Ja tenim roadmap de la 7.2, amb tema per defecte nou i amb un nom que trenca setze anys de costum. I mentrestant, la 7.1.1 tapa onze forats de seguretat. Aquest és el capítol on toca actualitzar abans d’acabar d’escoltar.
Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.
Transcripció del programa
Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.
En aquest programa trobaràs la informació del 14 al 20 de setembre del 2026.
Twenty Ten. Twenty Twelve. Twenty Twenty-Five. Setze anys posant l’any al nom del tema per defecte de WordPress. S’ha acabat: el que ve amb la 7.2 es diu Ipsum.
Ipsum, i s’acaba la dictadura del calendari
Amb el tema nou, WordPress trenca una tradició de més d’una dècada de batejar els temes per defecte amb l’any de llançament. A partir d’ara cada tema tindrà nom propi i canviarà quan ho demani el disseny, no quan ho digui el calendari.
La història de darrere té gruix. L’equip portava mesos treballant en un tema molt més ambiciós i expressiu, amb nom en clau Mētis, pensat per lluir tot el que Gutenberg ja permet fer. Van revisar la direcció amb en Matt i el criteri va canviar: el tema que s’empaqueta amb WordPress ha de ser el punt de partida més simple possible, i el disseny elaborat que visqui a part. Mētis continua viva com a projecte independent. Però no entra a la 7.2.
Ipsum agafa el nom del clàssic «lorem ipsum», aquell text de farciment que ocupa la pàgina fins que arriba el contingut de debò. És un llenç en blanc pensat per a blogs, amb línies discontínues que simulen el traç d’un llapis d’editor, un grapat de combinacions tipogràfiques i variacions d’estil que canvien el color de tota la pàgina, imatges incloses. Totes compleixen WCAG AA. Ja te’l pots descarregar i provar des de GitHub, i vés-hi de seguida: la finestra per enviar feedback abans del llançament és molt justa.
La 7.1.1 ja és aquí i aquesta no la deixis per demà
Ja tens WordPress 7.1.1, la primera versió de manteniment de la 7.1. Porta 17 correccions al core, 19 a l’editor de blocs i 11 forats de seguretat tapats. És actualització immediata, i l’anunci hi insisteix.
Això és el que s’ha arreglat:
XSS emmagatzemat a wpautop(), que un visitant sense compte podia explotar a través d’un comentari pendent d’aprovació.A l’HTML API, es podia escapar d’un comentari HTML amb seqüències de tancament abrupte.XSS emmagatzemat en temes amb suport de capçaleres personalitzades.URLs manipulades que instal·laven i previsualitzaven automàticament un tema inactiu des de WordPress.org.Un administrador de lloc podia activar en xarxa un plugin pensat només per a xarxa.Path traversal autenticat al controlador REST de plantilles, reportat per Anthropic.XML-RPC permetia publicar canvis de personalització saltant-se la comprovació de permís per editar CSS.Sobreescriptura arbitrària de posts per part d’un Contributor, també reportada per Anthropic.Una comprovació de permisos absent filtrava el títol d’un post pare privat a través de les metadades de l’adjunt.Divulgació del slug d’un post en esborrany o pendent per part d’un Contributor sense autorització.Qualsevol usuari autenticat podia reassignar el pare d’un comentari, notes incloses.Com sempre, els pedaços s’estan retroportant a totes les branques amb suport, des de la 4.7.
I ara sí, el roadmap cap a la 7.2
L’equip de Core ha publicat el roadmap oficial del cicle. Data prevista: principis de desembre del 2026. I l’avís de sempre, que convé no oblidar: tot això està en desenvolupament actiu, però res garanteix que arribi tal qual. És una llista d’intencions, no de compromisos.
Qui lidera el cicle són les Notes, el sistema de comentaris interns de l’editor, que fa el salt més ambiciós fins ara. Arriba el mode de suggeriments: en lloc de comentar sobre un bloc, proposes directament un canvi de text concret perquè una altra persona l’accepti o el rebutgi. És un pas de gegant cap a una col·laboració molt més directa entre qui edita un mateix contingut. S’hi sumen reaccions amb emoji sobre les mateixes notes i una drecera dedicada a la barra d’eines del bloc per afegir-ne una sense sortir del flux d’escriptura.
Mode sudo: WordPress et tornarà a demanar la contrasenya
L’apartat de seguretat porta tres peces de pes.
