WordPress Pòdcast (català)

WordPress 7.2 afegeix l’adreça /random/, que porta qualsevol visitant a una entrada publicada a l’atzar. Ve activada per defecte, es pot apagar amb un filtre i ha obert un debat intens sobre rendiment, contingut exposat i si no hauria de ser un plugin.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.

En aquest capítol trobaràs la informació del 2 al 8 de novembre del 2026.


Dos milions d’entrades, vint peticions alhora i catorze segons d’espera. Aquestes xifres han sortit aquesta setmana per culpa d’una funció nova de WordPress 7.2 que ve activada per defecte. Anem a pams.

El canvi sembla menor. És una adreça /random/ que porta qualsevol visitant a una entrada publicada a l’atzar. Està activada per defecte i funciona amb les API de reescriptura.

El nom de la carpeta, «random» per defecte, el pots canviar a Paràmetres → Enllaços permanents. Aquest nom es posa davant de les rutes d’arxiu que ja existeixen: /random/category/release/ et porta a una entrada a l’atzar d’aquella categoria. Funciona igual amb etiquetes, autors i tipus de contingut personalitzats.

Si no la vols, la pots apagar del tot amb un filtre. El filtre elimina les regles, amaga el camp de configuració i ignora la variable de consulta.

Ara, la temperatura. Als comentaris, la majoria hi està en contra, per dos motius:

Si administres llocs, potser t’hi veus reflectit: hi ha qui tem haver-la de desactivar en centenars d’instal·lacions. Diverses veus avisen d’un risc més delicat: que aparegui contingut que mai no es va pensar per ser descobert, com factures, ofertes o pàgines de clients. Els tipus de contingut de vegades es fan servir de maneres inesperades, i molts només són «privats» perquè no estan enllaçats.

També s’hi diu que seria més urgent tenir al nucli una manera de marcar contingut com a no indexable, cosa que permetria excloure’l d’aquesta funció. I un lector avisa que el seu lloc ja té una pàgina que es diu «random».

La resposta? WordPress no afegeix opcions de desactivació per a cada funció, i la majoria de gent vol que el seu contingut es descobreixi. També s’hi diu que la funció ha servit per redescobrir coses escrites i oblidades. Una persona explica que té un client que fa setmanes que ho demana. I el mateix Matt Mullenweg hi participa amb to distès.

L’altre front és el rendiment. Triar una fila a l’atzar amb ORDER BY RAND() costa més com més entrades hi ha, de manera lineal. Aquestes són les mesures aportades, en una màquina ràpida amb MariaDB:

I amb vint peticions simultànies al lloc de dos milions, 14 segons.

Si buscaves la Beta 3, no la trobaràs. La Beta 4 ho explica amb to de broma: no es va publicar per separat perquè anava inclosa a la WordPress 7.1.4, la versió de seguretat del 28 d’octubre.

Aquesta beta continua polint la versió, sense grans funcions noves:

Ipsum, el nou tema per defecte, també millora en accessibilitat: indicadors de focus més clars i enllaços més descriptius per als lectors de pantalla. A més, té millor suport de dreta a esquerra i ajustos en patrons, espaiat tàctil i paletes de color.

Però la novetat més pràctica és per a tu si tens llocs multiidioma. La pantalla d’Actualitzacions mostrarà cada traducció disponible per separat. Les podràs revisar i instal·lar una a una, com ja passa amb plugins i temes.

Amb Gutenberg 24.3 ja pots donar format a un text repartit entre diversos blocs: selecciones el text i els controls s’apliquen a tota la selecció. També pots arrossegar una selecció clicant a qualsevol punt, moure un text que has arrossegat i mantenir la selecció amb Maj+clic dins del mateix bloc.

Més novetats destacades:

I la lletra petita, que també compta. «Els meus patrons» passa a dir-se «Patrons del lloc» i té filtre per autor. Hi surten llistats els patrons sincronitzats que pots llegir però no editar, i els pots desvincular. Els espais de no separació es marquen amb un punt vermell, i un botó els canvia per espais normals. La Navegació permet editar enllaços en una finestra des de la vista de llista. I el bloc Query Loop et mostra els termes de taxonomia perquè els triïs, en lloc d’haver-los de recordar.

Les eines de disseny arriben a més blocs. L’ajust de text arriba al Títol de l’entrada. I els vídeos de fons del bloc Cover ja no es reprodueixen sols si prefereixes moviment reduït. En rendiment, la informació fusionada de theme.json es desa a la memòria cau i la biblioteca d’icones va més ràpida. I si desenvolupes, el servidor ja registra les accions i els camps de les entitats del nucli, i s’han corregit diversos errors de la Interactivity API.

AI 1.5.0, el plugin canònic d’IA de WordPress, arriba amb sis experiments nous:

També milloren altres peces. La traducció de contingut admet més blocs. Els feeds en Markdown inclouen els comentaris aprovats. Les friendly URL deixen de funcionar, així que ara cal fer servir paràmetres. I l’explorador d’Abilities s’ha refet amb DataViews.

Vols provar un disseny nou, comprovar l’actualització d’un plugin o investigar un error sense tocar el lloc real? WordPress Playground ja et permet clonar el teu propi lloc al navegador, sense instal·lar cap servidor local. Ho fa amb el plugin Reprint, que copia els fitxers i la base de dades. Obtens un WordPress editable amb el teu contingut, i el que canviïs a la còpia no es publica al lloc real.

Com es fa? Necessites accés d’administrador:

Escriure només la URL no dona accés a res. A més, Reprint passa fitxers i base de dades a trossos petits, sense que el servidor hagi de crear un ZIP enorme, i ajusta les adreces desades perquè funcionin a la còpia.

L’equip de Màrqueting, inactiu com a equip, ha tornat a moure el seu repositori. Ara inclou un conjunt d’habilitats d’IA per escriure amb la veu de WordPress. Totes parteixen d’una guia d’estil d’escriptura adaptada de la del manual però pensada per a agents. Són les mateixes que fan servir diversos fluxos automatitzats. N’hi ha quatre:

Fa un parell d’anys que s’afinen segons com funciona el contingut i segons els canvis de models. Qui les publica les ofereix com a punt de partida, i et convida a saltar-te les regles i a enviar-hi millores.

Comencem per una dada: WordPress.org/news va ser un dels principals motors de visites a la pàgina del WordCamp US 2026. Per això Nicholas Garofalo, de l’equip de Comunitat, proposa un calendari fix per anunciar-hi els WordCamps insignia. Les notícies d’aquest web també arriben als butlletins per correu i a les xarxes socials, i les llegeix molta més gent que els blogs de cada esdeveniment.

Fins ara, la difusió ha estat irregular i, en general, reactiva:

Amb aquest ritme més constant, el trànsit del web del WordCamp US es va duplicar respecte del 2025.

Per als esdeveniments del 2027, la proposta són cinc entrades per esdeveniment:

Per facilitar la redacció, hi ha exemples publicats i una habilitat d’agent. És la mateixa de Màrqueting que t’acabo d’explicar.

L’equip també revisarà qui continua actiu entre els seus Event Supporters, Program Supporters i Program Managers. Són les persones que orienten organitzadors, revisen sol·licituds de comunitats i esdeveniments i mantenen en marxa el programa d’esdeveniments. I alhora obre una nova convocatòria.

La pàgina de Supporters i Managers llista ara 71 persones. Totes rebran un correu i un missatge a Slack amb un formulari breu per triar entre:

I si t’hi vols apuntar, això és el que demana cada rol:

Tots dos rols treballen amb informació sensible i signen un acord de confidencialitat.

Si has organitzat mai un WordCamp, ja saps que fer les acreditacions continua sent una de les feines més tècniques. Els dos mètodes del manual tenen deu anys. Un és escriure CSS al Personalitzador i imprimir des del navegador. L’altre, exportar els assistents, executar un script i maquetar amb InDesign. Molts equips acaben tirant de fulls de càlcul, d’eines de pagament o del voluntari que en sap.

Per això Nilo Vélez proposa Badge Designer, un editor visual per fer-les. Viu a l’escriptori, dins de les entrades de l’esdeveniment, i funciona així:

Sense CSS, sense scripts i sense eines de pagament. I com que el PDF es genera al navegador de qui organitza, no carrega el servidor del web, per gran que sigui l’esdeveniment.

De moment és un plugin independent que ja pots provar. Hi ha una demo a Playground amb CampTix i 140 assistents de prova, i una guia d’usuari. Després de les proves, el pla és integrar-lo al generador d’acreditacions de CampTix, que ja tenen tots els WordCamps, com a opció recomanada. HTML/CSS i InDesign quedarien com a alternatives, i la guia substituiria les pàgines del manual de l’organitzador. Seria un canvi petit i podria estar a punt abans de final d’any, per als WordCamps del 2027.

Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.

Una abraçada, i fins al pròxim programa.

L’equip de Seguretat fa balanç de dos mesos de la Core Security Initiative: una allau d’informes accelerats per la IA i quatre versions de seguretat en 41 dies, l’última la 7.1.4. A més, la 7.2 ja és a la Beta 3. També tens una proposta perquè gestionis el lloc amb l’agent d’IA que vulguis, el disseny de Feature Notifications, un error de privacitat a les entrades dels esdeveniments, registre amb QR a CampTix i bbPress 2.6.21.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.

En aquest capítol trobaràs la informació del 26 d’octubre al 1 de novembre del 2026.

Entre vint i trenta. Aquests eren els informes de seguretat que rebia cada mes el programa de WordPress a HackerOne. Durant deu anys.

