En aquest episodi, converso amb en Jordi Surigué Tordera, biòleg, microbiòleg i tecnòleg dels aliments, que també explora la seva vessant creativa a través de l’escriptura amb el seu projecte Alternativa Escrita .

A partir del seu propi relat, ens endinsem en el procés d’imaginar: com neixen les idees, com es construeixen escenes i com la intuïció conviu amb un cert ordre dins del caos creatiu. Parlem d’escriure com a vàlvula d’escapament, com una manera de deixar anar allò que passa per dins, sense necessitat d’explicar-ho tot ni de donar-li una forma perfecta.

Al llarg de la conversa, explorem la relació entre lectura i escriptura, la importància de retallar per trobar l’essencial, i com la imaginació, visual en el seu cas, es nodreix de la quotidianitat, la natura i les escenes més simples del dia a dia.

També apareix una idea clau: la ment no distingeix del tot entre el que imaginem i el que vivim. I això obre una porta interessant per entendre el valor de crear mons, històries i possibilitats.

Un episodi per comprendre millor la creativitat, l’escriptura i aquesta capacitat tan humana de donar forma al que encara no existeix.

Blog Alternativa Escrita

Careta d'entrada i de sortida - Veu de Clara Borrell Farró (@claraborrell_locutora)

En aquest cinquè episodi, poso el focus en la necessitat que té el cervell de saber què passarà i com la incertesa activa tot un conjunt de mecanismes biològics orientats a protegir-nos.

Parlo de per què el cervell anticipa constantment amb la participació de diferents estructures, de per què aquesta anticipació ens pot deixar amb el cap ple, el cos tens i una sensació de cansament difícil d’explicar.

També exploro com aquesta incertesa es viu al cos, com es pot convertir en un bucle de pensament i quines petites accions poden ajudar a aportar una mica més de claredat i regulació.

No podrem eliminar la incertesa, però si, entendre-la millor, sostenir-la amb més criteri i relacionar-nos-hi d’una manera més amable.

Careta d'entrada i de sortida - Veu de Clara Borrell Farró (@claraborrell_locutora)

Inauguro l'espai de Ments Inspiradores per tal de donar a conèixer aquelles ments que admiro i m'inspiren.

En aquest episodi, converso amb la Clara Borrell sobre la relació entre la ment, la veu i l’experiència quotidiana. A partir del seu propi relat, explorem com el cervell construeix patrons entre el caos i la rigidesa, i com aquests es reflecteixen en la manera de pensar, parlar i habitar el dia a dia.

Al llarg de la conversa, descobriràs com la veu està profundament vinculada a l’emoció, com ens delatem a través del to i la fluïdesa, i com processos com la memòria o els canvis de la mitjana edat impacten en la manera com ens expressem i ens percebem.

Un episodi amb experiència real i mirada neurocientífica per entendre millor com funciona la nostra ment en situacions quotidianes, i per obrir una escolta més conscient cap a una mateixa.

Careta d'entrada i de sortida - Veu de Clara Borrell Farró (@claraborrell_locutora)

En aquest episodi especial, exploro com els referents femenins —mares, mestres, escriptores, amigues o germanes— deixen empremta en el nostre cervell i contribueixen a modelar la nostra identitat.

A partir d’experiències personals i d’explicacions accessibles de neurociència, descobriràs com el cervell aprèn observant els altres, com decideix quines persones són significatives i com integra aquests referents en la nostra memòria i motivació.

Un episodi que combina ciència, memòria i emoció per recordar-nos que moltes de les persones properes que ens han inspirat continuen vivint dins el nostre cervell.

Careta d'entrada i de sortida - Veu de Clara Borrell Farró (@claraborrell_locutora)

Agraïment molt especial a les persones voluntàries que han compartit amb mi i nosaltres les dones de la seva vida.

Moltes gràcies Clara, Marta, Joseph, Esther, Mel, Marosa, Alexandra, Zente, Yolanda, Núria M., Laia, Lídia, Olga R., Sonia, Amparo, Sandra, Nuria Z., Paloma, Dolors, Judit, Aida i Olga C. !

En aquest episodi observo què passa quan la cara queda en silenci: quan caminem pel carrer, anem en transport públic o estem soles i no expressem res de manera conscient. Parlo de la quantitat de músculs facials que sostenen aquesta “cara de no res”, del paper de la propiocepció i de com el rostre envia informació constant al cervell sobre l’estat intern.

Exploro també què passa quan introduïm petits canvis per entendre millor com cos i cervell es regulen mútuament..

Careta d'entrada i de sortida - Veu de Clara Borrell Farró (@claraborrell_locutora)

En aquest primer episodi, poso en qüestió la idea que l’estrès sigui el dolent de la pel·lícula i el miro com el que realment és: una resposta biològica intel·ligent del cos. Parlo de què passa al sistema nerviós quan detectem perill —real o imaginat—, del paper del cortisol i de per què l’estrès sostingut ens fa pensar pitjor, reaccionar més i sentir-nos més cansades. No per eliminar l’estrès, sinó per entendre’l millor, escoltar què ens està dient el cos i començar a mirar-nos amb comprensió.

Careta d'entrada i de sortida - Veu de Clara Borrell Farró (@claraborrell_locutora)

Introducció i benvinguda al pòdcast Una Ment de Nassos.

En què consisteix i què hi trobaràs a dins?