El mode sudo. És la més llaminera conceptualment: una funció en fase molt inicial que planteja exigir-te una reautenticació puntual per a accions administratives especialment sensibles, encara que ja tinguis la sessió iniciada. Als sistemes operatius fa dècades que existeix, a WordPress és nou. De moment només hi ha la intenció anunciada, amb la proposta detallada pendent de publicar.La Secrets API, que ja vam comentar quan era una proposta, continua avançant cap a la 7.2. Tindrà suport de WP-CLI des del primer dia, i la interfície d’administració queda per a una versió posterior.Una ronda d’enduriment per a les Application Passwords: millor detecció d’entorns locals davant d’HTTPS, notificacions per correu quan s’afegeix una contrasenya d’aplicació nova, gestió més segura del rol per defecte que se’ls assigna i suport de l’atribut de cookie SameSite.A tot això s’hi suma feina continuada de reforç sobre l’HTML API, perquè WordPress interpreti el marcatge de manera més segura i fiable a tot el nucli.
Amb la IA, fre declarat
El missatge de l’equip sobre la IA és claríssim i, sent justos, una mica frenada. El cicle de la 7.1 va deixar constància que les funcions d’IA han de demostrar primer adopció real i valor pràctic abans de plantejar-se entrar al nucli. Així que tota aquesta feina es continua fent al plugin d’IA, sense cap garantia d’aterrar a la 7.2.
Això és el que s’hi està coent:
Més abilities de WordPress, incloses les primeres d’escriptura i no només de lectura.Actualització de l’adaptador MCP a l’especificació més recent, amb plans de publicar-lo com a plugin normal al directori.Activació d’MCP amb configuració mínima des del mateix plugin d’IA.Experimentació amb WebMCP en fluxos de treball d’agents dins del navegador.Un model d’identitat i delegació perquè els agents tinguin identitat auditable i permisos gestionables al marge dels comptes humans.Context de lloc i directrius editorials reutilitzables entre diferents funcions d’IA.Suport d’embeddings compartit per a cerca semàntica.Streaming de respostes d’IA al client PHP.Learn WordPress estrena curs d’IA
I si tot això et sona a xinès, ja tens per on començar. L’equip de Training ha publicat a Learn WordPress el curs «AI-Powered WordPress», pensat per explicar de manera progressiva tot el que ha anat arribant amb el plugin canònic d’IA des de la 7.0.
S’estructura en quatre mòduls. Els tres primers van dirigits a qualsevol persona que gestioni o publiqui en un lloc WordPress, sigui propietària, redactora, editora o administradora, i no cal saber programar: des de connectar el primer proveïdor d’IA a la pantalla de Connectors fins a fer servir les eines editorials per redactar, resumir i classificar contingut, generar text alternatiu accessible automàticament, moderar comentaris amb anàlisi de sentiment i toxicitat, i controlar què està fent la IA al lloc amb el registre de peticions i les aprovacions de connectors.
El quart mòdul fa el salt cap al desenvolupament. No assumeix experiència prèvia amb PHP, tot i que ajuda haver tocat abans fitxers de tema o de plugin. Cobreix com connectar assistents com Claude o ChatGPT a un lloc mitjançant l’adaptador MCP, com registrar una Ability de WordPress perquè les eines d’IA descobreixin les funcions d’un plugin propi, i com fer servir el WordPress AI Client per llançar prompts des de plugins i temes propis. El curs complet s’estima en unes nou hores, necessites un lloc amb WordPress 7.0 o superior i accés d’administrador, i es tanca amb un bloc sobre bones pràctiques responsables a l’hora de publicar i construir amb IA.
Accessibilitat: quatre fronts de debò
El roadmap destaca quatre feines d’esforç alt en accessibilitat:
Que els avisos de l’escriptori d’administració s’anunciïn correctament a la tecnologia d’assistència i siguin més fàcils de descartar amb el teclat.Introduir tests automatitzats amb axe-core per prevenir regressions.Permetre desactivar del tot la reordenació de metaboxes, que feia temps que donava problemes de complexitat visual i de canvis accidentals al mòbil.Eliminar el mode d’accessibilitat de widgets, per reduir el nombre de modes de gestió diferents que s’han de mantenir.Blocs nous, i un que per fi es fa gran
Arriba un bloc de Llista de Descripció, format per tres blocs estàtics que serialitzen a les etiquetes HTML
, i , seguint el mateix patró de bloc pare i fills que ja fan servir
Tabs o el bloc de Llista. Pensa’l per a glossaris, especificacions tècniques i qualsevol relació de terme i definició.