Al juliol en van arribar 450.

Fa dos mesos es va llançar la Core Security Initiative, i l’equip de Seguretat ja n’ha fet balanç. Les xifres expliquen per què hem vist tants pegats seguits. Al juliol, 450 informes. A l’agost, 773. I aquest any ja passen dels 3.000, més que els darrers dotze anys anteriors junts.

Gran part ve de recerca accelerada amb eines d’IA. Això fa WordPress més segur, però obliga a córrer més en tot el que ve després: classificar, corregir, retroportar, provar i publicar. D’aquí surten quatre versions de seguretat en 41 dies, de la 7.1.1 a la 7.1.4, i set des de mitjans de juliol. En total, més de 50 vulnerabilitats crítiques o altes tancades, amb cada correcció portada a totes les branques amb suport, fins a la versió 4.7.

Com s’aguanta aquest ritme? Amb tres canvis:

Però no tot s’agilitza. Una mica de fricció es manté expressament: només un grup petit pot empaquetar versions, per protegir-se d’atacs a la cadena de subministrament.

Aquest any s’han tancat gairebé 3.000 informes, i la cua sense classificar ha baixat de 359 a dues xifres. Ara l’equip ha reorientat les eines per buscar vulnerabilitats al nucli abans que ningú les reporti, amb models de pesos oberts i arnesos fets a mida. A més, WordPress s’ha inscrit a l’OSS Scanner d’Anthropic, que ofereix anàlisis gratuïtes a projectes de codi obert. Els primers resultats ja s’estan revisant, i Anthropic apareix acreditada als anuncis de les versions.

La quarta d’aquestes versions és la 7.1.4, i arriba amb una llista llarga de correccions. La més greu és un error en el procés d’actualització. Podia permetre l’execució remota de codi just durant la finestra en què el lloc s’actualitza.

La resta són sobretot XSS emmagatzemats, en aquests punts:

En aquesta mateixa API també es corregeix una denegació de servei emmagatzemada. A més, els esborranys de canvis del Personalitzador ja no es poden veure sense autenticar. Les Notes també deixen de ser llegibles per a usuaris amb privilegis que no poden editar l’entrada. I s’actualitzen els certificats arrel inclosos.

Si tens llocs amb WordPress, actualitza ja. Els pegats es retroporten fins a la branca 4.7. És una versió de cicle curt: la següent gran continua sent la 7.2, el 8 de desembre. L’anunci no detalla CVE ni xifres totals, però la fitxa a HelpHub en dona més detalls.

Mentrestant, la 7.2 segueix el seu camí. Després de la Beta 2 ja ha sortit una Beta 3 amb totes les correccions aplicables de la 7.1.4. La segona beta continua polint, sense canvis de calendari ni funcions noves cridaneres:

Queda’t amb el nom d’aquesta Abilities API. Ara mateix veuràs per què.

L’equip d’IA de WordPress ha publicat una proposta perquè qualsevol persona pugui gestionar el seu lloc amb l’agent d’IA que prefereixi, sense haver de ficar cap assistent dins de WordPress. Milions de persones ja fan servir agents per cercar, comprar o muntar negocis. A més, diversos productes, plugins i eines han demostrat que hi ha demanda per administrar llocs així.

L’escena que plantegen és senzilla. Obres el teu agent i li demanes ajuda amb el lloc. L’agent reconeix WordPress i et dona un enllaç per autoritzar l’accés. Inicies sessió i ja hi és.

Avui, en canvi, has d’instal·lar i configurar l’adaptador MCP, aconseguir les funcions adequades i gestionar l’autenticació amb contrasenyes d’aplicació. Amb el risc d’acabar enganxant-les en text pla dins l’agent. No és precisament l’ideal.

El pla té quatre fronts coordinats. Aprofiten el cicle de la 7.2 per posar les bases i apunten a la 7.3 per a la versió integrada:

Si et perds entre avisos de plugins, això t’interessa. Feature Notifications, el projecte per donar a WordPress un sistema de notificacions unificat, ja té una proposta de disseny per veure com podria ser. L’han posada a prova amb tots els missatges que avui mostren WooCommerce i WooPayments, i hi ha una demo en directe.

La idea és una única campana per a tot el lloc. Els avisos actuals només surten en algunes pantalles. La campana, en canvi, seria a tot l’escriptori, dins de l’editor i a la part pública. Cada notificació s’obre i et diu de què va, qui l’envia i quin és el següent pas. Els problemes reals es queden a dalt fins que es resolen.

La segona versió del prototip se centra en les regles perquè tot es vegi i es comporti igual, ho enviï qui ho enviï:

Ara toca una notícia incòmoda. L’equip de Comunitat ha reconegut un error de privacitat a les pàgines d’entrada dels esdeveniments. Entre el 20 de maig del 2025 i el 28 d’octubre del 2026, algunes persones que havien decidit no sortir a la pàgina pública d’assistents hi van sortir igualment.

Què passava? La pàgina d’edició de l’entrada mostrava «Sí» a la pregunta de si volies aparèixer al llistat, encara que haguessis respost «No». En desar-la, per exemple per canviar el nom, la resposta passava a «Sí».

Es mostraven noms i Gravatars. En alguns esdeveniments, també enllaços a webs o perfils socials i dades com l’empresa o el càrrec. Segons la revisió, no es van veure correus, telèfons, adreces ni respostes sobre alimentació o accessibilitat. Calculen unes 1.280 entrades afectades en 168 esdeveniments, amb WordCamp Asia 2026, WordCamp Europe 2026 i WordCamp Dhaka 2025 al capdavant.

La resposta anterior no havia quedat registrada. Per això l’equip va amagar totes les persones que podien estar afectades: unes 8.580 entrades, incloses algunes que sí que havien triat sortir-hi. L’error es va corregir el mateix dia que el van trobar.

S’enviarà un correu a organitzadors i assistents dels propers esdeveniments. Si havies triat sortir al llistat i ara no hi ets, això va per tu: obre l’enllaç del correu de la teva entrada, posa «Sí» i desa. Per a dubtes sobre dades personals, tens l’adreça [email protected].

I ara, una de bona per a qui organitza esdeveniments: CampTix estrena el registre amb codis QR i QR a les acreditacions. Cada assistent rep el seu codi, al correu i a la pàgina de la seva entrada. A la porta, el voluntari obre l’adreça secreta al mòbil, escaneja el codi i confirma amb «Sí». La fila es posa en verd.

L’escàner avisa si l’entrada està reemborsada, cancel·lada, pendent o ja registrada. I si algú ha compartit un codi, se’n pot emetre un de nou que anul·la l’anterior.

Nova versió de bbPress i, un altre cop, de seguretat i manteniment. La 2.6.21 reforça el control d’accés en aquests punts:

A més, les contrasenyes heretades dels fòrums ara s’apliquen de manera coherent quan WordPress mostra el contingut de temes i respostes. I les peticions de moderació a Akismet exigeixen HTTPS.

Pel que fa al manteniment:

Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.

Una abraçada, i fins al pròxim programa.

Aconseguir bones traduccions de la interfície de WordPress és més difícil que mai, i la culpa és de la IA.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.

En aquest capítol trobaràs la informació del 12 al 18 d’octubre de 2026.

Aconseguir bones traduccions de la interfície de WordPress és més difícil que mai, i la culpa és de la IA.

La traducció automàtica fa vint anys que ajuda, però ara molts desenvolupadors fan servir models com ChatGPT o Claude per traduir en bloc els seus plugins i temes a idiomes que no parlen, i esperen que els voluntaris revisin el resultat, cosa que costa molt més que generar-lo. Els equips de cada idioma acumulen milers de cadenes pendents cada setmana, i la sortida habitual és revisar per mostreig i aprovar o rebutjar en bloc, amb eines que només gestionen una pantalla cada vegada.

Alhora, les sol·licituds del rol d’editor de traducció de projecte s’han disparat: en els darrers sis mesos s’ha passat a rebre’n més per dia que abans per setmana, i els desenvolupadors no les demanen per a un o dos idiomes, sinó per a deu o vint.

Les línies de treball són tres. Adaptar les guies d’estil de cada idioma perquè els models les puguin fer servir, en anglès i en Markdown; crear un rol de traductor automàtic que pugui aportar traduccions però no aprovar ni editar les d’altres, i evitar que allò no verificat entri a la memòria de traducció; i canviar la missió de l’equip, que, a més de formar traductors, haurà d’ensenyar als desenvolupadors a fer servir la traducció automàtica amb seny i a internacionalitzar bé el seu codi.

Als comentaris de la conversa s’hi afegeixen matisos. Per exemple, es proposa limitar les importacions a cent cadenes fins que un editor ho aprovi; també es demana que només els editors puguin importar i treure les sol·licituds del blog; s’assenyala que molts desenvolupadors creuen que necessiten el rol perquè s’aprovin les seves traduccions; o es recorda que el veritable incentiu és el posicionament al directori.

La proposta més elaborada és la de no prohibir res, sinó fer visible allò automàtic. L’autor ha de declarar en importar que ha fet servir IA i acceptaria que les cadenes es marquin com a no revisades; els editors podrien alliberar-les en bloc o rebutjar-les amb una sola acció; no entrarien a la memòria de traducció; i els usuaris veurien l’avís abans d’instal·lar, amb l’opció de triar l’anglès o desactivar les traduccions automàtiques. Des del Japó, expliquen que el seu equip revisa només les primeres cadenes i deixa peticions de canvi, i que la seva guia d’estil funciona perquè molta gent ja la dona a les eines automàtiques, amb un formulari de sol·licitud limitat a tres idiomes com a idea.

