promès ajudes per compensar les pèrdues, tot i que encara no s'ha obert el procediment per sol·licitar-les. El sector dona per perdut el primer trimestre, tradicionalment un dels períodes amb més activitat, i observa amb incertesa les perspectives del tercer trimestre, un altre moment important per a la seva facturació.

Més enllà de les dificultats econòmiques, Montes lamenta la "incomprensió" que senten per part dels sindicats de docents. Els recorda que l’associació fa anys que reclama al Departament que aquests professionals rebin una compensació econòmica satisfactòria per fer sortides i colònies. En definitiva, els diu que estan al mateix vaixell, perquè també comparteixen les seves reivindicacions.

D'altra banda, l'entitat reclama que les sortides escolars quedin incorporades de manera explícita als currículums i a la programació oficial dels centres educatius. Una demanda que comparteix Pere Soler, que considera que aquestes activitats es troben actualment en una mena de "llimb jurídic": formen part de la realitat educativa però no disposen d'un encaix normatiu prou clar.