El bloc d’Icona completa la cerca per paraula clau, de manera que si escrius «hamburguesa», «navegació» o «llista» també trobis la icona de menú. I el bloc de Taula de Continguts, que portava molt de temps en fase experimental, passa a renderitzat dinàmic al servidor per fer-se estable d’una vegada, amb editor i frontend compartint una sola font de veritat sobre els encapçalaments.
La Interactivity API guanya una directiva data-wp-html per renderitzar marcatge des de l’store dins d’una regió interactiva. Compte amb el matís: aquesta primera versió només renderitzarà valors marcats explícitament com de confiança mitjançant asDangerousHTML(), i les cadenes ja sanejades queden per a més endavant. També hi haurà una manera més clara que els blocs observin la navegació del costat del client. I l’actualització a React 19 continua en marxa, tot i que amb poques probabilitats d’arribar a temps a la 7.2.
L’Editor del Lloc s’obre a tercers
Aquest és un dels canvis de fons més importants del cicle. L’Editor del Lloc extensible avança cap a una base nova, construïda sobre el paquet d’enrutament wordpress/boot, i ja és a prop de tenir paritat de funcions amb l’editor actual.
El rellevant no és el redisseny tècnic. És que per primera vegada s’obre a tercers: un endpoint de configuració de vistes al servidor permetrà que els autors de plugins registrin les seves pròpies pantalles i els seus ajustos dins del mateix Editor del Lloc, en comptes d’haver-se de construir una API pròpia des de zero cada vegada. Si desenvolupes plugins, això et canvia la feina. Altres projectes en marxa, com l’edició de navegació, ja s’hi estan recolzant en lloc de duplicar esforços.
El sistema de DataViews i DataForms continua polint l’extensibilitat, amb configuració de vistes i formularis registrada al servidor, i camps i accions també registrables allà. Com a part d’això, l’inspector de la publicació, és a dir, imatge destacada, extracte, estat, data, autor o plantilla, s’està migrant a un DataForm. I ja es demana ajuda per provar aquesta peça en concret.
Els detalls petits de l’escriptori
L’omnibar, que va arribar a la 7.1, continua iterant: substitució de dashicons per icones SVG, millores al command palette i revisió continuada d’accessibilitat.
Hi ha una nova tanda de millores als missatges d’error, que seran més clars, més diagnosticables i amb un botó de copiar per poder-los buscar o compartir sense haver-los de transcriure a mà. Va en la línia dels principis de disseny defensiu que plantejava en Matt fa unes setmanes. I es recupera el widget «Un dia com avui», que ja s’havia intentat encabir a la 7.1 sense èxit.
Per fi podràs estilar els formularis sense tocar theme.json
Aquesta feia anys que es demanava. Podràs estilar de manera consistent els elements de formulari, com botons, camps de text, desplegables i l’etiqueta que faltava, directament des dels Estils Globals, sense tocar theme.json a mà.
L’estilat responsiu que va arribar a la 7.1 s’amplia a més controls, amb una API pública perquè els blocs de tercers amb controls personalitzats també en puguin treure profit. Podràs definir un estat personalitzat «actiu» per a blocs interactius, com l’element de menú actual en una navegació, començant pel bloc d’Enllaç de Navegació i el bloc Tabs.
I torna, aquesta vegada amb més pes, el projecte de mostrar els estils heretats dels Estils Globals directament a l’inspector del bloc. És la funció que es va aparcar a la 7.1 després de diversos intents de disseny fallits. Ara s’hi afegeix la incògnita de si cal mostrar de manera visible quan un valor global s’ha sobreescrit localment, i com oferir una forma clara de revertir aquest canvi.
Mitjans, rendiment i revisions
El processament de mitjans al client, que va debutar a la 7.1, ara es dedica a madurar: reforçar el procés de pujada, ampliar formats suportats i tancar la feina de rendiment pendent.
L’insertor de mitjans es redissenya pensant en biblioteques molt grans, amb més fonts per a la galeria dinàmica i opcions d’ordenació per a la galeria estàtica. El modal d’edició de mitjans de la 7.1 se centra a fer el seguiment de la relació entre una imatge original i els seus retalls, i això resol un problema ben real: avui cada retall crea un adjunt independent sense cap vincle registrat amb l’original, i això et pot acabar omplint la biblioteca de duplicats solts.
En rendiment, el focus és eliminar la concatenació de scripts i estils a favor de la precàrrega, i les imatges responsives millorades. Si vols ajudar a provar-ho, el plugin Enhanced Responsive Images de l’equip de Performance ja està disponible. I les revisions visuals, que van arribar a la 7.0, continuen polint-se perquè comparar i restaurar canvis resulti més fluid.