Ja és disponible Gutenberg 24.2, amb les Notes com a gran protagonista. Ara viuen en un marge al costat del llenç, de manera que es veuen mentre es canvien blocs o ajustos, es poden minimitzar o amagar, es pot desfer l’eliminació d’una nota i no es perd el que s’està escrivint en canviar de bloc.

El bloc de Navegació guanya una cerca única que recorre pàgines, entrades, categories i etiquetes alhora, i la Galeria pot ordenar les seves imatges i aplicar-los un duoton comú. Les eines de disseny continuen estenent-se per desenes de blocs: amplada i alçada mínimes, ombres, duoton i fons amb imatge o degradat.

Per a qui desenvolupi, el més important és que React 19 passa a estar activat per defecte, excepte en llocs amb un tema o plugin conegut per tenir problemes, que es queden amb React 18. És un gir respecte a WordPress 7.1, on es va ajornar, i l’equip demana provar plugins i temes que facin servir React; es pot desactivar a la zona d’Experiments.

Feature Notifications, el projecte per crear un sistema de notificacions unificat a WordPress, torna a la vida després de més de tres anys aturat: la seva última versió, la 0.2.0, és d’abril de 2023. Jonathan Bossenger, que es va haver d’apartar el 2023 i ha reprès el projecte, ha auditat el codi i ha publicat un pla per arribar a una 0.3.0, que seria la primera versió realment funcional, capaç de crear, desar, mostrar i descartar notificacions, amb l’objectiu de llançar-la l’1 de desembre, juntament amb l’última release candidate de WordPress 7.2. Els fonaments són sòlids, amb models de dades, registre de canals, esquema de base de dades i la interfície del centre de notificacions a la barra d’administració, però el sistema no està connectat de cap a cap. La capa de persistència encara són peces sense implementar, l’API REST retorna respostes buides, descartar una notificació no desa res i les proves dels controladors REST estan desactivades.

El pla es reparteix en fases que poden avançar en paral·lel: endreçar les pull requests obertes, construir el producte mínim amb migració d’esquema, repositoris, una API en PHP per emetre notificacions, endpoints REST amb model de permisos, descart persistent i una ordre de WP-CLI per generar notificacions de prova. Després vénen els arranjaments de seguretat i correcció. Es publicarà com a versió de GitHub i plugin al directori.

En general s’ha celebrat el retorn, perquè les notificacions de l’escriptori són una de les pitjors parts de l’experiència i empitjoren com més plugins hi ha.

Continuant amb el gir cap a una col·laboració «conscient del servidor», l’equip de Core ha publicat una guia per provar els tres motors de sincronització candidats, tots en un plugin experimental anomenat Gutenberg Sync Engines.

Yjs és el més proper a Google Docs, amb cursors en directe i actualitzacions molt ràpides, però amaga els conflictes, perquè un dels dos canvis simultanis guanya sense avisar, i exigeix mantenir dues implementacions, en JavaScript i en PHP.

DE-RTC és el més semblant al WordPress de sempre: només comparteix en desar, per defecte cada deu segons, i aparta els conflictes reals perquè algú els revisi. No és temps real, però és barat per a hostings modestos i deixa que plugins, scripts o WP-CLI hi participin gairebé com una persona.

Intent-log envia descripcions del que ha fet cada persona, com «dividir aquest bloc», cosa que dona context al servidor i un historial llegible, tot i que processa una actualització cada vegada per entrada i la seva lògica de fusió encara no és madura.

El debat de fons toca de prop el hosting. Hi ha cinc transports possibles, des del sondeig simple, que funciona a qualsevol lloc, fins a WebSockets, que necessita un procés a part, i s’adverteix que la majoria de hostings compartits no admeten connexions llargues, així que el lloc típic acabarà en sondeig, guanyi el motor que guanyi.

Nova versió de bbPress, i un altre cop de seguretat i manteniment, així que toca actualitzar de nou si s’administren fòrums. Reforça la validació de les contrasenyes de temes i respostes i fa que els shortcodes es quedin com a text literal quan apareixen en bucles de contingut normals de WordPress. La novetat funcional és un ajust d’estat del fòrum per a tot el lloc, amb tres modes, obert, tancat i congelat; els llocs existents continuen oberts llevat que es canviï.

La resta és manteniment, sobretot en la integració amb BuddyPress: accions del perfil, rutes de temes de grup, visibilitat de l’activitat i accés a fòrums de grup. També es recupera la compatibilitat amb els enllaços de subscripció de paquets de temes de tercers, es conserven els formularis de moderació després d’un error de validació, i es corregeixen notificacions, convertidors, ginys, perfils, administració de temes i respostes, i visibilitat de contingut restringit.

Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.

Una abraçada, i fins al pròxim programa.

Connectar la teva eina d’intel·ligència artificial a WordPress ja no passa per GitHub ni per Composer: el plugin MCP Adapter ja s’instal·la directament des del directori de WordPress.org.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.
En aquest programa trobaràs la informació del 5 a l’11 d’octubre del 2026.

Fins ara, si volies que Claude o ChatGPT treballessin amb el teu WordPress, havies de baixar un paquet de GitHub o barallar-te amb Composer. Això s’ha acabat. Des d’aquesta setmana, és un plugin més del directori.

El MCP Adapter és la peça que tradueix les Abilities de WordPress al protocol MCP, perquè assistents com Claude o ChatGPT les puguin descobrir i fer servir. I ara arriba per fi al directori de plugins de WordPress.org, amb la versió 0.7.0.

Fins ara calia baixar-lo de GitHub o empaquetar-lo com a dependència de Composer. Això el deixava fora de l’abast de la majoria d’usuaris i obligava cada plugin a gestionar les seves pròpies còpies i els seus conflictes.

Un cop instal·lat, què hi trobes?

Ara bé, només posa la infraestructura de servidor. No inclou client MCP ni cap interfície per a un flux agèntic complet de principi a fi.

El més revelador és per què continua sent un plugin i no entra al nucli. L’especificació MCP encara es mou: fa menys de tres mesos va tenir una actualització gran que va trencar la compatibilitat.

I això casa malament amb el calendari de distribució massiva de WordPress i amb la seva promesa de retrocompatibilitat. Com a plugin canònic, pot anar al ritme del protocol, i altres plugins en poden dependre sense còpies duplicades ni desfasades, gràcies a les dependències de plugins i a la instal·lació automàtica.

L’equip encara el qualifica d’experimental. La meta és arribar a una 1.0 estable a partir del que li digueu els desenvolupadors.

I parlant d’IA, el plugin AI també ha mogut fitxa.

Ja tens disponible el plugin AI 1.4.0, i la novetat més cridanera és l’experiment de feeds en Markdown. Si l’actives, el teu lloc ofereix una versió en Markdown del contingut a /feed/markdown/, i qualsevol entrada o pàgina també es pot demanar en aquest format. Està pensat per a agents d’IA i eines que treballen millor amb Markdown que amb HTML renderitzat.

La resta de novetats:

I què ve a la 1.5.0? Això és el que s’anuncia:

Cinquena tanda de seguretat de la 7.1 en amb prou feines dos mesos. WordPress 7.1.3 corregeix set vulnerabilitats i quatre errors, i la recomanació és clara: actualitza ara mateix.

Cap no sembla tan greu com l’execució remota de codi de la 7.1.2, però la llista és variada:

Els pegats s’estan retroportant fins a la branca 4.7. I tot plegat encaixa amb el que explicava la Core Security Initiative sobre l’allau d’informes alimentada per eines d’IA.

Mentrestant, la 7.2 ja té calendari de release parties. Està prevista per al 8 de desembre, i el camí és aquest:

Apunta’t el 20 d’octubre. Sobretot si el teu codi toca HTML, perquè el que ve ara t’afecta.

Al Core de WordPress 7.2 es mouen tres peces: el sanejament d’HTML, l’SQL i els estàndards CSS.

La més important és la reescriptura de kses, la funció que porta tota la vida de WordPress netejant l’HTML d’entrades no fiables. La implementació original és anterior a l’HTML5, d’un món on la gent escrivia HTML a mà. Avui la seva feina és gairebé només eliminar riscos de seguretat. Per això la nova versió es recolza en l’API d’HTML de WordPress, i no en expressions regulars i cadenes de funcions.

No canvia la interfície ni t’obliga a modificar plugins o temes. Però sí que canvia el comportament amb entrades estranyes:

Torna un problema històric de WordPress: al perfil, el nom va sempre davant del cognom i cap idioma ho pot canviar.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.

En aquest episodi trobaràs la informació del 28 de setembre al 4 d’octubre de 2026.

El nom primer, el cognom després. Així t’ho demana WordPress al perfil, visquis on visquis. Hi ha un ticket obert des del 2008 i aquesta setmana el tema ha tornat.

Si el teu cognom va primer, WordPress no t’ho posa fàcil. Al perfil, el nom va sempre abans que el cognom i cap idioma ho pot canviar. En japonès, hongarès, xinès, coreà o vietnamita el cognom va al davant. WordPress ja ho admet a l’hora de mostrar el nom, però no a l’hora d’introduir-lo.

El ticket de Trac més antic és del 2008. Des d’aleshores, ajornament rere ajornament, a l’espera d’una solució global amb un únic camp de nom complet que mai no ha arribat. Mentrestant, al Japó o a Malàisia posen el cognom al camp del nom o inverteixen els camps amb CSS.

