Avui vull fer un petit homenatge sentit als grans comunicadors d’aquest país. Homes i dones que, des de la ràdio, la televisió, la premsa i ara també les noves plataformes digitals, han marcat camins i han estat referents per a mi i per a molta gent. Per mi, la ràdio ha tingut una importància cabdal: m’ha acompanyat sempre, ha estat una escola de vida i un refugi de companyia i de paraula. La televisió, en menor mesura, també ha tingut un paper destacat, portant-me imatges i moments que han quedat gravats. Gent com l’Antoni Bassas, en Joaquim Maria Puyal, en Jordi Basté, la Mònica Terribas, la Gemma Nierga, la Lídia Heredia, l’Helena García Melero… i tants d’altres. No pararia mai de donar noms, perquè cadascun d’ells ha deixat empremta amb el seu estil i la seva manera d’entendre la comunicació. Persones que amb la seva manera de parlar, d’explicar, de transmetre, han aconseguit connectar amb l’ànima d’aquest petit gran país que és Catalunya. Ells i elles han estat mestres d’ofici, exemples d’honestedat, de passió i de rigor. I el més bonic de tot és que, mentre en recordem i reconeixem els que han deixat una petjada inesborrable, també veiem com en van sorgint de nous, amb frescor i amb ganes de continuar fent gran la comunicació catalana. Aquest homenatge és per tots ells: pels que ja hi són, pels que vindran, i pels que sempre ens acompanyaran a través de la seva veu i del seu record.

ajose manchado (@josetemp33) / X

jose manchado (@josetemp33) / X