L’edició col·laborativa es queda fora, i amb motiu
Aquesta és l’absència deliberada del cicle. L’edició col·laborativa en temps real no és al roadmap de la 7.2, tot i que la feina continua en paral·lel. Fa dos cicles que passa el mateix, i aquesta vegada l’equip ha preferit deixar-la fora del tot en comptes de llistar-la per haver-la de retirar després.
I han explicat per què. El disseny actual fusiona els canvis només al navegador, sense que el servidor hi intervingui fins que algú desa. Això deixa tres forats seriosos:
No sap qui ha escrit cada canvi dins d’una sessió, cosa que permetria colar HTML no autoritzat sota els permisos d’una altra persona.No pot participar quan l’actualització arriba per l’API REST o per WP-CLI.No pot mediar si dues persones es dessincronitzen, amb risc real de perdre feina.La solució proposada és que la col·laboració passi a ser «conscient del servidor». En lloc d’intercanviar-vos els canvis directament entre vosaltres, cadascú els envia a WordPress, que comprova permisos, fusiona els canvis de tothom i resol els conflictes. El cost és més càrrega al servidor, així que caldrà vigilar el rendiment, sobretot als hostings més modestos.
Hi ha tres motors de sincronització en fase de prova, disponibles com a plugin per a qui vulgui provar i donar feedback: un basat en la biblioteca Yjs, un altre amb fusió a tres bandes que sincronitza només en desar, i un tercer que registra descripcions breus de cada canvi en lloc del contingut complet.
Gutenberg 24.0, amb la galeria que volies
Ja tens disponible Gutenberg 24.0. La novetat més pràctica és que les revisions visuals per fi inclouen el títol de l’article, que fins ara en quedava fora. Veure els canvis de títol al costat dels del cos del text t’estalvia endevinar quan es va reanomenar una cosa.
La Galeria estrena una variació de graella totalment personalitzable que substitueix el layout flexible no editable de sempre. Tant el nombre de columnes com el retall d’imatges es poden configurar diferent segons el dispositiu, així que una galeria pot mostrar quatre columnes a escriptori i dues a tauleta sense tocar ni una línia de CSS.
El Títol del Lloc guanya l’opció «fit-text», que fa que el text escali per ocupar tota l’amplada disponible en comptes de quedar-se clavat a una mida de punt i haver de saltar de línia o quedar-se curt. I entre la resta de novetats destaquen un redisseny de gairebé cent icones cap a un llenguatge visual unificat basat en traços, la possibilitat d’indentar i desindentar amb Tab un element de llista sencer o diversos alhora, imatges de fons que ja accepten directament una URL sense passar per la biblioteca de mitjans, i els espais de no separació que es tornen visibles mentre edites, en lloc de quedar invisibles i canviar-te el salt de línia sense que te n’assabentis.
I una anècdota: bbPress se salta una versió
bbPress ja va per la versió 2.6.17, saltant-se la 2.6.16. El motiu: el mateix John James Jacoby va trobar un error d’SQL just després d’etiquetar aquella versió i va preferir treure l’arranjament sense esperar.
També és una actualització de seguretat i manteniment. Reforça la visibilitat heretada de fòrums privats i ocults, els límits dels fòrums de grup de BuddyPress, les comprovacions d’accés per a subscriptors, l’edició de perfil, les peticions a l’API REST i a XML-RPC, els resultats de cerca, les redireccions canòniques, les etiquetes de tema, moure respostes, dividir temes i l’escapament de sortida en general.
L’altra peça important és una revisió a fons de les eines de manteniment i reparació de comptadors, com temes, respostes, fòrums, subfòrums, participació, veus i contribucions d’usuari, que ara es comporten millor durant moderació, moviments, fusions, divisions, esborrat, restauració, reassignació i peticions simultànies. A més, els temes de blocs reben ja suport de primera classe, mentre bbPress continua fent servir les seves pròpies plantilles PHP.
Què toca fer aquesta setmana
Actualitza a WordPress 7.1.1 avui mateix. Onze forats de seguretat, i un d’explotable per un visitant sense compte. No és una actualització d’aquelles que pots deixar per al manteniment del mes que ve.Si tens fòrums amb bbPress, ves a la 2.6.17. També és una versió de seguretat.Descarrega’t Ipsum de GitHub i envia feedback. La finestra abans de la 7.2 és curta, i aquest és el tema que veuran per defecte milions d’instal·lacions noves.Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.
Una abraçada, i fins al pròxim programa.