La proposta és partir el problema en dos:

Un membre actiu de la comunitat japonesa reconeix el biaix de la mostra. Qui participa a Slack o a Trac ja s’ha acostumat a l’ordre anglès i diu que no li molesta, però qui més ho pateix, com el propietari d’un cafè petit que munta el seu web en el seu idioma, gairebé mai hi apareix. Per això demana als equips de cada idioma que expliquin:

Els primers comentaris ja hi afegeixen matisos. En rus, el formal és el cognom primer, però l’ordre de WordPress no sona estrany, perquè nom, patronímic i cognom també és natural. El més habitual és ometre el patronímic si no hi ha camp, abans que barrejar-lo amb el nom o el cognom.

Un mentor de Polyglots defensa un únic camp, perquè és impossible endevinar on va cada part, i suggereix un segon camp amb el valor d’ordenació. El membre de la comunitat japonesa ho veu coherent amb les recomanacions d’internacionalització del W3C, i afegeix que el que més li interessa és com escriu la gent de debò el seu nom a cada regió, no la teoria.

Seguim amb una altra norma que no quadra.

L’equip de Comunitat ha detectat una contradicció al manual sobre qui pot organitzar un esdeveniment de meetup. Una pàgina titulada «Any Member Can Organize an Event» diu que qualsevol membre pot fer-ho sense filtres, mentre que les Cinc Regles de Bona Fe parlen de membres «fiables i de confiança».

L’autora de la proposta s’hi va trobar enmig quan algú que mai havia anat a un meetup li va demanar organitzar-ne un. Ella li va suggerir assistir primer a un d’existent, i un membre li va preguntar si qualsevol pot organitzar o no. No va saber donar una resposta clara.

La seva hipòtesi és que, quan el 2023 es va dividir el contingut en pàgines separades, el text es va copiar però es va perdre el context. A la versió del 2016 la frase parlava d’una casella concreta a les eines del grup, i el títol de la pàgina actual la converteix en un principi general.

La resposta de l’equip, que li va arribar per missatge privat i no està escrita enlloc, és que qualsevol membre pot organitzar un esdeveniment sense ser co-organitzador, però s’ha de coordinar amb els co-organitzadors, que confirmen que és de fiar i que compleix les regles. Per això es proposa:

I una altra norma que només existeix de paraula.

A l’equip de Photos han detectat que la norma contra les imatges generades per IA només existeix de forma oral. Als fils de Slack des del 2023 s’ha repetit que una imatge generada no és una fotografia i no s’accepta, i els moderadors demanen que s’enviïn només fotos reals.

Però ni les directrius, ni la llista de comprovació prèvia a la pujada, ni el correu de rebuig, ni les preguntes freqüents esmenten la IA, així que qui envia una imatge no ho sap fins que la hi rebutgen. Tampoc hi ha documentat com recórrer un rebuig, i alguns contribuents que deien haver pujat fotos reals s’han quedat sense resposta, amb la dificultat afegida que la imatge s’esborra en rebutjar-la.

La proposta són quatre canvis senzills:

Es limita a imatges totalment generades. L’edició amb IA, com l’escalat o el farciment generatiu, es deixa per a un altre debat.

Gutenberg 24.1 és, sobretot, una versió de consistència a les eines de disseny. Unes 140 contribucions fan que gairebé tots els blocs de core tinguin les mateixes opcions de fons, color, ombra i tipografia. Imatge de fons, mida i degradat, ombres, vores i colors d’enllaços, encapçalaments i botons arriben a blocs com Acordió, Tabs, Comentaris o els d’entrada, i Grup, Biografia de l’autor i Llista de termes guanyen columnes de text.

L’ombra de text, estrenada fa unes versions, té ara panell propi a Estils Globals i és disponible a Paràgraf i Encapçalament. I els blocs Cover i Mitjans i Text estrenen una secció de selecció de mitjans a l’inspector, com ja tenien Imatge i Logotip del lloc.

Ara, una peça de Core que canvia com treballeu en equip.

El plugin de la Presence API, la peça que mostra qui està treballant i on dins de l’escriptori de WordPress, i que es va anunciar a l’abril, arriba a la versió 0.14.0 amb novetats de pes. Les tres principals:

Dos aspectes destaquen per sobre de la resta. En privadesa, el registre està activat per defecte, però es pot desactivar per lloc o per a tota la xarxa, i hi ha secció a la política de privadesa i eines d’exportació i esborrat de dades. Saber on és cada persona queda reservat per defecte a qui pugui llistar usuaris, i la resta només veu qui és connectat.

I en IA, els agents que editen per l’API REST o per MCP no envien el pols d’activitat habitual, així que des de la 0.13 cada desat registra una presència temporal amb l’etiqueta «Agent» a la barra d’administració i a la columna d’editors. El plugin no decideix qui és un agent: ho consulta al plugin Agent Users o a qualsevol altre que respongui pel filtre previst.

Entre els pulits, hi ha millor rendiment amb una sola pestanya que consulta i comparteix resultats amb les altres, Site Health avisa si Heartbeat no manté la presència al dia, i un depurador a la barra d’administració només per a desenvolupament.

I tanquem amb una cosa que no pot esperar.

bbPress 2.6.19 és una nova versió de seguretat. Això és el que fa:

Entre les correccions de manteniment, n’hi ha a les associacions i notificacions de fòrums de grup de BuddyPress, a la neteja del conversor, a les contrasenyes de bases de dades importades, als correus de subscripció i a la posició de les respostes.

Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.

Una abraçada, i fins al pròxim programa.

Quarta versió de seguretat en amb prou feines mes i mig, aquesta amb un CVE crític que obliga a actualitzar ja. A més, Core diu adéu als llançaments sobre l’escenari, Gutenberg canvia de fil de proves i ja pots preguntar-li al Trac des del teu assistent d’IA.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.

En aquest programa trobaràs la informació del 21 al 27 de setembre del 2026.

Quarta versió de seguretat en amb prou feines mes i mig. I aquesta, a diferència de les altres tres, arriba amb CVE propi i severitat crítica.

Toca actualitzar ja.

WordPress 7.1.2 corregeix una vulnerabilitat reportada de manera responsable que permet a un atacant no autenticat fer que la resolució de plantilles de pàgina inclogui un fitxer PHP local arbitrari, sempre que sigui llegible i estigui fora dels directoris del tema actiu. Si es donen certes condicions prèvies al servidor i al tema actiu, això pot derivar en execució remota de codi. El CVE és el CVE-2026-87902.

Els pedaços ja s’han retroportat a totes les branques amb suport de seguretat, de la 4.7 a la 7.0. Si tens un WordPress actiu, comprova la versió i actualitza avui mateix.

Adéu als llançaments sobre l’escenari

Conseqüència directa de l’episodi que ja us vam explicar sobre el llançament de la WordPress 7.1 dalt de l’escenari a la WordCamp US: l’equip de Core, per boca d’Anne McCarthy, anuncia que WordPress abandona el format de llançament en directe sobre un escenari. Després de dues rondes de l’experiment (el State of the Word 2025 i la mateixa 7.1 a la WordCamp US), l’equip reconeix que lligar el llançament a un esdeveniment físic porta més problemes que avantatges: logística complexa, límits a quanta gent del release squad es pot desplaçar, i el propi squad reportant l’estrès afegit d’executar sobre un escenari un procés que no estava pensat per fer-se així.

L’alternativa, proposada per Matt després de parlar-ho amb Anne, és passar a un seminari web per Zoom en streaming, sense data d’esdeveniment fixa: qui forma part del release squad i de la mateixa versió pot compartir la sessió en directe, mentre la resta observa i pregunta, permetent que hi participi més gent de l’equip segons el seu fus horari, sense el cost de desplaçar-se. El format nou arrenca ja amb la WordPress 7.2, prevista per a principis de desembre, amb més detalls sobre com unir-s’hi a mesura que s’acosti la data.

Gutenberg diu adéu a Jest

Gutenberg ha completat la migració dels seus tests unitaris i d’integració en JavaScript, deixant enrere Jest en favor de Vitest. El motiu són dos avantatges de pes: millor suport natiu dels mòduls moderns de JavaScript, que amb Jest exigia mantenir configuració especial cada cop que una dependència adoptava aquest format, i la possibilitat d’executar els tests de components en un navegador real en lloc de simular-lo, per comprovar coses com estils calculats, mides, scroll o interacció per teclat sense dependre d’imitacions.

I no ha costat ni un segon més.

Els mateixos tests en Vitest van acabar abans que el grup més lent dels que corren a Node, així que la nova cobertura al navegador no ha allargat el temps total d’execució.

Ja pots preguntar-li al Trac

Per a qui contribueix al nucli de WordPress, ja hi ha un servidor MCP públic i gratuït per consultar el Trac des de qualsevol assistent d’IA, sense compte ni clau d’API. Funciona amb Claude, ChatGPT o qualsevol altre client compatible amb MCP, i et deixa preguntar coses com què queda pendent en un tiquet concret i quines pull requests segueixen obertes, o demanar un resum d’un changeset i el seu diff, amb eines específiques per buscar tiquets, llegir un tiquet amb la seva discussió i adjunts, consultar un changeset o revisar el timeline. Per defecte connecta amb el Trac de Core, però funciona igual amb la resta de Tracs de WordPress.org, com Meta, Themes, Plugins, bbPress, BuddyPress o GlotPress, canviant l’endpoint.

