Al barri del Born de Barcelona van tenir lloc els fets més rellevants l'onze de setembre del 1714, concretament a la zona on ara podem trobar el Born Centre Cultural. El seu director, el Quim Torra, ens dóna els detalls dels esdeveniments d'aquell dia.

A començaments del segle XVIII, Catalunya ja començava a consolidar un model econòmic lluny del feudalisme. Es tractava d'un model modern agrari, però especialitzat en productes d'exportació, on la indústria i les manufactures començaven a obrir-se pas, sobretot gràcies a la vinculació amb les grans potències europees del Nord. Ens ho explica l'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya i professor de la Universitat de Barcelona.

A començaments del segle XVIII, Barcelona era una ciutat pròspera i oberta al món. Això va fer que els ciutadans volguessin gaudir de diferents productes de consum, com ara una gran varietat de sucre, tabac o xocolata. La Susana Tubella, coordinadora del servei educatiu del Born Centre Cultural, ens explica els gustos refinats dels barcelonins de l'època.

L'arxiduc Carles va introduir l'òpera italiana a Barcelona, a partir d'una representació que va tenir lloc després del seu casament a Santa Maria del Mar. A partir d'aleshores, Barcelona esdevindrà una sucursal de l'òpera italiana, mentre a la cort de Madrid estava prohibida i triomfava la sarsuela.

Catalunya tenia cos diplomàtic al segle XVIII? L'historiador Jaume Sobrequés ens explica com funcionaven les relacions diplomàtiques entre els països europeus durant aquella època.

Un dels escenaris més emblemàtics dels fets del 1714 és Talamanca, on va tenir lloc la darrera victòria catalana davant de les tropes borbòniques abans de la derrota final. Francesc Serra, doctor en Història Moderna i professor de l'IES Moianès, ens en dóna tots els detalls.

Com éren les ciutats a començaments del segle XVIII? El Francesc Xavier Hernández, historiador especialista en la història militar de Catalunya, ens ho explica.

A començaments del segle XVIII els límits geogràfics de la ciutat de Barcelona eren molt més extensos que ara. La ciutat anava molt més enllà de com la coneixem ara. Ens ho explica Jordi Roca, professor d'Història de la Universitat Rovira i Virgili.

Els gravats són una eina imprescindible de representació dels fets del 1714. L'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, ens explica els usos propagandístics que en feien els governs de l'època i la importància comercial d'aquest mitjà de comunicació.