Pulcra, delicada i versàtil, la soprano Mirella Freni va desplegar al llarg de la seva carrera una coherència gens renyida amb un repertori prolífic, des de Mozart fins a l'òpera russa, passant pel Romanticisme, el verisme i l'òpera francesa.

Segurament, el cantant més estimat dels que han trepitjat els nostres escenaris. La de Jaume Aragall ha estat definida per molts com la "veu d'or". Admirat per públic, crítica i col·legues, la robustesa i el lirisme de la vocalitat del tenor barceloní fan que sigui de les que deixen empremta.

Si la Callas era la Divina, l'australiana Joan Sutherland va ser la Stupenda. Intèrpret del bel canto romàntic italià, va ser una soprano liricolleugera d'inqüestionable destresa tècnica i sensibilitat de rellotgeria. Al costat del seu marit, el director Richard Bonynge, va protagonitzar vetllades inoblidables d'òpera arreu del món.

Una joguina trencada, per la mort prematura i per accident, pocs dies abans de complir 36 anys. Fritz Wunderlich tenia una veu bellíssima i es va convertir en intèrpret incontestable d'òperes de Mozart, de les quals va deixar gravacions inoblidables.

Heldentenor per antonomàsia, el seu timbre heroic tenia brillantor i lirisme. I va ser un intèrpret wagnerià de referència, dins i fora de Bayreuth. Les seves versions de papers com Tannhäuser, Parsifal, Siegmund, Siegfried o Walther van deixar empremta.

Considerada una de les millors mezzosopranos alemanyes de tots els temps, aquesta berlinesa internacional va protagonitzar glorioses representacions operístiques i liederabend arreu. El repertori, ampli, va incloure música germànica, italiana i francesa.

Romanesa universal, Ileana Cotrubas és un dels exemples de soprano lírica més perfectes, gràcies a una tècnica depurada i a una exquisida sensibilitat. Tècnica i sensibilitat que va saber posar al servei d'un repertori ampli i versàtil, de Mozart al verisme, passant pel romanticisme de Verdi.

Per molts, el gran mestre, pel rigor, la tècnica i la permanència als escenaris sense mostres de decadència. Tot un catedràtic al servei del drama líric francès, de moltes pàgines del belcanto romàntic i, ocasionalment, de Verdi i de Mozart, amb un timbre i una personalitat úniques.

Una de les sopranos més versàtils de la seva generació, sempre al servei de l'expressió dramàtica, sense deixar de banda la musicalitat i la fidelitat al que estava escrit a les partitures. Una soprano de projecció internacional i de repertori prolífic que va incloure també òpera del segle XX.

Tenor de veu dúctil i de timbre preciós, va ser l'equilibri perfecte entre Corelli i Del Monaco pel vellut del seu color vocal. De vida artística llarga i coherent amb el gran repertori italià, va ser per molts el gran mestre que va marcar futures generacions.