Per molts, el gran mestre, pel rigor, la tècnica i la permanència als escenaris sense mostres de decadència. Tot un catedràtic al servei del drama líric francès, de moltes pàgines del belcanto romàntic i, ocasionalment, de Verdi i de Mozart, amb un timbre i una personalitat úniques.

Una de les sopranos més versàtils de la seva generació, sempre al servei de l'expressió dramàtica, sense deixar de banda la musicalitat i la fidelitat al que estava escrit a les partitures. Una soprano de projecció internacional i de repertori prolífic que va incloure també òpera del segle XX.

Tenor de veu dúctil i de timbre preciós, va ser l'equilibri perfecte entre Corelli i Del Monaco pel vellut del seu color vocal. De vida artística llarga i coherent amb el gran repertori italià, va ser per molts el gran mestre que va marcar futures generacions.

Un dels millors barítons de la seva generació, amb una vida llarga damunt dels escenaris i sempre militant de la coneguda com a "parola scenica" de Verdi. Precisament, el compositor italià ha estat el principal referent en les interpretacions d'aquest gran artista.

Va despertar passions arreu on cantava i molts li van bastir una rivalitat amb Maria Callas més exagerada que no pas real. Els qui la van escoltar en directe sempre han dit que les gravacions no han fet justícia a la seva veu poderosa, voluminosa i rica en harmònics.

Exemple prototípic de baix baríton o basso cantante, Raimondi exemplifica també les grans virtuts del "cantactor". I això s'ha demostrat en diverses col·laboracions cinematogràfiques, especialment el mític "Don Giovanni" dirigit per Joseph Losey el 1979. Però Raimondi ha estat molt més que això i ho explorem en aquest programa.

Tot i que el final de la seva carrera s'ha vist tacat per alguns escàndols, no hi ha dubte que estem davant del cantant d'òpera més cèlebre i mediàtic dels darrers cinquanta anys. A una veu de gran qualitat s'hi suma la versatilitat expressiva i la capacitat d'adaptar-se a diversos repertoris, que inclouen actualment la corda de baríton.

Soprano amb un timbre innegablement metàl·lic, la cantant sueca va ser l'artista referencial per abordar els grans papers de soprano dramàtica en òpera alemanya, especialment Wagner, sense oblidar Richard Strauss. Però el repertori italià també va ser proper a la gran Nilsson, com descobrirem en aquest programa.

Quan es parla del "baríton Verdi", un dels noms indispensables és el de Piero Cappuccilli, un cantant que va exercir art i mestratge arreu del món. "Macbeth", "Nabucco" o "Rigoletto" van ser alguns dels seus plats forts, sense oblidar els drames romàntics de Donizetti o algunes pàgines veristes.

L'altra gran Marilyn de la cultura nord-americana: la mezzosoprano Marilyn Horne va compaginar el repertori barroc i del bel canto rossinià amb pàgines de tall més dramàtic. I sempre amb un rigor tècnic i un domini inapel·lable del seu instrument.