Un sol Toolkit per a Core i per a Gutenberg

El WordPress Contributor Toolkit arriba a la 1.2 amb una novetat de pes: suport complet per contribuir també a Gutenberg, no només al nucli. El flux és paral·lel al de Core: en crear un lloc, tries si contribueixes a WordPress Core o a Gutenberg, una decisió que ja no es pot canviar després i que determina quin repositori clona i com el construeix. Per a Gutenberg, en lloc de vincular un tiquet de Trac vincules un issue de GitHub, que porta les seves pròpies pull requests amb un botó «Apply…» per provar-les directament, i en acabar la feina pots obrir la pull request al repositori corresponent sense sortir de l’aplicació, amb autenticació per device flow que viu només en memòria mentre l’aplicació està oberta.

Playground intercepta els teus correus

El Dev Tools Dock de WordPress Playground suma una eina més: un panell de correu electrònic que captura i mostra els correus que genera el lloc, sense muntar servidor de correu ni revisar cap safata d’entrada real. Quan WordPress envia un missatge per la via habitual, PHP l’escriu cap a un programa compatible amb sendmail, i Playground intercepta aquest missatge al navegador en lloc d’entregar-lo de veritat, mostrant-lo amb l’assumpte, el remitent, el destinatari i el cos, amb vista prèvia en HTML si el missatge la porta.

Útil per a gairebé qualsevol plugin que enviï correus, Formularis de contacte, missatges de benvinguda o aprovació en membresies, confirmacions de comandes o reserves, o simplement per comparar com queda una plantilla de correu entre diferents temes o versions de WordPress.

bbPress torna a la feina de manteniment

Tercera versió de bbPress en poc més d’un mes, encara que aquesta vegada sense sobresalts de seguretat: la 2.6.18 és una versió de manteniment centrada en la importació de fòrums antics i en l’actualització de contrasenyes en el primer inici de sessió. Els usuaris importats des de formats de fòrum antics ja poden actualitzar la seva contrasenya en iniciar sessió per primer cop, fins i tot en casos on ja no existeix la base de dades original del fòrum; també es corregeixen els estats de tema, el recompte de respostes i les dates de fòrum en importar des de PHPWind, i es restaura l’enllaç d’edició de Super Moderador a les pantalles d’usuari del frontend.

Comunitat mou fitxa cap a events.WordPress.org

L’equip de Comunitat dona novetats sobre la migració dels grups de meetup de WordPress des de Meetup.com cap a events.WordPress.org, l’alternativa basada en GatherPress. Després de la crida a proves de finals d’agost, que va deixar molt feedback útil, el pla per als prop de 700 grups afectats avança en tres fases:

Ja hi ha coses decidides:

Per això l’equip insisteix: si organitzes un grup, comença ja a animar els teus membres a crear-se un compte a WordPress.org, perquè serà un requisit ineludible per seguir-hi després de la migració.

Queden dues preguntes obertes: si serà possible migrar membres en bloc aparellant comptes de Meetup amb comptes de WordPress.org, cosa que depèn d’una decisió pendent sobre gestió de dades d’usuaris; i què passarà finalment amb la pàgina de Meetup.com de cada grup, que durant el pilot es mantindrà activa però redirigint cap a la nova plataforma en lloc de portar la seva pròpia llista d’assistència paral·lela.

WordPress ja presideix l’Open Website Alliance

Mary Hubbard, directora executiva del Projecte WordPress, assumeix la presidència de l’Open Website Alliance, l’organisme que agrupa les organitzacions darrere de Drupal, Joomla!, TYPO3 i WordPress per defensar el programari lliure de manera conjunta. El càrrec és rotatori entre els membres de l’Aliança, així que ara li toca el torn a WordPress.

L’Aliança va néixer el 2024 a partir de la feina conjunta d’aquests quatre projectes responent a la Cyber Resilience Act de la Unió Europea, defensant davant els legisladors que els seus gestors de continguts no són només infraestructura digital de base, sinó la maquinària amb la qual negocis reals arriben als seus clients i venen productes, i que qualsevol requisit de seguretat hauria de tenir en compte aquest paper econòmic sense ofegar com treballen les comunitats de desenvolupadors, traductors i col·laboradors que mantenen el programari.

Un gest amb missatge de fons.

Hubbard emmarca el nomenament en la mateixa línia que la recent signatura de WordPress de la carta sobre models d’IA de pes obert: la idea que tothom hauria de tenir llibertat per usar, modificar i compartir les eines de les quals depèn.

Què toca fer aquesta setmana

Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.

Una abraçada, i fins al pròxim programa.

Ja tenim roadmap de la 7.2, amb tema per defecte nou i amb un nom que trenca setze anys de costum. I mentrestant, la 7.1.1 tapa onze forats de seguretat. Aquest és el capítol on toca actualitzar abans d’acabar d’escoltar.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.

En aquest programa trobaràs la informació del 14 al 20 de setembre del 2026.

Twenty Ten. Twenty Twelve. Twenty Twenty-Five. Setze anys posant l’any al nom del tema per defecte de WordPress. S’ha acabat: el que ve amb la 7.2 es diu Ipsum.

Amb el tema nou, WordPress trenca una tradició de més d’una dècada de batejar els temes per defecte amb l’any de llançament. A partir d’ara cada tema tindrà nom propi i canviarà quan ho demani el disseny, no quan ho digui el calendari.

La història de darrere té gruix. L’equip portava mesos treballant en un tema molt més ambiciós i expressiu, amb nom en clau Mētis, pensat per lluir tot el que Gutenberg ja permet fer. Van revisar la direcció amb en Matt i el criteri va canviar: el tema que s’empaqueta amb WordPress ha de ser el punt de partida més simple possible, i el disseny elaborat que visqui a part. Mētis continua viva com a projecte independent. Però no entra a la 7.2.

Ipsum agafa el nom del clàssic «lorem ipsum», aquell text de farciment que ocupa la pàgina fins que arriba el contingut de debò. És un llenç en blanc pensat per a blogs, amb línies discontínues que simulen el traç d’un llapis d’editor, un grapat de combinacions tipogràfiques i variacions d’estil que canvien el color de tota la pàgina, imatges incloses. Totes compleixen WCAG AA. Ja te’l pots descarregar i provar des de GitHub, i vés-hi de seguida: la finestra per enviar feedback abans del llançament és molt justa.

Ja tens WordPress 7.1.1, la primera versió de manteniment de la 7.1. Porta 17 correccions al core, 19 a l’editor de blocs i 11 forats de seguretat tapats. És actualització immediata, i l’anunci hi insisteix.

Això és el que s’ha arreglat:

Com sempre, els pedaços s’estan retroportant a totes les branques amb suport, des de la 4.7.

L’equip de Core ha publicat el roadmap oficial del cicle. Data prevista: principis de desembre del 2026. I l’avís de sempre, que convé no oblidar: tot això està en desenvolupament actiu, però res garanteix que arribi tal qual. És una llista d’intencions, no de compromisos.

Qui lidera el cicle són les Notes, el sistema de comentaris interns de l’editor, que fa el salt més ambiciós fins ara. Arriba el mode de suggeriments: en lloc de comentar sobre un bloc, proposes directament un canvi de text concret perquè una altra persona l’accepti o el rebutgi. És un pas de gegant cap a una col·laboració molt més directa entre qui edita un mateix contingut. S’hi sumen reaccions amb emoji sobre les mateixes notes i una drecera dedicada a la barra d’eines del bloc per afegir-ne una sense sortir del flux d’escriptura.

L’apartat de seguretat porta tres peces de pes.

A tot això s’hi suma feina continuada de reforç sobre l’HTML API, perquè WordPress interpreti el marcatge de manera més segura i fiable a tot el nucli.

El missatge de l’equip sobre la IA és claríssim i, sent justos, una mica frenada. El cicle de la 7.1 va deixar constància que les funcions d’IA han de demostrar primer adopció real i valor pràctic abans de plantejar-se entrar al nucli. Així que tota aquesta feina es continua fent al plugin d’IA, sense cap garantia d’aterrar a la 7.2.

Això és el que s’hi està coent:

I si tot això et sona a xinès, ja tens per on començar. L’equip de Training ha publicat a Learn WordPress el curs «AI-Powered WordPress», pensat per explicar de manera progressiva tot el que ha anat arribant amb el plugin canònic d’IA des de la 7.0.

S’estructura en quatre mòduls. Els tres primers van dirigits a qualsevol persona que gestioni o publiqui en un lloc WordPress, sigui propietària, redactora, editora o administradora, i no cal saber programar: des de connectar el primer proveïdor d’IA a la pantalla de Connectors fins a fer servir les eines editorials per redactar, resumir i classificar contingut, generar text alternatiu accessible automàticament, moderar comentaris amb anàlisi de sentiment i toxicitat, i controlar què està fent la IA al lloc amb el registre de peticions i les aprovacions de connectors.

El quart mòdul fa el salt cap al desenvolupament. No assumeix experiència prèvia amb PHP, tot i que ajuda haver tocat abans fitxers de tema o de plugin. Cobreix com connectar assistents com Claude o ChatGPT a un lloc mitjançant l’adaptador MCP, com registrar una Ability de WordPress perquè les eines d’IA descobreixin les funcions d’un plugin propi, i com fer servir el WordPress AI Client per llançar prompts des de plugins i temes propis. El curs complet s’estima en unes nou hores, necessites un lloc amb WordPress 7.0 o superior i accés d’administrador, i es tanca amb un bloc sobre bones pràctiques responsables a l’hora de publicar i construir amb IA.

