Una tarda a l'òpera

De nou al costat del llibretista Joseph Gregor, Strauss va tornar a mirar cap al substrat mitològic de la Grècia clàssica, ara a partir de la pluja d'or que xopa Dànae, futura mare de l'heroi Perseu.

La fascinació per la Grècia clàssica havia estat una constant en la cultura germànica des de la segona meitat del segle XVIII. En temps del nacionalsocialisme, l'atracció per l'hel·lenisme es va perpetuar. "Dafne" n'és una bona mostra, amb una escena de metamorfosi senzillament extraordinària.

El posicionament de Richard Strauss davant de la guerra i el militarisme presenta no poques ambivalències. Fos com fos, el pacifisme fa acte de presència en una òpera com "Dia de pau" ("Friedenstag").

Revestida per la polèmica en plena eclosió del nazisme, "La dona silenciosa" va suposar la primera (i malauradament única) col·laboració entre Richard Strauss i l'escriptor Stefan Zweig, a partir d'una comèdia de Ben Jonson, contemporani de Shakespeare.

La mort de Hugo von Hofmannsthal va deixar orfe Richard Strauss d'un dels llibretistes més genials de la història de l'òpera. "Arabella" marca el final d'aquella extraordinària col·laboració.

Què li va passar a Helena, esposa de Menelau i raptada per Paris, després de la guerra de Troia? Quines van ser les conseqüències d'aquell adulteri? Va seguir fent estralls la bella Helena? Hofmannsthal i Strauss ens ho expliquen en aquesta poc prodigada òpera, "Die Ägyptische Helena".

Col·locada exactament a l'equador de la producció de Strauss i amb llibret propi, "Intermezzo" és una comèdia burgesa construïda sobre el característic cant conversacional del compositor bavarès.

Fascinant i voluptuosa, "Die Frau ohne Schatten" --amb llibret de Hofmannsthal-- és una de les obres de gran format de Richard Strauss. I una de les més difícils d'interpretar i d'escenificar.

En la primera de les incursions de teatre dins del teatre i, novament, amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal, "Ariadne auf Naxos" és una veritable capsa de sorpreses, amb un regust deliciosament neoclàssic.

Hofmannsthal i Strauss van mirar enrere sense ira, allunyats de la violència de "Salomé" i d'"Elektra" per centrar-se en la Viena del segle XVIII. "El cavaller de la rosa" és una comèdia burgesa de regust nostàlgic, revestida amb suggerent neoclassicisme i amb un protagonista d'excepció: el pas del temps, personificat en la Mariscala.