Vida verda

Són les crides característiques de la tardor a la muntanya. Els cérvols en cel bramen per disputar-se la femella, mentre les daines comencen el ritual de la Ronca amb el mateix objectiu. La biòloga sonora Eloïsa Matheu fa temps que les grava i ens explica els moments més especials. Connectem amb Maria Ricart guia de Mon Natura Pirineus perquè ens parli dels guiatges a l'escolta i visualització de les brames. Escoltem també els Ibis que tornen ara a Cadis després de 400 anys, una espècie d'au que es considerava gairebé extingida. 

Les expectatives de la 37ht America's Cup, que es celebra a Barcelona, han caigut en picat. Això només pel nombre d'espectadors, però no en el moviment de negoci.

Claudia Custodio de l'ODG considera preocupant que el Govern no abordi l'emergència climàtica en moviments de capital estranger com el que genera aquesta competició. Albert València, portaveu de la plataforma No a la Copa Amèrica, comprova que la previsió d'èxit de la competició era un engany i que es van crear falses expectatives que només han beneficiat a negocis multinacionals.

La decisió del nou Govern d'obrir la proposta d'ampliació de l'Aeroport del Prat és, per Joan Manuel Llano, portaveu del moviment ZeroPort, esquizofrènia política. 

Reunim les principals veus que alerten dels impactes ambientals i socials que ja tenen la celebració de la Copa Amèrica de Vela i la proposta d'ampliació de l'Aeroport del Prat.

En clau d'Emergència Climàtica ho planteja Claudia Custodio de l'Observatori pel Deute en la Comunicació, com a col·laboradors del programa i convidem Albert Valencia, portaveu de la Plataforma No a la Copa Amèrica i Joan Manuel Llano, portaveu de la Plataforma ZeroPort.

La biòloga sonora Eloïsa Matheu proposa paisatges sonors de la tardor, amb la brama de cérvols i parlant amb la guia de natura Maria Ricart de MonNatura Pirineus. Escoltem la ronca de la Daina i coneixem l'extraordinària aventura dels Ibis per lluitar contra l'extinció. 

La proliferació de models d'energies renovables amb tendència extractivista provoca rebuig social, sobretot entre la població que es veu directament afectada. Amb la nostra experta en energies Joana Mundó analitzem perquè passa i perquè els tipus d'instal·lacions d'energia renovable s'haurien d'adaptar al territori on s'han d'instal·lar.

El projecte Tàndem, en el que participa Federica Giardina, analitza com haurien de ser les polítiques de transició energètica perquè siguin justes. L'advocat Jaume Moya és impulsor de Eudemon, tot i no agradar-li ara va pels pobles apagant els focs que provoquen els projectes de renovables que es volen instal·lat a la Península.

Hi ha pobles que tenen al costat un gran parc eòlic, amb grans torres que transporten l'energia i a casa no els arriba bé la llum i pateixen pobresa energètica.

La nostra activitat humana vinculada al consum energètic junt a la fabricació i ús desmesurat de plàstic d'un sol ús, provoca situacions com les que es viuen cada final d'estiu. Segons dades de la Conselleria de Medi Ambient cada any a Catalunya moren 700 aus per culpa de les línies elèctriques mal instal·lades, unes 300 són cigonyes blanques en migració. La gestora de fauna silvestre Júlia Ferrer i Adrià Compte president de Naturalistes de Girona n'han trobat 70 aquest estiu, només en cinc dies.

Mentre, l'investigador Edgar Bernat Ponce de la Universitat de Valencia mostra la seva preocupació davant l'estudi que demostra com els nius de les aus ja tenen un 20% de plàstic en la seva creació. El pitjor és que no es coneixen, encara que s'intueixen, els efectes nocius que pot tenir en la cadena tròfica.