El roadmap destaca quatre feines d’esforç alt en accessibilitat:

Arriba un bloc de Llista de Descripció, format per tres blocs estàtics que serialitzen a les etiquetes HTML

El bloc d’Icona completa la cerca per paraula clau, de manera que si escrius «hamburguesa», «navegació» o «llista» també trobis la icona de menú. I el bloc de Taula de Continguts, que portava molt de temps en fase experimental, passa a renderitzat dinàmic al servidor per fer-se estable d’una vegada, amb editor i frontend compartint una sola font de veritat sobre els encapçalaments.

La Interactivity API guanya una directiva data-wp-html per renderitzar marcatge des de l’store dins d’una regió interactiva. Compte amb el matís: aquesta primera versió només renderitzarà valors marcats explícitament com de confiança mitjançant asDangerousHTML(), i les cadenes ja sanejades queden per a més endavant. També hi haurà una manera més clara que els blocs observin la navegació del costat del client. I l’actualització a React 19 continua en marxa, tot i que amb poques probabilitats d’arribar a temps a la 7.2.

Aquest és un dels canvis de fons més importants del cicle. L’Editor del Lloc extensible avança cap a una base nova, construïda sobre el paquet d’enrutament wordpress/boot, i ja és a prop de tenir paritat de funcions amb l’editor actual.

El rellevant no és el redisseny tècnic. És que per primera vegada s’obre a tercers: un endpoint de configuració de vistes al servidor permetrà que els autors de plugins registrin les seves pròpies pantalles i els seus ajustos dins del mateix Editor del Lloc, en comptes d’haver-se de construir una API pròpia des de zero cada vegada. Si desenvolupes plugins, això et canvia la feina. Altres projectes en marxa, com l’edició de navegació, ja s’hi estan recolzant en lloc de duplicar esforços.

El sistema de DataViews i DataForms continua polint l’extensibilitat, amb configuració de vistes i formularis registrada al servidor, i camps i accions també registrables allà. Com a part d’això, l’inspector de la publicació, és a dir, imatge destacada, extracte, estat, data, autor o plantilla, s’està migrant a un DataForm. I ja es demana ajuda per provar aquesta peça en concret.

L’omnibar, que va arribar a la 7.1, continua iterant: substitució de dashicons per icones SVG, millores al command palette i revisió continuada d’accessibilitat.

Hi ha una nova tanda de millores als missatges d’error, que seran més clars, més diagnosticables i amb un botó de copiar per poder-los buscar o compartir sense haver-los de transcriure a mà. Va en la línia dels principis de disseny defensiu que plantejava en Matt fa unes setmanes. I es recupera el widget «Un dia com avui», que ja s’havia intentat encabir a la 7.1 sense èxit.

Aquesta feia anys que es demanava. Podràs estilar de manera consistent els elements de formulari, com botons, camps de text, desplegables i l’etiqueta que faltava, directament des dels Estils Globals, sense tocar theme.json a mà.

L’estilat responsiu que va arribar a la 7.1 s’amplia a més controls, amb una API pública perquè els blocs de tercers amb controls personalitzats també en puguin treure profit. Podràs definir un estat personalitzat «actiu» per a blocs interactius, com l’element de menú actual en una navegació, començant pel bloc d’Enllaç de Navegació i el bloc Tabs.

I torna, aquesta vegada amb més pes, el projecte de mostrar els estils heretats dels Estils Globals directament a l’inspector del bloc. És la funció que es va aparcar a la 7.1 després de diversos intents de disseny fallits. Ara s’hi afegeix la incògnita de si cal mostrar de manera visible quan un valor global s’ha sobreescrit localment, i com oferir una forma clara de revertir aquest canvi.

El processament de mitjans al client, que va debutar a la 7.1, ara es dedica a madurar: reforçar el procés de pujada, ampliar formats suportats i tancar la feina de rendiment pendent.

L’insertor de mitjans es redissenya pensant en biblioteques molt grans, amb més fonts per a la galeria dinàmica i opcions d’ordenació per a la galeria estàtica. El modal d’edició de mitjans de la 7.1 se centra a fer el seguiment de la relació entre una imatge original i els seus retalls, i això resol un problema ben real: avui cada retall crea un adjunt independent sense cap vincle registrat amb l’original, i això et pot acabar omplint la biblioteca de duplicats solts.

En rendiment, el focus és eliminar la concatenació de scripts i estils a favor de la precàrrega, i les imatges responsives millorades. Si vols ajudar a provar-ho, el plugin Enhanced Responsive Images de l’equip de Performance ja està disponible. I les revisions visuals, que van arribar a la 7.0, continuen polint-se perquè comparar i restaurar canvis resulti més fluid.

Aquesta és l’absència deliberada del cicle. L’edició col·laborativa en temps real no és al roadmap de la 7.2, tot i que la feina continua en paral·lel. Fa dos cicles que passa el mateix, i aquesta vegada l’equip ha preferit deixar-la fora del tot en comptes de llistar-la per haver-la de retirar després.

I han explicat per què. El disseny actual fusiona els canvis només al navegador, sense que el servidor hi intervingui fins que algú desa. Això deixa tres forats seriosos:

La solució proposada és que la col·laboració passi a ser «conscient del servidor». En lloc d’intercanviar-vos els canvis directament entre vosaltres, cadascú els envia a WordPress, que comprova permisos, fusiona els canvis de tothom i resol els conflictes. El cost és més càrrega al servidor, així que caldrà vigilar el rendiment, sobretot als hostings més modestos.

Hi ha tres motors de sincronització en fase de prova, disponibles com a plugin per a qui vulgui provar i donar feedback: un basat en la biblioteca Yjs, un altre amb fusió a tres bandes que sincronitza només en desar, i un tercer que registra descripcions breus de cada canvi en lloc del contingut complet.

Ja tens disponible Gutenberg 24.0. La novetat més pràctica és que les revisions visuals per fi inclouen el títol de l’article, que fins ara en quedava fora. Veure els canvis de títol al costat dels del cos del text t’estalvia endevinar quan es va reanomenar una cosa.

La Galeria estrena una variació de graella totalment personalitzable que substitueix el layout flexible no editable de sempre. Tant el nombre de columnes com el retall d’imatges es poden configurar diferent segons el dispositiu, així que una galeria pot mostrar quatre columnes a escriptori i dues a tauleta sense tocar ni una línia de CSS.

El Títol del Lloc guanya l’opció «fit-text», que fa que el text escali per ocupar tota l’amplada disponible en comptes de quedar-se clavat a una mida de punt i haver de saltar de línia o quedar-se curt. I entre la resta de novetats destaquen un redisseny de gairebé cent icones cap a un llenguatge visual unificat basat en traços, la possibilitat d’indentar i desindentar amb Tab un element de llista sencer o diversos alhora, imatges de fons que ja accepten directament una URL sense passar per la biblioteca de mitjans, i els espais de no separació que es tornen visibles mentre edites, en lloc de quedar invisibles i canviar-te el salt de línia sense que te n’assabentis.

bbPress ja va per la versió 2.6.17, saltant-se la 2.6.16. El motiu: el mateix John James Jacoby va trobar un error d’SQL just després d’etiquetar aquella versió i va preferir treure l’arranjament sense esperar.

També és una actualització de seguretat i manteniment. Reforça la visibilitat heretada de fòrums privats i ocults, els límits dels fòrums de grup de BuddyPress, les comprovacions d’accés per a subscriptors, l’edició de perfil, les peticions a l’API REST i a XML-RPC, els resultats de cerca, les redireccions canòniques, les etiquetes de tema, moure respostes, dividir temes i l’escapament de sortida en general.

L’altra peça important és una revisió a fons de les eines de manteniment i reparació de comptadors, com temes, respostes, fòrums, subfòrums, participació, veus i contribucions d’usuari, que ara es comporten millor durant moderació, moviments, fusions, divisions, esborrat, restauració, reassignació i peticions simultànies. A més, els temes de blocs reben ja suport de primera classe, mentre bbPress continua fent servir les seves pròpies plantilles PHP.

Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.

Una abraçada, i fins al pròxim programa.

Obre el ChatGPT d’escriptori, demana-li una pàgina d’inici i mira com te la munta dins del Playground. També: un backdoor aturat en vint-i-sis minuts, el Release Squad de la 7.2 amb Mullenweg al capdavant i una proposta per pagar el viatge a estudiants. Tot això, en un capítol.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.

En aquest programa trobaràs la informació del 7 al 13 de setembre del 2026.

Playground ja obre la porta als agents d’IA

WordPress Playground incorpora suport de WebMCP, un estàndard encara en fase d’esborrany que permet a una pàgina web exposar directament accions com a eines que un agent d’IA pot descobrir i utilitzar sense sortir del navegador. No és el mateix que MCP. L’MCP es connecta a un servidor local o remot; WebMCP funciona dins de la pàgina web oberta, sense intermediari.

I aquí ve la part que et toca. OpenAI ja hi dona suport al navegador integrat de l’aplicació d’escriptori del ChatGPT, sota el nom «Site tools». Això vol dir que ara pots treballar amb el Playground demanant-li en llenguatge natural que et construeixi una pàgina d’inici o que et prepari una demostració reproduïble d’un plugin.

El repte tècnic té gràcia. El WordPress corre dins d’un iframe niat a la pàgina del Playground, i un agent que només mira la pàgina principal no veu les eines que un plugin registri dins d’aquell WordPress. La solució és un proxy de WebMCP que exposa cap enfora les eines registrades dins del lloc i reenvia les crides cap endins. Així, un plugin que ofereixi l’acció de crear un esborrany d’esdeveniment, per exemple, es torna descobrible i utilitzable per l’agent sense muntar cap servidor a banda.

L’equip de Playground ja ha provat tres fluxos de treball reals:

Si desenvolupes plugins, això ja et toca de prop. I si a més en publiques al directori, el que ve ara encara més.

Vint-i-sis minuts. És el que va trigar el directori a tancar del tot un plugin amb un backdoor a dins.

L’equip de Plugins ha activat una revisió de seguretat automatitzada per a cada nova versió de qualsevol plugin del directori, abans que es distribueixi per l’API d’actualitzacions. Fins ara els plugins nous es revisaven abans d’entrar al directori, però les actualitzacions posteriors no passaven cap filtre sistemàtic. Un plugin segur avui podia introduir una vulnerabilitat o codi maliciós en qualsevol versió futura sense que ningú se n’assabentés a temps.

El detonant va ser un incident real. El 28 de juliol es va colar un backdoor en una actualització d’un plugin amb unes 20.000 instal·lacions actives. La revisió automàtica el va detectar, el va puntuar com a risc alt i en va bloquejar la distribució abans que arribés a cap lloc web. Vint-i-sis minuts després, plugin tancat.

El mecanisme es basa en el període de quarantena de sis hores que ja existeix des del juny per a tota actualització de plugins i temes. Durant aquesta finestra, diversos models d’IA analitzen els canvis de cada versió, creuen resultats entre ells per reduir falsos positius i assignen una puntuació de risc. Si supera el llindar de risc alt, la distribució es bloqueja automàticament, sense dependre que hi hagi ningú de l’equip disponible en aquell moment, i s’avisa per correu tots els autors del plugin amb les troballes concretes.

Un matís important. Una puntuació alta no implica intenció maliciosa: una vulnerabilitat introduïda sense voler pot puntuar igual d’alt que un atac deliberat.

I de seguretat passem a calendari, perquè la pròxima versió ja té equip.

Ja està format el Release Squad de WordPress 7.2, amb Matt Mullenweg altre cop com a Release Lead després de la convocatòria de voluntaris. Aquests són els noms:

Com ja és norma des de la 6.7, la 7.2 manté el model de squad reduït. La feina es recolza molt en els representants de cada equip Make, que coordinen des de dins dels seus propis equips en lloc de centralitzar-ho tot al squad de la versió.

El nombre de voluntaris va superar de llarg les places disponibles. Si no t’han seleccionat aquesta vegada, no et quedis a fora: pots seguir aportant en testing, bug scrubs, triage o documentació durant tot el cicle. És on de debò es nota el volum de feina de cada versió.

I parlant de gent que vol entrar i no sempre pot.

Trenta mil dòlars i vuit places. Aquestes són les xifres del pilot que hi ha sobre la taula.

L’equip de Comunitat ha proposat crear un fons de patrocini educatiu conjunt per a estudiants de WPCredits i de WordPress Campus Connect, pensat com a paquet estàndard a la convocatòria de patrocinadors dels tres WordCamps insígnia: Àsia, Europa i US.

Fins ara això s’ha resolt cas per cas. A la WordCamp US 2025 hi van assistir dos estudiants de Campus Connect, i a la WordCamp Europe 2026, cinc estudiants de WPCredits, amb valoracions de 8 a 10 sobre 10 a l’informe d’impacte posterior. La proposta vol convertir aquest esforç puntual en un procés repetible, amb un formulari de recomanació que omplen organitzadors o mentors i criteris de selecció centrats en la trajectòria de contribució sostinguda i la qualitat del perfil a WordPress.

El pla és estrenar-ho com a pilot a la WordCamp Asia 2027, amb una cohort de vuit estudiants, un objectiu de finançament de 30.000 dòlars i una aportació mínima de patrocinador de 3.000. Si funciona bé, s’estendria a Europa i als Estats Units.

Queden dubtes oberts, i no són pocs:

Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.

Una abraçada, i fins al pròxim programa.

Un pedaç vol jubilar els Dashicons, a la WordCamp US van parlar clar sobre PHP, i la documentació de WordPress ja et deixa executar codi allà mateix. Tot això, en un capítol.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.

En aquest programa trobaràs la informació del 31 d’agost al 6  de setembre del 2026.

Obre l’escriptori de WordPress. Mira el menú lateral.

Aquelles icones petitetes es diuen Dashicons i porten al mateix lloc des del 2013. Doncs vés-te’n acomiadant.

Core vol jubilar unes icones de dotze anys

Hi ha un pedaç en marxa que substitueix els Dashicons de la barra d’administració i del menú lateral per les noves icones SVG de WordPress, recolzant-se en la nova funció que va arribar amb la 7.1.

I no és una qüestió de gustos. Les icones fetes amb font tipogràfica tenen tres problemes seriosos:

Ara bé, aquí ve la part que t’afecta. És un canvi que veurà tothom cada dia, i l’equip demana expressament més opinions de les que ha tingut fins ara al tiquet. Encara hi ha dos serrells: la icona de cerca mira cap al costat contrari del Dashicon que substitueix, i la d’Entrades podria deixar de ser una xinxeta per passar a ser una ploma. Sobre això últim hi ha debat obert.

Si alguna vegada has renegat d’una icona de l’administrador, aquesta és la setmana.

Una mica d’història, que aquí hi ha nostàlgia

12 de desembre del 2013. WordPress 3.8 Parker.

Els Dashicons van arribar amb el projecte MP6, que va redissenyar l’administrador de dalt a baix, i van substituir uns sprites d’imatges per una font vectorial que es veia nítida a qualsevol resolució. En van ser 167 d’inici. A la 3.9 se’n van afegir 30 més, fins a arribar a 197.

Aleshores allò era anar per davant. Avui és el que et frena.

A la WordCamp US van parlar de PHP i no va ser una conversa còmoda

Un grup de contribuïdors va seure, sota la regla de Chatham House, a parlar sobre la relació de WordPress amb el llenguatge PHP i la seva comunitat. I el que van dir no és agradable.

Bona part de la comunitat PHP no considera que qui desenvolupa per a WordPress sigui un desenvolupador PHP de debò. Ho veuen així perquè el nostre compromís de compatibilitat cap enrere frena l’evolució del llenguatge. I hi ha una segona part: les funcions noves de PHP es decideixen en discussions on WordPress gairebé no és present, tot i que hi pot participar qui vulgui.

Aquesta finestra llarga de compatibilitat també et toca a tu si fas plugins. Les dependències externes que fas servir ja no suporten versions de PHP tan antigues com les que WordPress encara admet, i aquí és on comença la fricció real.

I ara la xifra: PHP 7.4 encara corre en un 18% dels llocs web.

Si el teu client està en aquest 18%, escolta bé. Aquestes versions ja no reben pedaços de seguretat, i l’única raó de pes per actualitzar ara mateix és justament aquesta. Es va parlar d’empènyer des del hosting amb una actualització coordinada, i de fer PHP 8.x notablement més ràpid perquè la velocitat també sigui un argument.

Però la por de fons és PHP 9. Si porta un canvi de sintaxi gros, podria ser impossible mantenir una sola versió de WordPress compatible alhora amb PHP 7.4 i amb PHP 9. Algú haurà de decidir.

La resta de la conversa va anar sobre com estrènyer lligams amb el projecte PHP:

Com a seguiment concret van quedar dues coses. Revisar si la distribució de versions antigues de WordPress ha canviat, i explorar l’enviament d’avisos automàtics als desenvolupadors de plugins quan el seu codi no sigui compatible amb una versió de PHP determinada.

Aquesta última, si publiques plugins, te la voldràs mirar.

Canviem de tema, que Core també té feina de manteniment

WordPress 7.1.1 arribarà el 17 de setembre, i es prepara amb més antelació de l’habitual. El motiu: el volum i la gravetat dels informes que han arribat als fòrums, al Trac i al repositori de Gutenberg des que va sortir la 7.1.

Com és norma en aquestes versions, només corregeix errors. Hi entren regressions del cicle mateix de la 7.1 i coses que es van deixar deliberadament per al final. De funcions noves, res.

Gutenberg 23.9, en canvi, sí que porta coses noves

Compte a no barrejar-ho. Gutenberg és el plugin on es prova l’editor abans que arribi al Core, i publica versió cada quinze dies.

La 23.9 va centrada sobretot en petites comoditats d’edició del dia a dia. Dues les notaràs de seguida. La primera: ja no cal anar a buscar el botó d’inserir bloc quan queda amagat, perquè ara el pots afegir des de la barra d’eines del bloc mateix. Ficar una imatge més en una galeria o un bloc dins d’un grup ja no t’obliga a canviar de selecció ni a fer scroll.

La segona: els Estils Globals et marquen amb un punt cada bloc que tingui una anul·lació d’estil personalitzada, i pots filtrar per veure de cop només els que has tocat a mà. S’ha acabat repassar-los un per un.

I quatre novetats més:

Per sota hi ha millores internes d’accessibilitat i rendiment. Entre elles, una selecció de blocs força més ràpida en articles llargs, que si treballes amb textos extensos ja em diràs si es nota.

I ara la que a mi em té content: Documentació

El Code Reference estrena exemples de codi executables de debò, recolzats en el WordPress Playground.