Naturalistes i especialistes en fauna salvatge han trobat 70 cigonyes mortes al costat de torres d'alta tensió a Catalunya aquest estiu. El fenomen es repeteix cada estiu quan els ocells estan en plena migració. Parlem amb Júlia Ferrer fotògrafa de natura i amb Adrià Compte membre de Naturalistes de Girona.

Amb Joana Mundó analitzem els conflictes que provoca l'anunci d'instal·lació d'energies renovables amb model extractivista.

Coneixem la feina del projecte Tandem i parlem amb Jaume Moya, d'Eudemon, sobre la seva feina de mediador de conflictes ambientals. 

Ja està demostrat que viure en contacte amb la natura reforça la nostra salut i ens fa més resilents davant les situacions que haguem d'afrontar. La psicòloga i especialista en educació ambiental Irene Cervera és la nova col·laboradora del programa.

Parlem de la nova trobada de la Taula Salut i Natura que es farà en breu, entrevistant Sandra Carrera, directora de la Xarxa per la Conservació de la Natura.

Informem sobre l'exposició a la Sala Artur Ramón que uneix art i natura amb el treball de Jordi Ortiz + 373 arbres. 

El 20 de setembre es constitueix la nova Comunitat de Regants del Penedès, la primera sense cap riu ni canal associats, una experiència que farà servir aigua depurada per regar. Robert Savé, investigador emèrit de l'IRTA ha coordinat administració, pagesia i entitats lligades a la meteorologia i la crisi climàtica. Per ell la sortida passa per tornar a l'ofici de pagès i posar solucions als riscos socials i de despoblació que poden afectar el territori.

Josep Esteve, d'Unió de Pagesos, destaca que la verema quedarà per sota de l'any passat i que no es podran permetre un altre any com el 2024. Marc Prohom, cap de l'Area de Meteorologia del Meteocat recorda que la sequera és un dels riscos climàtics més evidents i que serà més persistent sobretot a la nostra zona, és necessària l'adaptació. Continuem en una anomalia d'augment de temperatura d'1,5º respecte a la mitjana. 

El proper 20 de Setembre s'inaugura una nova Comunitat de Regants, la del Penedès, la primera sense cap riu ni canal associats. Ha estat necessària per atendre la situació de sequera que pateix la zona i assegurar la vinya en un futur. En parlem amb Robert Savé investigador emèrit de l'IRTA, Marc Prohom cap de Meteorologia de Meteocat i Josep Esteve, coordinador territorial de l'Area Metropolitana d'Unió de Pagesos.

La psicòloga i experta en salut i educació ambiental Irene Cervera s'incorpora al programa per parlar-nos cada mes de la necessitat de reconnexió natural i com l'art i la cultura ens ajuden també a sentir-nos millor quan patim aquesta síndrome de falta de natura. Parlem amb ella de l'exposició de Jordi Ortiz a la Galeria Artur Ramon i amb Sandra Carrera, directora de la Xarxa per la Conservació de la Natura, una de les incitadores de la Taula Salut i Natura. 

Les dades de dos informes que han coincidit en el temps mostren una preocupant davallada de peixos i biodiversitat marina en tots els oceans, amb risc de seguretat alimentària als països del Sud Global, però també una disminució del nombre de papallones a la ciutat de Barcelona.

L'informe sobre l'estat de vida del mar l'ha publicat Nacions Unides i hi ha participat la investigadora Marta Coll de l'Institut de Ciències del Mar, li preocupa que aquesta disminució constant s'hagi accelerat en els darrers anys. Des de l'Observatori Metropolità de Papallones de Barcelona, el seu coordinador Pau Guzmán culpa a la sequera de l'actual disminució, però alerta que en general la tendència ha estat de davallada d'artròpodes en zona urbana.

Hi ha espècies de papallones que ja han desaparegut definitivament. Ambdós coincideixen a dir que la mitigació del Canvi Climàtic, aplicant mesures de reducció de consum humà, és fonamental per retornar la biodiversitat als mars i també incorporar-la a les ciutats.