Vas a la pàgina de referència d’un mètode. Hi trobes un botó «Run». El prems i el codi s’executa allà mateix, al navegador.

Sense sortir de la documentació. Sense muntar res en local. Pensa en totes les vegades que has hagut d’obrir un entorn de proves només per veure què retornava exactament una funció.

Els fragments es defineixen al DocBlock de cada mètode, dins del codi mateix de WordPress, amb una sintaxi lleugerament diferent de la d’un exemple normal. La 7.1 ja en porta dos i n’arriben més amb la 7.2. Publicaran aviat una pàgina del manual amb tots els detalls, per si vols documentar les teves pròpies funcions amb aquest format.

I tanquem amb feina per als que teniu fòrums

bbPress 2.6.15 arriba amb cinc errors de seguretat corregits i diverses millores de compatibilitat. Un dels errors té CVE propi.

Els pedaços reforcen els permisos en quatre punts: editar temes i respostes, dividir o fusionar temes, actualitzar el perfil d’usuari, i veure fòrums privats o ocults. També es blinda la verificació de contrasenyes importades d’altres sistemes i es corregeixen avisos de PHP en algunes peticions al fòrum.

Què toca fer aquesta setmana si o si!!

Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.

Una abraçada, i fins al pròxim programa.

WordPress treballa en un sistema de xifratge de les claus que s’emmagatzemen al sistema, tant per a les API de connectors com per a les que fan servir altres plugins i eines.

Recorda que pots escoltar aquest programa des de Pocket Casts, Spotify, i Apple Podcasts o subscriure’t al feed directament.

Hola, soc en Josep Morán i estàs escoltant WPpodcast, al resum de notícies de la Comunitat WordPress en català.

En aquest programa trobaràs la informació del 24 al 30 d’agost del 2026.


Avui parlem d’una proposta de molt de pes per a WordPress 7.2: una Secrets API, la primera manera nativa de guardar una credencial dins de WordPress. Ara mateix, qualsevol plugin que necessiti desar una clau d’API l’escriu en text pla a la taula d’opcions, i això vol dir que acaba a cada còpia de seguretat, cada clon de staging i cada terminal compartida; amb l’arribada de serveis d’IA amb claus de pagament per ús, perdre una credencial d’aquestes ha deixat de ser un problema menor. La proposta planteja funcions senzilles amb xifratge obligatori i sense opció de desactivar-lo, sense cap filtre que pugui interceptar un secret en text pla quan es recupera, i amb suport des del primer dia per a WP-CLI, precisament per evitar que les credencials quedin exposades a l’historial del terminal.

El pla de treball és una mica inusual: abans de tocar el core, es publicarà com a plugin independent perquè la comunitat el provi amb llocs reals, i només després arribarà el pedaç al nucli amb una API idèntica a la del plugin, amb la interfície d’administració posposada deliberadament fins a la 7.3 per no precipitar un disseny important.

La proposta ja ha generat un debat tècnic seriós als comentaris, sobretot per part de gent d’hosting gestionat que explica que els seus magatzems de secrets externs són de només lectura des de WordPress i que el xifratge s’ha de resoldre al seu HSM extern, no dins de WordPress, una cosa que la proposta actual no contempla bé perquè assumeix que el proveïdor d’emmagatzematge mai no rep el secret en text pla. Se segueix demanant feedback activament, i tot apunta que el disseny final es mourà força respecte a aquesta primera versió abans d’arribar a un pedaç real.

L’equip d’IA confirma una dada que hi connecta directament: la Secrets API per a la 7.2 ja arriba provada de fa temps, perquè és bàsicament la mateixa que fa mesos que funciona com a experiment de xifratge de claus dins del mateix plugin d’IA. L’equip s’ha alineat formalment a favor de portar-la al nucli a la 7.2, encara que demanen que la documentació inclogui una manera senzilla de detectar si la funció està disponible, per poder migrar codi antic amb secrets en text pla d’una manera neta.

Ara passem a l’equip de Seguretat, que ha anunciat la Core Security Initiative, un esforç coordinat que explica de passada una cosa que ja veníem veient aquestes últimes setmanes: l’allau de pedaços de seguretat de la sèrie 7.0. Segons el mateix equip, el volum d’informes de seguretat ha crescut moltíssim l’últim any, en bona part perquè els models d’IA més avançats fan que analitzar codi a la recerca de vulnerabilitats sigui cada vegada més accessible, una cosa que està passant a tot l’ecosistema del software, no només a WordPress. Això és, diuen, un bon problema: més ulls posats al codi fa WordPress més segur, però obliga a escalar com es classifiquen, es validen i es resolen aquests informes.

La iniciativa s’aguanta sobre tres fronts. El primer és un procés de llançament més sòlid i automatitzat, amb millors tests d’extrem a extrem, perquè els pedaços de seguretat surtin de manera fiable i predictible. El segon és reduir el backlog d’informes oberts, sumant-hi més gent a l’equip i voluntaris, amb l’objectiu declarat d’arribar a zero incidències pendents. El tercer és fer servir la mateixa IA per buscar vulnerabilitats de manera proactiva abans que ningú les exploti, com a complement dels informes que arriben per la via de divulgació responsable.

Anem ara amb WordPress Playground, que s’ha convertit en una cosa bastant més ambiciosa que un simple sandbox: ara permet arrencar al navegador qualsevol versió històrica de WordPress, des de la 0.7 fins a la 6.2, molt abans que existís l’editor de blocs o l’API REST. La novetat s’activa amb una casella nova de «Include older versions» al panell d’ajustos, i per sota fa una feina bastant fina: per a WordPress 0.7 a 4.9 fa servir un compilat de PHP 5.2.17 en WebAssembly, mentre que de la 5.0 a la 6.2 fixa PHP 7.4, perquè aquestes versions intermèdies es comporten de manera més fiable així que amb un PHP modern. El selector fins i tot mostra els noms en clau de cada versió, així que provar la WordPress 2.8 «Baker» és tan senzill com triar-la en un desplegable.

La utilitat pràctica és clara per a qui desenvolupa plugins o temes: reproduir un informe de compatibilitat d’un client que encara va amb WordPress 4.9, comprovar de debò què es trenca abans de decidir retirar suport a una versió antiga, o comparar com es comportava l’editor clàssic davant del de blocs sense haver de mantenir una màquina virtual amb PHP antic i base de dades a part.

Passem ara a l’equip de Comunitat: un grup de contribuïdors està construint l’alternativa a Meetup.com per als grups de la comunitat de WordPress, basada en el plugin GatherPress, i ja demanen ajuda per provar-la a Events.WordPress.org. La idea és que cada grup tingui el seu propi lloc on la gent es pugui unir i confirmar assistència a esdeveniments, amb els organitzadors gestionant-ho tot des de la part pública, sense passar pel escriptori d’administració. Per provar-ho n’hi ha prou d’entrar al grup de proves intern amb el compte de WordPress, moment en què automàticament es passa a ser «Member»; hi ha dos rols més amb més permisos, «Event Organizer» i «Organizer», accessibles també des de la mateixa pàgina de membres per a qui vulgui provar aquestes vistes.

L’equip demana expressament una primera impressió general abans que un informe de fallades exhaustiu: unir-se a un grup, confirmar assistència a un esdeveniment, veure patrocinadors i membres, i sobretot comparar l’experiència amb la de Meetup per detectar què trobaria a faltar algú acostumat a aquella plataforma. Els primers comentaris ja han tret diverses mancances interessants: l’editor de descripció de l’esdeveniment és bastant més limitat que l’editor de blocs habitual, no es mostra la zona horària de l’esdeveniment, una cosa important per a esdeveniments en línia amb gent a diversos països, i almenys un cas on abandonar un grup no retira correctament la confirmació d’assistència a un esdeveniment ja desat. També hi ha peticions de tenir un lloc de proves en espanyol, ja que l’equip de traducció de Meta i WordCamp ja treballa en les cadenes de text noves.

I acabem amb una notícia que va més enllà del core: WordPress ha signat la carta oberta «Open Weights and American AI Leadership», que demana als responsables polítics dels Estats Units que no imposin restriccions prematures als models d’IA de pes obert, els que qualsevol pot descarregar, inspeccionar, modificar i executar a la seva pròpia infraestructura. La carta es va publicar el 24 de juliol i ja hi sumen més de 270 empreses i organitzacions signants; l’argument de fons és el mateix que reconeixerà de seguida qualsevol que estigui familiaritzat amb el codi obert: la tecnologia millora i és més segura com més gent la pot estudiar i construir-hi a sobre.

Mary Hubbard, directora executiva de WordPress, emmarca la signatura precisament en aquesta filosofia de vint anys del mateix projecte: la gent que fa servir una tecnologia hauria de poder-la modelar al seu gust, i els models de pes obert estenen aquesta mateixa llibertat al terreny de la IA. Entre les peticions concretes de la carta als legisladors hi ha ampliar l’accés a capacitat de càlcul per a startups i investigadors, invertir en recursos compartits com conjunts de dades públics i eines d’avaluació, mantenir més d’un tipus de model disponible en lloc de reduir el camp a un grapat de sistemes tancats, i no tractar com a robatori per defecte pràctiques habituals com fer servir la sortida d’un model per millorar-ne un altre.

Recordeu que aquest pòdcast es distribueix amb llicència Creative Commons com una versió derivada del WPpodcast en espanyol; tens tots els enllaços per ampliar la informació i el pòdcast en altres idiomes, a WPpodcast.cat.

Una abraçada, i fins al pròxim programa.